Els grups del Mundial de rugbi: Austràlia i Irlanda, favorits al grup C

BarcelonaEl cap de sèrie és la selecció aussie. Els australians són competitius en qualsevol esport, en qualsevol disciplina. A més a més, el seu equip nacional està en un procés de millora important, jugant un rugbi molt interessant del 8 enrere, amb jugadors molt àgils als tres quarts i que mouen la pilota amb una rapidesa inusual. Un equip basat en la columna vertebral dels Reds (equip australià campió del Super15) i amb una barreja molt interessant de joves promeses i velles llegendes. Un equip que funciona sol, que es coneix a la perfecció. Un equip que li clava 60 punts al Stade de France al XV del Gall, capaç de derrotar a la gran Nova Zelanda dos cops en un mateix any, i que la seva columna vertebral (tots als Reds) són campions del Super15, és tota una màquina de fer rugbi.

Austràlia és un país de rugbi XIII, per això molts dels seus jugadors presenten alguns "tics" de League, tals com el placatge alt o el no muntar rucks si no preferir avançar per mauls. Els Aussies arriben com a flamants campions del Tri-Nations i poden passar per sobre de qualsevol equip de l'hemisferi nord (tal com va fer fa uns mesos amb Escòcia i França, equips als que va humiliar a domicili).

Amb uns jugadors que militen pràcticament en la seva totalitat al Super 15, els Aussies poden plantar cara a qualsevol. Al davant ens trobarem els gegants talonadors Stephen Moore, Saia Fainga'a (no confondre amb llur germà bessó Anthony), Polota-Nau i en Ma'afu, Robinson, Kepu i Ben Alexander a la primera línea, i una segona i una tercera amb noms del nivell del Gran Capità Nathan Sharpe, Vickerman, Pocock, Dean Mumm o el jove McCalman. Al mig de melé trobarem el jove revelació dels Reds Will Genia, que acompanyarà al seu company de club (i obertura) Quade Cooper, tancant una de les millors parelles del Super 12, acompanyats als centres de llegendes vives com ara Ashley-Cooper (i un altre nen prodigi dels Reds, com Anthony Fainga'a). Els 13 i 14 seran ocupats pels clàssics Mitchel i O'Connor i el 15 per Pat McCabe o l'obertura reconvertit en arrierKurtley Beale, que arriba de fer un enorme Tri Nations. Austràlia té possiblement el millor quinze de tota la competició. Si la connexió Genia - Quade Cooper funciona, no hi ha equip al món capaç de derrotar aquests wallabies. Pronòstic: Campió de grup. A partir d'allà, jo espero que sigui el "tapat" d'aquesta Copa del Món. Pot plantar-se a la final i guanyar-la.

El segon equip interessant d'aquest grup és Irlanda. Els irlandesos estan en un procés de renovar la seva selecció nacional, sempre competitiva, però que aquest any no ha acabat de rutllar al sis nacions (si exceptuem la brillant victòria contra Anglaterra al vell Landsdowne Road la darrera jornada de campionat) ni en els partits de preparació mundialista.

Més o menys, tots coneixem a Irlanda. Un dels millors equips del món, al bell mig d'un relleu generacional. Davanters "made in" Munster i tres quarts de Leinster (campió europeu d'aquest any). Una davantera molt bona (però una mica envellida) on formen homes (llegendes vives) com Best, Flannery, Leamy i el clan de les "O's" (O'Callaghan i O'Connell), acompanyats de joves promeses que aviat els jubilaran, com ara Cian Healy o Sean O'Brien.

Els tres quarts són la pólvora, la dinamita celta. El millor 10 de la història de la illa maragda, Ronan O'Gara, ja té successor: Jonathan Sexton, que es va consagrar a la darrera final de la Heineken Cup, quan va despullar la defensa de Leicester Tigers com va voler. Al centre irlandès, una altre llegenda viva del rugbi celta, en Brian O' Discoll (un dels millors del món) formarà amb l'inesgotable D'Arcy. A les ales hi formaran els joves Trimble i Tommy Bowe, que ajudaran al seu arrier tradicional, Murphy (tot i que els darrers partits l'arrier de Leinster, Robert Kearney, ha vingut tancant el XV del trèvol . Pronòstic: Segons de grup i grans animadors del Mundial. No els veig més enllà de semifinals, però tot és possible a la darrera oportunitat mundialista de la generació d'or del rugbi irlandès.

Itàlia es presenta com la tercera potència del Grup C. Molts ja sabeu el meu amor confés cap el rugbi transalpí, però cal ser realistes, i els gladiadors no tenen cap opció de passar a la següent ronda. Pocs equips hi ha tan descompensats com Itàlia: una davantera a l'elit mundial i uns tres quarts incapaços d'entrar a la zona de marca rival. Els davanters italians es planten molt fàcilment a la 22 rival, però un cop allà, els seus tres quarts són incapaços d'anotar.

La davantera italiana és bestial: el gegant Castrogiovanni, Perugini, Lo Cicero, el jove Ghiraldini, Del Fava, Mauro Bergamasco i sobretot Sergio Parisse, per a molts el millor 8 de tot l'hemisferi nord. A la línia, només en Mirco Bergamasco es salva de la crema general. L' "Aquilari" Andrea Masi i Mc Lean (nacionalitzat italià) són l'esperança de cara al mundial. Els argentins nacionalitzats Gonzalo García i Gonzalo Canale (coneguts popularment com els Gonzalos) ocuparàn el centre transalpí. Si no poden trencar els sistemes defensius rivals, poques opcions tindrà Itàlia. Pronòstic: Tercers de grup, cosa que els garanteix la seva presència al proper Mundial d'Anglaterra 2015. Ens farà patir contra Rússia, guanyarà fàcil a Estats Units i plantarà cara a Irlanda. Res a fer contra els Aussies.

Per últim, Rússia arriba a aquest mundial després de mostrar el seu potencial a sis nacions B. Els russos són homes forts, però el seu rendiment és un enigma. Poden plantar cara a qualsevol, jugar de tu a grans potències per després patir contra equips petits com Espanya o Portugal. Rússia és un enigma dins d'un gran interrogant (com a la vida real). Els Estats Units són, a priori, la ventafocs del grup. Imagino que consideren un èxit haver arribat fins aquí i tenen l'esperança de no ser humiliats massa vegades, per bé que els darrers mesos s'ha detectat una bona evolució en les àguiles americanes que permet somiar en plantar cara a russos (com van fer a la Churchill Cup) i italians.