RUGBI
Esports 10/09/2011

Anglaterra s’enduu el clàssic de les Malvines

Una fosca Anglaterra s'imposa a l'Argentina. Crítiques generalitzades pel plantejament agressiu del tècnic anglès, Martin Johnson

Ferran Vital
3 min
L'anglès Ben Youngs anota durant el matx contra l'Argentina.

BarcelonaUns dies abans del clàssic de les Malvines en Rodrigo Roncero va afirmar que "hemos venido hasta aquí para ganar a Inglaterra". Més clar no es podia dir. Gairebé no ens podem fer a la idea de les ganes que es tenen aquestes dues seleccions. Finalment, els argentins no han pogut revenjar-se dels anglesos que avui vestien de negre, en una manca de respecte total i absoluta a la llegenda local, els All Blacks. L'Argentina ha acabat el partit amb bones sensacions, ja que malgrat no ser capaç d'assajar en els vuitanta minuts (a causa de la teranyina tàctica dels anglesos) han estat capaços de plantar cara al gran rival en un partit èpic, que quedarà gravat en la memòria de molts aficionats durant molt de temps.

El clàssic rugbístic, la revenja de les Malvines, ha tingut lloc al preciós Otago Stadium de la ciutat de Dunedin. El partit ha començat amb una Argentina molt valenta, que ha trepitjat sense cap por la 22 anglesa, obrint bé el camp i dominant les fases dinàmiques, amb l'objectiu de no caure al parany anglès, basat en el joc subterrani i les fases estàtiques (joc que només Sud-àfrica pot dominar al XV de la Rosa).

Els jugadors de Sa Majestat han presentat una defensa aferrissada, sobrepassant en diverses accions la línea del reglament i generant accions de perill físic contra els Pumes. En aquesta línea, han tingut molt clara la seva idea: lesionar (o si més no, forçar la substitució) de l'obertura Felipe Contempomi i el centre Tiesi, autèntiques brúixoles del combinat argentí.

Fruit del joc físic i antireglamentari del primer temps, els Argentins han acabat els primers quaranta minuts de joc amb un escàs 6 a 3 al seu favor, gràcies als penals convertits per Felipe Contempomi (abans de la seva lesió) i de l'arrier de l'Stade Français Martín Rodríguez Burruchaga. Per la part anglesa, l'incombustible Wilkinson ha anotat un xut a pals després de l'única acció ofensiva del XV de la rosa en tota la primera part.

El segon temps ha continuat amb la mateixa tònica. Moltes fases estàtiques, agrupaments de desgast, i els anglesos al límit de la legalitat en cadascun dels rucks en què entraven. Als inicis de la segona meitat un bon xut de Martín Rodríguez Burruchaga ha col·locat el marcador en un esperançador 9 a 3 pels argentins, que ha durat bona part de la segona part, gràcies al poc encert de cara a pals del gran Wilkinson.

Especialment cridanera ha estat la covardia tàctica del tècnic de Sa Majestat, en Martin Johnson, incapaç d'alinear a Flood (quan deixaran jugar a aquest noi?) acompanyant en Wilko i alineant un conservador Wigglesworth i Ben Youngs com a escuders del geni de Frimley, a més de posar una roca al centre com Mike Tindall per acompanyar l'explosiu Manu Tuilagi (nacionalitzat anglès fa uns mesos). En Martin Johnson volia que la gespa de Dunedin es convertís en un camp de trinxeres pels Pumes, i el seu plantejament certament ha aconseguit anul·lar les accions ofensives del rival en tota la segona part.

Però la truita s'ha capgirat cap al minut 67 de partit, quan el propi Ben Youngs ha finalitzat amb un bon assaig l'única acció ofensiva amb cara i ulls dels anglesos a tota la segona part i Wilko ha transformat a cinc metres dels pals, situant el marcador en un ajustat 9 a 10. Lamentable veure en Thompson i en Armitage encarant-se als aficionats argentins i manant-los callar. Això és rugbi, i aquesta mena de prepotència no s'escau amb la festa cívica que representa un mundial de rugbi. Els de Sa Majestat, fent amics arreu on van.

El Pumes, morts físicament després d'un gran esforç, i mancats del lideratge de Felipe Contempomi i de Tiesi, no han sabut reaccionar, i la davantera anglesa ha forçat una falta a favor seu a cinc minuts del final que en Wilkinson (aquest cop sí, i després de tres intents fallats) ha sabut finalitzar. 9 a 13 pels anglesos, que s'han imposat amb el seu joc lent, físic i fosc, però que un cop més s'ha mostrat efectiu.

stats