El gall francès es menja la rosa anglesa als quarts de final del Mundial (19-12)

BarcelonaA l'Eden Park d'Auckland s'enfrontaven les seleccions de França i Anglaterra. Un França–Anglaterra sempre és més que un partit de rugbi, i si a més a més hi sumem l'al·licient d'una eliminatòria de la fase final d'una Copa del Món, el duel passa a ser d'unes dimensions astronòmiques. De fet, la premsa francesa esperava una audiència rècord per un partit de rugbi jugat a una hora tant poc usual com dos quarts de deu del matí d' aproximadament dotze milions d'espectadors de mitjana (més que no pas el futbol).

França s'havia enfrontat dos cops contra els anglesos a la fase final d'una Copa del Món, i tots dos cops va ser eliminada. Aquest fet, sumat a la irregular fase classificatòria de grups (on França va perdre contra els All Blacks i contra la sorprenent Tonga) feia que Anglaterra partís amb un lleuger favoritisme a l'hora de realitzar els pronòstics.

Per sorpresa general, el primer temps ha estat monocromàtic, ja que els gals han sortit amb tota l'empenta del món, disposats a netejar la seva imatge del darrer partit de la fase de grups (la humiliant derrota contra Tonga). Lièvremont, molt discutit, semblava tocar la tecla correcta en plantejar un partit basat en la possessió gal·la i els atacs verticals dels francesos (en contra del que feien fins la data) que ha sorprès el plantejament de Martin Johnson, que havia previst una batalla de davanteres i xuts a pals.

La davantera anglesa, molt poc compacte, s'ha dissolt davant el paquet ofensiu francès (gran feina del català Mas) i ha començat a cometre errades (retencions, avants, fores de joc...) que s'han traduït en cops de càstig. Gràcies a dos cops de càstig transformats pel mig de melé Yachivili, els francesos s'han posat 0 a 6 al minut setze de joc. Anglaterra ha intentat estirar la seva tres quarts, però no ha aconseguit el domini de l'oval i el XV del gall ha penetrat amb massa facilitat per la zona ample del camp. Primer ha estat l'ala Vicent Clerc qui ha perforat la zona d'assaig anglesa i després ha estat l'arrier Médard qui ha deixat nues les carències defensives de Flood, Ashton i sobretot Ben Foden en anotar després d'una gran jugada personal on s'ha escapat de quatre rivals. Amb un parcial de 0 a 16 i el XV de la rosa desdibuixat sobre el camp s'ha arribat al descans.

El segon temps ha començat amb una Anglaterra molt més voluntariosa, però que no podia traspassar la teranyina defensiva dels francesos, que aplicaven una defensa en línia molt ben treballada ( molt similar a les defenses actives del rugbi XIII), i on els tres quarts anglesos s'estavellaven un cop i un altre. Les fases estàtiques també seguien molt ben dominades pels davanters gals, que fins i tot han estat capaços de contrarestar el típic joc de pick and go anglès amb bons arguments defensius. Els minuts passaven i Anglaterra no anotava, moment en el qual el XV del gall ha baixat una mica la seva intensitat defensiva, argument suficient per donar vida al perillós XV de la rosa. Els anglesos han aprofitat per imposar un fort ritme en atac desplegant els seus tres quarts a l'obert (la zona ample del camp) que anotava al quart d'hora de la segona meitat mitjançant Ben Foden (que redimia en part les seves errades defensives), i a l'etern Wilkinson, que convertia els dos punts posteriors. Anglaterra s'apropava per 7 a 16.

Els anglesos han continuat intentant apropar-se a la zona de marca rival, però la defensa activa del conjunt gal els ha tallat les esperances d'apropar-se al marcador. En un contraatac dels gals, en François Thrin-Duc ha anotat tres punts en transformar un gran xut de drop a deu minuts del final del partit, ampliant la diferència al marcador una mica més. Els francesos han tornat a baixar una mica la guàrdia i els anglesos, ferits en el seu orgull, han avançat amb força en un darrer atac en el qual han aconseguit anotar un polèmic assaig mitjançant l'ala Mark Cueto que el gran Wilkinson no ha pogut transformar. Al final del partit s'ha arribat amb un marcador de 12 a 19 a favor dels gals, que s'han imposat contra tot pronòstic.

Per primer cop a la història, els francesos han eliminat els seus eterns rivals en la fase final d'una Copa del Món de rugbi. Una França bipolar, capaç del millor i del pitjor en només una setmana (perdre contra Tonga i guanyar a Anglaterra) s'enfrontarà a la sorprenent selecció gal·lesa, en unes semifinals que es presenten apassionants. El dubte, un cop més, serà saber quin plantejament tàctic proposarà en Lièvremont, i si els seus jugadors seran capaços de jugar al mateix nivell que han mostrat avui.