Un mercat de rècord i extrems
La Premier League s’ha gastat més diners que mai i el capital estranger reforça l’Atlètic i el València
BarcelonaEl tancament del període de traspassos d’aquest estiu ha establert un nou rècord de diners invertits a la Premier League. De fet, quatre de les cinc principals lligues europees (Premier League, Lliga BBVA, Serie A i Bundesliga) han assolit les xifres de despesa més altes des de l’inici de la crisi econòmica, just quan una gran majoria de clubs han de fer miracles per aconseguir jugadors a baix cost i poder sobreviure.
La lliga espanyola, en què l’Elx ha perdut la categoria als despatxos, ha demostrat tenir un múscul financer més fort gràcies a l’arribada de capital estranger, i s’ha convertit, en inversió, en la tercera lliga més activa, només superada per la Premier League i la Serie A. Els 566 milions gastats suposen la xifra més alta del mercat des de la temporada 2007-08 (la prèvia a la crisi), en què se’n van gastar 575. Ara només quatre clubs (l’Atlètic, el València, el Madrid i el Barça) acumulen 417 d’aquests 566 milions, el 72% de la despesa total. És a dir, els altres 16 equips amb prou feines engloben un modest 28%. A més, nou d’aquests equips han gastat menys de quatre milions.
Tant el València com l’Atlètic han pogut ser protagonistes gràcies a l’arribada de capital estranger. El xinès Wang Jianlin va comprar el 20% de l’Atlètic de Simeone (la tercera inversió més alta a tot Europa, 139 milions), que s’ha renovat amb noms com Jackson Martínez, Luciano Vietto, Ferreira Carrasco, Savic, Filipe Luís i Kranevitter. “Era una operació clau per poder encarar el futur -admet Enrique Cerezo, el president del club-. Era un camí que calia seguir, especialment quan els contractes televisius tot just canvien ara”, afegeix en referència al repartiment de drets televisius de la lliga espanyola, que fins fa un any donava al tercer classificat de la Lliga BBVA menys que a l’últim classificat de la Premier.
El València, per la seva banda, encara el segon any amb el magnat de Singapur Peter Lim manant a Mestalla. Així, el club s’ha convertit en un dels cinc que més han gastat a Europa, amb 142 milions, i afrontarà el seu retorn a la màxima competició europea amb cinc novetats: el porter Ryan, Santi Mina, Bakkali, Abdennour i Aderlan. El gran gruix de la seva despesa, però, ha anat destinat a pagar Rodrigo, Negredo, André Gomes i Cancelo, uns jugadors que van arribar a Mestalla el curs passat a través de cessions amb unes obligacions de compra. Lim treballa de manera estreta amb el representant de jugadors més exitós, el portuguès Jorge Mendes.
El Madrid, que no va aconseguir fitxar De Gea a última hora, ha centrat la seva inversió en dos reforços defensius, Danilo i Kovacic, pels quals els madridistes han pagat més de 60 milions. La resta d’inversió l’han destinat a l’exespanyolista Kiko Casilla, el prometedor Jesús Vallejo i el repescat Lucas Vázquez. En total, prop de 90 milions. El Barça, limitat per la sanció de la FIFA que li impedeix inscriure jugadors fins al gener, s’ha gastat gairebé la meitat. En Aleix Vidal i Arda Turan hi ha invertit 51 milions, una xifra gens menyspreable que, tot i això, el situa lluny de les grans inversions europees.
La Premier, al capdavant
Els grans contractes televisius de què gaudeix la Premier han permès que els equips anglesos de mitja taula tinguin un poder adquisitiu significatiu. La despesa total ha superat els 1.028 milions de l’estiu passat, i s’ha establert el registre més elevat que ha gastat mai una lliga en un sol estiu. Entre els 15 clubs europeus amb inversions més elevades n’hi ha sis d’anglesos que han superat els 60 milions. A més dels habituals -els dos clubs de Manchester, el Liverpool i el Chelsea-, aquest estiu s’han afegit a la llista el Newcastle (70 milions) i l’Aston Villa (67), dos clubs que han aprofitat la bombolla en què viu immersa la Premier per gastar autèntiques fortunes. “Exceptuant el Madrid, el Barça i el Bayern, pocs poden competir amb ells”, defensava fa mesos l’economista José María Gay de Liébana.
La televisió ha contribuït a engreixar els ingressos dels clubs de la Premier, però alhora ha permès que sigui una de les lligues amb una inversió més repartida. El Manchester City, amb 204 milions gastats, 75 dels quals en el belga De Bruyne, ha sigut de bon tros el gran dominador del mercat a Europa, i a més s’ha convertit en el segon equip del món que supera la barrera dels 200 milions d’euros (el primer va ser el Reial Madrid, l’estiu del 2009). La seva exorbitada despesa, però, amb prou feines ha significat el 18% de la inversió total de la Premier. El segueix el United, que amb la compra d’última hora de Martial va arribar als 137 milions. Darrere dels sis clubs mencionats, fins a deu han desembutxacat entre 20 i 40 milions d’euros. Només quatre (l’Arsenal, l’Everton, el Swansea i el Norwich) han gastat menys de 20 milions. Els equips de la Premier, per tant, han esquivat la crisi.
Equilibri a Itàlia i Alemanya
Menys ostentoses han sigut la Serie A i la Bundesliga, que també han augmentat les seves inversions. L’Inter, amb capital indonesi, i el Milan, amb un nou inversor tailandès, han gastat diners per competir amb un Roma amb capital nord-americà i una Juve que compta sempre amb el suport del grup Fiat. A Alemanya el Bayern ha capitalitzat una cinquena part de la inversió en una lliga més venedora que compradora.
