L'anàlisi del Kiel, rival del Barça Lassa d'handbol a quarts de Champions

BarcelonaEl Barça Lassa d'handbol es jugarà un lloc a la 'final four' de la Lliga de Campions amb el Kiel a partir de diumenge. Els alemanys són el rival del vigent campió de la competició a quarts de final, eliminatòria que dóna accés al Lanxess Arena i que es disputa a doble partit. El primer serà a l'Sparkassen-Arena, temple mundial del 40x20.

No serà la primera vegada que els catalans trepitgin la catifa blava del pavelló germànic aquesta temporada. Durant l'etapa de preparació estival, el conjunt de Xavi Pascual va superar el seu rival continental a l'Unser Norden, torneig que van organitzar els de la Bundesliga (16-21). El triangular amb el Leipzig va ser un assaig d'aquest duel de favorits a vida o mort.

El Barça ha millorat molt des de llavors, amb jugadors que han acabat d'interioritzar els automatismes del seu joc i altres que han assumit un protagonisme inèdit fins a aquell moment. El Kiel, per la seva banda, ha anat carburant motors, però sempre seguint el guió de la temporada passada, gris, amb uns laterals i un central que creen, mouen i executen l'handbol col·lectiu.

Pólvora i atac

El bloc que dirigeix Alfred Gíslason ha aconseguit arribar a les portes de Colònia després d'una campanya irregular. Un dels eterns aspirants a la corona europea no ha sabut adaptar-se al nou format de la Champions i ha tancat la fase de grups en quarta posició, amb un bagatge de 8 triomfs, 1 empat i 4 derrotes. A vuitens, els alemanys van haver de suar de valent per eliminar el Pick Szeged, que va fer aigües després de guanyar amb claredat a Hongria (33-29, 36-29).

Aquest és l'efecte Sparkassen. Davant la seva afició és, precisament, on el Kiel rendeix millor (només ha caigut un cop). L'equip blanc defensa millor (26,5 gols encaixats de mitjana pels 28,3 fora de casa) i veu porteria amb més facilitat (gairebé dues dianes més per xoc). Els 'zebres' basen el seu potencial en l'efectivitat de la primera línia titular i els màxims golejadors Marko Vujin (82), Domagoj Duvnjak (73) i Joan Cañellas (58).

El jove extrem Rune Dahmke (49) és el quart amb millors registres ofensius. Les dades contrasten amb les del Barça, que compta amb el tercer màxim realitzador de tota la competició (Kiril Lazarov, 98) i amb quatre efectius més que superen les 40 dianes (Jallouz, 62; Tomás, 48; Sigurdsson, 45, i Entrerríos, 44): en total, cinc dels sis jugadors de camp que integren el set de gala. De pólvora no en faltarà sobre el parquet.

Mobilitat com a tret característic

Amb uns jugadors que no es caracteritzen per la velocitat, els alemanys aposten pels canvis de posició entre els seus canoners en atac. Un estil poc pautat, amb molta llibertat i espai per a la presa de decisions individual que a vegades es tradueix en precipitació o llançaments forçats. A diferència de la filosofia del Barça, l'acció de la primera línia és prioritària al Kiel.

Al Palau la pilota circula ràpida, sempre tenint en compte el joc amb el pivot. Dahmke i Niklas Ekberg, dos grans extrems, sumen menys del que podrien pel tipus de joc dels seus companys. La seva capacitat per córrer al contraatac i superar el porter, però, són sempre temibles. Els de Xavi Pascual hauran d'intentar no perdre pilotes i buscar la passada extra per assegurar la situació clara de llançament. Jugar, jugar i desgastar l'adversari, inferior en efectius i recursos.

En els partits transcendentals, Gíslason no utilitza una notable part de la seva plantilla. Els alemanys i campions d'Europa Christian Dissinger i un Steffan Weinhold que de mica en mica agafa rodatge (es va lesionar a Polònia amb la selecció) són els segones espases de la 1a línia. L'esquerrà Dener Jaanimaa, amb menys minuts, aporta electricitat i 1x1 quan l'equip no troba solucions a partir del xut exterior.

Amb tots ells, els 'zebres' busquen els encreuaments amb pilota o sense a partir d'una passada a l'extrem o aprofitant un bloqueig o un moviment del seu pivot (com podem veure en el vídeo). Tant davant defensa oberta com tancada, els inicis de jugada (que no jugades amb un inici i un final guionitzat) són els mateixos.

La gran majoria treballen pel llançament del lateral, fixant el 3-2-1 o 6-0 contrari en un costat de la pista i redirigint l'acció cap a l'altre. Els blaugranes, sempre atents i compactes davant Gonzalo Pérez de Vargas, hauran de fer una passada endavant i sortir a bloquejar els intents blancs de sumar des de molt lluny.

Superioritat amb pivot

Amb un home més en pista, el Kiel aposta per jugar l'atac estàtic amb dos pivots. Duvnjak –generalment– cedeix el seu lloc al francès Igor Anic, que es col·loca entre el tercer defensiu i el lateral d'una banda, i Ilija Brozovic, entre l'extrem i el lateral de l'altra. Obrint el camp i amb aquest escenari, els laterals es dediquen a fixar, buscar les situacions més clares i decidir entre les moltes opcions.

Joc d'extrems amb un home menys

Gíslason és poc amic del recurs del porter-jugador. L'entrenador, fidel al seu estil, aposta per la mobilitat, que en aquest cas inicien els extrems. Un dels dos surt als 9 metres a buscar l'altre, per després transformar a doble i captar l'atenció rival. A partir d'aquí hi ha canvis de posició constants entre els laterals i el central, que busquen la igualtat tot i la inferioritat numèrica. Per forçar-la, el jugador de la segona línia que ho ha iniciat tot plegat torna a la seva cantonada.

Bloc dur i versàtil

Versàtil, amb quilos i centímetres, la defensa del Kiel és l'apartat més treballat del seu handbol, que no eficient. El Kiel utilitza els sistemes 6-0 i el 3-2-1, amb un canvi atac-defensa quan Vujin és l'encarregat de buscar el gol i no Weinhold. Anic, Cañellas, Brozovic i Duvnjak integren la part central de l'esquema menys agressiu dels dos. Quan Gíslason vol trencar la mobilitat de pilota, puja línies amb el croat com a home més avançat i els pivots sobre la línia dels 9 metres (com es veu en el vídeo).

La duresa no és negociable. La contundència, sí. L'equip germànic pateix amb les situacions de 2x2 perquè tendeix a defensar a l'imparell (l'oponent d'un dels teus companys), generant espais i facilitant la feina a jugadors amb capacitat per assistir. A més, hi ha efectius que perden la posició per mirar de neutralitzar el seu rival quan té la pilota, tot i que aquest no generi perill.

La porteria a l'Sparkassen està ben coberta amb Nikolas Katsigiannis i especialment amb Niklas Landin. El porter danès és vital pel seu equip, que també viu del rendiment de l'ex del Rhein-Neckar Löwen. El número 1 zebra travessa un gran moment de forma i és el termòmetre del seu equip. Quan ell està bé, com a vuitens de final, el Kiel rendeix. Bon duel amb Gonzalo Pérez de Vargas i Daniel Saric, que encara no vol dir adéu a la Lliga de Campions.