Nova Zelanda s’imposa a un Japó sorprenent (83-7)

Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; } Al Waikato Stadium de la ciutat de Hamilton s’han enfrontat la sorprenent selecció del Japó i els totpoderosos amfitrions, els All Blacks neozelandesos. Nova Zelanda arribava al partit amb algunes baixes importants, entre les quals cal destacar la del seu líder, l’obertura Dan Carter, lesionat a l’esquena, o el tercera Richie McCaw, i els tres quarts Muliaina i Israel Dagg. Es dóna el cas que tots quatre es van lesionar a l'entrenament previ al partit contra Japó, cosa que ens permet fer-nos una idea de la intensitat dels entrenaments dels All Blacks.

A més a més, el tècnic neozelandès Graham Henry presentava un XV amb alguns no habituals (Weepu o Jimmy Cowan començaven a la banqueta), convençut que els homes que els substituïen eren capaços de frenar els ràpids (però no gaire potents) jugadors japonesos. Henry apostava per un XV de garanties, amb homes capaços de garantir la possessió de l’oval i moure’l amb prou velocitat com per trencar la defensa dinàmica japonesa, i amb un pack de davanters prou potent per frenar les accions ofensives nipones. Per la seva banda, els japonesos presentaven un XV amb deu canvis respecte al seu gran debut en aquesta Copa del Món contra França fa cinc dies.

El partit començava amb un emotiu minut de silenci en record de les víctimes dels terratrèmols de Christchurch i del tsunami de Japó d’aquests mesos. Alguns dels jugadors, com el japonès Taniguchi, no han pogut reprimir les llàgrimes en recordar la tragèdia.

La primera part ha sigut un festival de joc i assajos pels All Blacks. Al minut tres de joc el centre Conrad Smith ja havia aconseguit arribar a la zona de marca rival, però és que Kahui, Mealamau, Kaino, Andy Ellis i un irregular Colin Slade també han anotat assajos. Sort que Slade, substitut de Dan Carter al mig del camp kiwi, no ha estat encertat de cara a pals, perquè si no a la mitja part s’hauria arribat amb un marcador abusiu. De totes maneres, els primers quaranta minuts han acabat amb un clar 38 a 0 al marcador, que no reconeixia els mèrits nipons, que han intentat jugar de forma valenta contra els All Blacks. Els japonesos han intentat fer el seu joc, tot cercant una circulació ràpida de l’oval i obrint bé el camp a les jugades d’atac (de fet, encara que sembli mentida, Japó ha estat més estona a la 22 rival que Nova Zelanda). Ha sigut en les ràpides accions de contraatac kiwi que el Japó ha fet aigües i no ha pogut contrarestar l’habilitat i rapidesa dels neozelandesos, en no posar una segona cortina defensiva per anul·lar els rivals. Un detall preciós que diu molt d’aquest esport: quan els nipons s’enfonsaven anímicament després del 38 a 0, el públic kiwi ha animat els japonesos, reconeixent el seu valor i la valentia del seu plantejament ofensiu.

La segona meitat ha començat com ha acabat la primera, amb un Japó amb molta voluntat i uns All Blacks que aprofitaven els espais a les esquenes dels defensors rivals per perforar la zona de marca nipona. Al llarg del segon temps els neozelandesos han aconseguit set assajos, gràcies a les facilitats defensives que generava el plantejament japonès.

Per la seva banda, els nipons han aconseguit un bon assaig, que han sabut transformar, enmig de l’explosió de joia del públic local, que ha premiat la valentia i coratge dels jugadors rivals. Molt bon partit del mig de melé japonès Atsushi Hiwasa, que amb els 167 centímetres i els seus 70 quilos ha estat present en totes les jugades ofensives japoneses, distribuint l’oval amb criteri i xocant, sense cap mena de por, amb els gegants neozelandesos. Com si es tractés d’una càrrega banzai, els jugadors japonesos no s’han amagat en cap moment, buscant la manera de foradar la potent davantera rival, obrint molt bé el camp i imprimint molta velocitat a l’oval. Als japonesos no els ha tremolat gens el pols a l’hora de discutir-li la possessió de l’oval als All Blacks. Si el tècnic nipó, John Kirwan, hagués apostat per un plantejament més conservador la diferència al marcador no hauria sigut tant gran però, amb tot l’honor del món, els japonesos han apostat per morir fidels al seu estil ofensiu i la seva filosofia d’atac. Tot el meu respecte pels japonesos, als quals ningú podrà retreure absolutament res.

El resultat final ha sigut de 87 a 7 a favor del conjunt kiwi, en una gran festa del rugbi, gràcies a dos equips que han premiat el joc ràpid, àgil i associatiu, cercant sense cap mena de complexos la zona de marca rival. Avui Japó ha donat una lliçó de com s’ha de jugar a aquest esport amb tota la dignitat del món quan jugues contra un equip més gran que el teu, i Nova Zelanda ha mostrat el seu màxim respecte al conjunt nipó en no afluixar el pistó ni un sol moment al llarg del partit. Al final d’un bon partit com aquest, el resultat és el de menys. I quan un equip inferior juga com ho ha fet avui el Japó, no hi ha cap equip perdedor, sinó un de guanyador: el rugbi.