Gal·les fa història contra Irlanda i jugarà les semifinals del Mundial (22-10)

BarcelonaEl primer quart de final del cap de setmana s'ha saldat amb una clara victòria gal·lesa. Al Regional Stadium de Wellington s'han enfrontat les seleccions d'Irlanda i Gal·les, en un apassionant derbi celta entre dos equips molt similars, amb les forces molt igualades. Dos equips que aposten per un rugbi dinàmic i que els agrada disputar l'oval en fases obertes, per bé que el tècnic irlandès Declan Kidney (molt més acadèmic que el seu col·lega gal·lès) sempre aposta per situar la davantera pròpia a camp rival i forçar el rival a cometre cops de càstig per anar sumant punts al marcador. Els gal·lesos, per la seva banda, aposten més pel joc obert de la tres quarts (el seu punt fort, no debades se'ls anomena els maoris del nord), sense desmerèixer el paper de la seva potent davantera.

Durant el primer temps hem vist un Gal·les molt ben plantat, que ha sortit molt fort i ha aconseguit assajar durant els primers minuts de joc mitjançant en Shane Williams, que desprès en Rhys Priestland ha transformat en el 0 a 7 pels miners. Els irlandesos no s'han recuperat del cop fins al minut 24, quan Ronan O'Gara ha anotat un cop de càstig reduint una mica les distàncies, però cinc minuts desprès en Halfpenny ha anotat un altre cop de càstig per Gal·les, deixant el marcador en un 3 a 10 amb el que s'ha arribat al descans. El xoc ha estat eminentment físic, amb dos equips que volien imposar el seu model de joc, basat en la possessió de l'oval i la pressió a camp contrari.

El segon temps s'ha iniciat amb una Irlanda que ha sortit a per totes, buscant un assaig ràpid per igualar el partit. El XV del trèvol ha iniciat una fase de desgast amb els seus davanters que ha donat els seus fruits als cinc minuts del segon temps, quan l'ala Keith Earls ha assajat pels verd i Ronan O'Gara ha anotat la conversió, deixant el marcador en un momentani empat a deu.

Però el miratge irlandès no ha durat massa, i els miners han reprès el control del partit, dominant excel·lentment totes les fases del joc, atacant amb criteri i defenent magistralment. Gal·les ha apostat per una tàctica molt fàcil (i efectiva): agrupar els davanters propis i rivals en fases estàtiques lentes al costat tancat del camp fins arribar a la 22 rival, quan l'oval s'obria cap als tres quarts i es trobaven forats per on anotar. D'aquesta manera en Mike Phillips primer, i en Jonathan Davies més tard han perforat la zona d'assaig irlandesa, cosa que sumada ales posteriors transformacions, han permès que Gal·les certifiqués el seu pas a semifinals al imposar-se per 10 a 22. Serà la segona vegada a la història dels mundials de rugbi en que Gal·les arribi a les semifinals d'una Copa del Món (el primer cop fou al ja llunyà primer torneig de 1989, també a Nova Zelanda).

Irlanda ha continuat atacant fins al final, però un seguit d'errades a la mà dels de l'illa maragda, sumada a un gris partit de Brian O'Driscoll, D'Arcy i del paquet de davanters (avui superats pels miners) han allunyat als del trèvol de les somiades semifinals. El somni irlandès d'escriure una darrera pàgina daurada per part de la generació d'or del rugbi irlandès s'ha esfumat. Per desgràcia, ja no veurem més a en Ronan O'Gara capitanejant al XV del trèvol. Arriba el moment de la veritat per la generació de Jonathan Sexton, Cian Healy i companyia. Pot ser que la derrota d'avui sigui el començament dels futurs èxits irlandesos? El temps ens ho dirà.

Per la seva banda, Gal·les continua somiant amb plantar-se a una final d'una Copa del Món. Fa vint-i-quatre anys els miners van caure contra els totpoderosos All Blacks (posteriorment campions del torneig), i van imposar-se a Austràlia en la final de consolació, acabant com a tercers la seva participació. Enguany l'equip aspira a guanyar la seva semifinal contra França (que serà un os dur) per plantar-se a la final somiada contra un equip del sud. Sam Warbuton, Shane Williams, Halfpenny, James Hook, Rhys Priestland... a Gal·les tenen bons motius per seguir somiant.