Publicitat
Publicitat

BARCELONA WORLD RACE

"Per molt que mengis i dormis abans, saps que t'aprimaràs i tindràs son"

Pionera Corbella i la seva acompanyant, Dee Caffari, seran les primeres dones a fer la volta al món sense escales com a parella si acaben la regata Competitiva La seva embarcació no és entre les favorites, però navegaran ràpid per quedar com més amunt millor Debutant És la seva primera participació a la Barcelona World Race, un somni fet realitat

Anna Corbella va complir divendres el primer somni: participar en la Barcelona World Race (BWR). Ho va fer acompanyada de la britànica Denise Dee Caffari, la millor navegant, la primera de completar la volta al món sense escales i en solitari en les dues direccions. L'Anna, de 34 anys, busca ara fer realitat el segon somni: acabar la duríssima regata transoceànica i convertir-se, juntament amb la Dee, en pionera de fer la volta al món amb dues tripulants.

Com afrontes la primera participació a la Barcelona World Race?

L'afronto amb molta il·lusió, conscient que sóc una privilegiada. Molta gent es passa molts anys per arribar aquí i no tothom hi arriba. I jo he tingut la sort de poder estar fent aquesta regata que, a més, surt de la meva ciutat. Estic molt contenta.

Navegaràs amb Dee Caffari. Com us vau conèixer i com vau formar equip?

La coneixia per la seva carrera esportiva, però no personalment. Quan em va sorgir el projecte, vaig decidir que la millor noia per acompanyar-me era ella.

Però imagino que us calia entrenar-vos per saber si éreu compatibles.

Clar, havíem de provar de navegar juntes. Vam veure que funcionàvem bé, que podíem compenetrar-nos i vam tirar endavant el projecte.

L'objectiu és només acabar?

Acabar no és fàcil i és el primer repte. Però les dues som guanyadores i aspirem a ser com més avant millor. Farem córrer el vaixell tant com puguem, a ritme de competició.

Com us heu preparat?

D'una banda, hem posat a punt el vaixell, amb l'ajuda de l'equip tècnic de terra. Aquí hi intervenim poc. El que fem nosaltres és anar al gimnàs, estudiar meteorologia, preparar-nos tècnicament per reparar qualsevol avaria i fer milles.

Durant la travessia menjareu i dormireu poc. Ho aprofiteu ara per fer-ho més, o això seria contraproduent?

És difícil carregar-se de son, perquè les hores no les pots acumular. Faci el que faci, sé que m'aprimaré i dormiré poc. Ho tenim tot estudiat per patir el mínim de son i de gana i controlar molt el pes perquè el vaixell sigui lleuger. Portem menjar liofilitzat per a 90 dies, i també pernil, xocolata i parmesà, que són un premi per després d'un dia difícil.

Un dia en què t'agafen ganes de tornar?

No. Passem tant lluny de terra que tampoc hi ha l'opció de rendir-te a mig camí. Si tornem, és perquè hem trencat el vaixell, o ens hem lesionat de gravetat i és un risc continuar. La sort d'aquesta regata és que és amb dues tripulants, i si a alguna li agafa un moment de crisi, l'altra l'empeny per aixecar-se.

És cert que, de dormir poc, s'arriben a tenir al·lucinacions?

A mi m'ha passat navegant en solitari, perquè el nivell d'estrès mental és molt més gran. Hi ha moments en què les condicions no et deixen dormir ni descansar. El cos et va tirant, però el cap t'abandona abans i no distingeixes si estàs desperta o somiant i veus coses que no hi són.

Et fa por no poder controlar això?

Ho penso fredament i sí que espanta per si posa en perill la teva vida. Però en el meu cas, va ser un moment còmic, de dir "estàs fatal".

Parlareu amb la família durant la regata. És pitjor que estar aïllada?

Hi haurà moments de tot. Serà bo sobretot per a ells, perquè pateixen molt i si et veuen i et senten es queden més tranquils. Nosaltres ja sabem que ells estan bé aquí.

Què se sent, a alta mar?

Hi ha moments genials, quan surt o marxa el sol, navegues ràpid i estàs fent un cafè -sí, de tant en tant també tenim temps per a això-, i sents que ho controles tot. I, si la nit anterior ha sigut difícil i te n'has sortit, l'endemà et sents eufòrica. És la sensació de vèncer la naturalesa, i això et fa sentir molt viu, pur, sense cap altra preocupació que avançar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT