Rugbi
Esports 07/12/2011

Roger Ripol: "El rugbi demana compromís"

Entrevista a Roger Ripol, un dels millors jugadors de rugbi catalans de tots els temps que ara competeix al Pays d'Aix

Ferran Vital
5 min
Roger Ripol, a la dreta.

BarcelonaRoger Ripol (Barcelona, 1978) és un dels millors jugadors de rugbi catalans de tots els temps. El nostre país ha donat pocs davanters amb la seva qualitat i tècnica a l'hora de perforar i trencar la defensa rival.Certament resulta espectacular veure'l dominar les fases estàtiques d'aquest esport. Intractable en les melés i punts de trobada, el talonador català ha aconseguit fer-se un lloc d'honor al món del rugbi. Rugger per herència familiar (el seu pare Miquel i els seus germans Daniel i Oriol han jugat al màxim nivell en aquest esport) va formar-se a les categories inferiors del BUC.

El rugbi català aviat se li va fer petit a aquest rodamón de l'oval. Fruit de la seva qualitat i el seu esperit aventurer, en Roger ha jugat a alguns dels millors clubs europeus (cas dels Northampton Saints) o neozelandesos ( als Teachers Eastern d' Auckland). De fet en Roger, va arribar a ser seleccionat per jugar el campionat provincial sub-21 de Nova Zelanda defensant els colors de la província d'Auckland, una de les més competitives de tota Nova Zelanda. Des del 2002 ha estat jugant a la PRO-2 (segona divisió professional francesa) en diversos equips, amb un breu parèntesi la temporada 2006-2007, quan el davanter català va retornar als Northampton per uns mesos, club en el que havia triomfat el seu germà Oriol. En l'actualitat Roger juga al Pays d'Aix, un equip de la Provença que oscil·la per la zona mitja-alta de la segona divisió francesa.

Com et trobes enguany en el teu club?

Molt bé. Hem començat en les posicions de dalt. Després de festes veurem on som i si podem lluitar per les cinc primeres posicions que donen accés a les semifinals.

Si les lesions et respecten, quants anys més vols seguir en actiu en l'esport d'elit?

Jo voldria fer dos anys més. Encara que em sento bé físicament i mentalment cada vegada hi ha més jugadors al mercat i més competència.

El teu pare Miquel era una persona molt estimada al món del rugbi català. Els teus germans grans jugaven a aquest esport. La passió pel rugbi et ve per herència familiar, oi?

Sens dubte. El meu pare jugava al Barça i va ser la meva mare qui va voler que juguéssim. Quan érem petits ens van portar als tres germans a l'escola del BUC. Des d'aleshores tota la família ha viscut per aquest esport.

Als divuit anys vas decidir aparcar momentàniament els estudis (ets llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport) i marxar a Northampton amb el teu company i amic bucaner Marc Sentís. Va ser llavors quan vas veure clar que volies dedicar-te en cos i ànima al rugbi?

Va ser en tornar de la Copa del Món sub-18. Allà vaig veure el nivell mundial dels nois de la meva edat i vaig decidir que si volia fer alguna cosa en aquest esport, hauria de marxar a l'estranger. Un amic del meu germà tenia un apartament a Northampton i amb en Marc ens vam llençar a l'aventura.

Desprès d'aquella primera aventura anglesa, vas decidir marxar a jugar a Auckland, Nova Zelanda, seguint les passes del teu germà Oriol. Com va ser aquella experiència?

Els meus germans ja hi havien estat i tenia pendent anar-hi. En Bryce Bevin, (actual entrenador del Getxo), em va acollir això em va facilitar molt les coses. Allà el rugbi està obert a tothom, rics, pobres, blancs, negres... això fa que coneguis gent molt diferent i maneres de fer molt diferents, la qual cosa és molt enriquidor.

Desprès d'un parell de temporades en equips punters de l'estat espanyol (tals com la Santboiana i l'Alcobendas) decideixes fer les maletes i marxar a jugar de forma professional a França. Van ser durs els teus inicis al país gal?

De fet no és tan fàcil com fer les maletes,. Tu només surts a jugar de manera professional al estranger si et volen. Vaig esperar a acabar els estudis de CAFE (Ciències de l'Activitat Física i Esport), i vaig moure'm per intentar trobar un club professional a l'estranger. L'Stade Rochelais (el club de la ciutat de la Rochelle, a França) va ser el més interessant. El principi arribes amb molta il·lusió i energia, quan els mesos passen comença a ser més dur.

En algun moment t'has sentit com el jugador "exòtic" als clubs en els que has jugat? No hi han massa jugadors catalans amb nivell per jugar als principals campionats europeus...

Alguns jugadors comencen a fer el salt. Exòtic no, la cultura francesa es propera a la catalana però si que de seguida et pregunten per Barcelona, el Barça, Guardiola...

Durant tots aquests anys a l'estranger, quants cops t'has sentit temptat de tornar a casa?

Dues vegades. Darrera l'esport professional hi ha molta brossa: no són tot flors i violes i a vegades et preguntes si val la pena.

Com es viu el rugbi a França? Realment és capaç de plantar cara al futbol a nivell mediàtic?

Al sud de França el rugbi forma part de la vida de cada ciutat. Tots els pobles per petits que siguin tenen el seu camp d'herba amb la seva seu social i el seu grup d'aficionats. A nivell mediàtic la Copa del món de rugbi que es va celebrar aquí a l'any 2007 va fer créixer encara més aquest esport i apropar-lo una mica més al futbol. Llàstima que els gals no van reeixir a guanyar-la.

Com han viscut els teus companys, amics i coneguts francesos la seva derrota a la final de la Copa del Món de rugbi contra Nova Zelanda?

Al principi ningú creia amb aquest equip, tothom el criticava. A mida que la competició va anar avançant la gent va canviar d'opinió. Quan van perdre la final van dir que era per culpa de l'àrbitre! Aquesta es la representació més clara que el rugbi a França, país llatí, es viu amb una mica de fanatisme...

Creus que la USAP és un equip català? En determinats cercles del rugbi del Principat hom considera que la USAP només cerca nous horitzons al sud dels Pirineus per vendre els seus productes de marxandatge...

La USAP és un club català perquè Perpinyà és Catalunya. El marxandatge ? L'esport professional d'elit no és possible sense diners i van a buscar-los on poden. Tot el que la USAP faci a la Catalunya Sud crec que és positiu pel rugbi català.

Vas ser internacional dotze vegades amb la selecció espanyola entre els anys 2001 i 2003. Per què no vas jugar més vegades amb la selecció espanyola durant els teus anys de maduresa esportiva?

El rugbi demana molt compromís amb el que representes i amb els teus companys. I durant aquella etapa no em sentia gratificat ni per les amistats ni econòmicament.

T'hauria agradat jugar amb una hipotètica selecció catalana de rugbi de manera oficial?

Sí, és una llàstima. Ja vaig jugar-hi en totes les categories possibles a nivell nacional i estatal, així com alguns partits amistosos internacionals. I lluitar amb els teus amics per un objectiu comú no té preu.

Sembla que els darrers anys el rugbi està agafant una nova embranzida a Catalunya. Com ho veus des de la distància?

La Unió Esportiva Santboiana està primera, hi ha dos equips a Divisó d'Honor "B" (FCB i Hospi), i els equips més petits i formadors fan tot el possible per tenir més cobertura mediàtica i fer arribar aquest esport als més menuts. Crec que la feina que fa la gent no es valora prou, sobretot en temps de crisi.

Tot i que encara et queda corda per a estona, quins són els teus plans de futur el dia que pengis les botes? T'agradaria seguir vinculat al món del rugbi?

Sense cap dubte. M'agradaria tornar a casa i ser entrenador al màxim nivell.

En Brian O'Driscoll (cule confés) va afirmar que l'estadi on li faria més il·lusió jugar un partit de rugbi és el Camp Nou. A quin gran estadi que no hagis trepitjat t'agradaria jugar un partit?

Quan anàvem a veure futbol al Camp Nou, el meu pare sempre em deia: "T'imagines jugar aquí amb el camp ple?". Ho vaig somiar moltes vegades...

stats