La història més romàntica del CH Caldes se cita ara amb Europa

BarcelonaEl primer equip del Recam Làser Club Hoquei Caldes és el protagonista d’una d’aquelles històries màgiques amb què, de tant en tant, l’esport ens delecta. Fa quatre temporades jugava a Nacional Catalana, dues categories per sota de l’OK Lliga. Va pujar a Nacional Espanyola i, d’aquesta, a l’OK Lliga. No en va tenir prou amb el seu retorn -gairebé 40 anys després de la primera vegada- a la màxima categoria de l’hoquei patins estatal: va quedar setè i es va classificar per a la Copa de la CERS, la segona màxima competició europea. El seu debut ha sigut de somni: s’ha classificat per a la final four. Aquest dissabte (21.00 h, Esport3), a la ciutat italiana de Viareggio, s’enfrontarà amb l’amfitrió en semifinals. Abans, a les 18.30 h, el Sarzana italià i el Barcelos portuguès jugaran l’altra semifinal.

“Estem molt motivats. Tots, a excepció del Jacint Molera i el Pol Galbas, és el primer cop que disputem aquesta competició. És un gran orgull ser a la final four”, celebra Xavi Rovira, el màxim golejador de l’equip amb 32 dianes, repartides entre l’OK Lliga (24) i la Copa de la CERS (8). Rovira és de Barcelona, té 23 anys i en porta nou al club, on va arribar per jugar a la categoria juvenil procedent del Barça. Llavors ja el va entrenar l’Eduard Candami, l’actual tècnic del primer equip des de fa 5 temporades, que és al club des del 2004. Rovira, quan hi va arribar, també va coincidir amb altres jugadors que avui són al primer equip. Entre ells, els germans Acsensi, que són de Caldes. El Roger, el petit, té 20 anys i des dels dos, per voler imitar el seu germà Alexandre, va començar, primer, a patinar, i després, als quatre, quan els braços ja podien començar a subjectar un estic, a jugar.

Aquí rau el secret de la trajectòria recent del Caldes: la majoria dels seus jugadors fa molts anys que juguen junts. “Som un bloc molt conjuntat. Saps on has de passar la pilota pràcticament sense mirar”, explica Xavi Rovira. “Hem crescut plegats com a equip. Ens entenem molt”, afegeix Roger Acsensi. “La majoria dels jugadors, com a mínim, fa quatre anys que juguen junts. Hem viscut els ascensos plegats. A més, molts han coincidit en categories inferiors. Som com una família”, explica Candami, l’entrenador. Aquesta família s’estén a tot el club i a la ciutat. “Molts dels jugadors entrenen equips del planter, anem a veure partits de l’equip júnior, ells venen a veure els nostres…”, valora l’entrenador. “Es respira hoquei a cada cantonada. Molta gent et para pel carrer i et pregunta pel següent partit, et dona ànims quan els resultats no acompanyen… És una passada”, explica Rovira, que, des d’aquesta temporada, viu a Caldes de Montbui.

Primer el Caldes, després el Barça

L’hoquei és l’esport més arrelat a la ciutat. Al club hi ha més d’una vintena d’equips de categories formatives i força nens venen de les localitats dels voltants. “Som un club modest, però apostem molt per la base”, comenta Pere Barrios, el president del Recam Làser CH Caldes. Barrios celebra que l’Ajuntament també s’impliqui en l’hoquei i hi ha prevista una ampliació de l’aforament del pavelló La Torre Roja, on juga l’equip. “Sovint s’omple i les gairebé 500 places que hi ha s’estan quedant curtes”, diu el president. El bon paper del primer equip les últimes temporades (accentuat per la participació europea), els èxits del planter i l’arrelament de l’hoquei a la ciutat són els principals factors que expliquen l’afluència al pavelló. “Hi ha gent que diu que el seu primer equip és el Caldes d’hoquei patins, després, el Barça de futbol”, explica Rovira.

Aquest dissabte, el Caldes s’ha guanyat el dret a somiar. El Viareggio, el conjunt amfitrió, els separa d’una final que a principis de temporada no es podien ni imaginar. Però, quan es calcen els patins, els resultats els avalen: han guanyat totes les eliminatòries prèvies a la final four. La placa commemorativa que penja al pavelló com a homenatge de la primera participació europea en els 55 anys d’història del club s’ha quedat petita. La feina ben feta convida a l’optimisme, però el favorit és el Viareggio. “Està lluitant pel títol de la lliga italiana, juga a casa i és un gran equip. A més, té un bon equilibri entre jugadors veterans i joves. També compta amb la presència de dos catalans: el Xavi Costa i el Xavi Rubio”, valora Candami. En experiència i veterania no poden igualar el Viareggio, però sí en il·lusió.

El Caldes no estarà a sol a Itàlia: l’acompanyaran uns 100 aficionats. Passi el que passi, haver arribat a la final four ja és tot un èxit.