Publicitat
Publicitat

La selecció espanyola de waterpolo femení juga avui la final amb els Estats Units (21 h)

Una medalla per a una generació i per a les anteriors

El waterpolo femení català té una cita per a la història aquesta nit (21 h). La selecció espanyola, formada quasi en exclusiva per catalanes, ha arribat de manera inesperada per a molts a la final olímpica, en la primera participació en uns Jocs, i els Estats Units són l'últim escull cap a la medalla d'or. "Un cop hem arribat aquí no ens conformem amb la plata, volem l'or", repetien totes les jugadores com si s'haguessin posat d'acord just després de vèncer Hongria dimarts a les semifinals. Passi el que passi aquesta nit, aquesta final olímpica ja és un gran premi per a una generació de jugadores que han donat visibilitat a un esport molt important a Catalunya, però minoritari, i que en categoria femenina és menys que minoritari.

El waterpolo femení no va ser olímpic fins als Jocs d'Atenes el 2004 -a Sydney 2000 va ser esport d'exhibició-, cosa que parla per si sol, ja que el masculí forma part del programa olímpic des de París 1900, sense interrupció. Aquesta medalla històrica -de plata o d'or- la guanyarà la primera generació de jugadores que són professionals i que cobren dels seus clubs per jugar -tampoc totes-, cosa que passa fa molt poc temps. L'èxit d'avui s'ha edificat sobre la feina i l'esforç de moltes waterpolistes que van anar posant els primers fonaments en un esport femení desconegut no fa pas tant, i que moltes van acabar retirant-se en la seva plenitud física, perquè havien d'escollir entre la feina o l'esport.

El primer gran èxit internacional del waterpolo femení va ser com un miracle. El 1997 en l'Europeu de natació celebrat a Sevilla, la selecció espanyola, entrenada per Mar Sanromà, una de les pioneres a Catalunya -i a l'estat-, va acabar en quarta posició. Una posició molt meritòria d'una selecció formada exclusivament per jugadores catalanes, quan a Catalunya com a molt hi havia 200 noies federades. Actualment n'hi ha poc més de 1.000, però les coses han canviat molt des de llavors.

El desafiament dels Estats Units

Igual que l'or i la plata de la selecció masculina el 1996 i el 1992 va suposar una empenta molt gran per a aquest esport, el que ja han fet aquestes noies pot suposar el mateix per al waterpolo femení. Ahir no van deixar que cap d'elles atengués la premsa, no volien que es distraguessin, però el seleccionador Miki Oca assegurava: "Les veig bé i tranquil·les". El tècnic que ha portat la selecció femenina més lluny que ningú afirma: "Des del gener estem jugant a un molt bon nivell i sabíem abans dels Jocs que podíem guanyar a qualsevol". El rival serà els Estats Units, una de les millors del món, però amb qui Espanya va empatar a la fase de grups (9-9), remuntant 3 gols en un minut. La clau per aconseguir l'or la dóna Miki Oca: "Hem de jugar amb molta intensitat defensiva i amb molt de cap".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT