Publicitat
Publicitat

Rugbi

Nova Zelanda es proclama campiona del món de rugbi per la porta petita (8-7)

Els 'All Blacks' superen França (8 a 7) en una final que ha batut el rècord de menor puntuació a la història dels mundials

L'Eden Park d'Auckland es vestia de gala per rebre a les seleccions finalistes d'aquesta Copa del Món, França i la local Nova Zelanda. Els gals han començat a plantar cara i marcar territori abans de començar el joc, ja que han volgut intimidar als All Blacks tot apropant-se a pocs metres dels locals mentre aquests feien la seva tradicional haka abans del partit.

El partit ha començat amb una França valenta, que ha enviat els seus davanters a trepitjar la meitat del camp neozelandesa i discutir-li la sortida de la pilota. Els All Blacks han tingut certes dificultats per trobar espais i homes capaços de generar joc i moure l'oval amb velocitat, i només eren capaços de sortir de la pressió defensiva dels europeus mitjançant els xuts a la touche (o cap el servei de toc, en català).

Precisament ha estat gràcies a un servei de toc a cinc metres de la marca francesa quan els neozelandesos han aconseguit anotar els primers punts del partit. El català Mas falla un placatge sobre Woodcock i genera un espai per on penetra el pilar kiwi (considerat el millor del món a la seva posició), però en Piri Weepu ha estat incapaç d'encertar de cara pals a la conversió. Corria el minut catorze de joc, els All Blacks es posaven 5 a 0 en el marcador i els símptomes de recuperació francesa eren molt dèbils, cosa que feia presagiar una victòria dels oceànics amb certa comoditat.

Res més lluny de la realitat. Els All Blacks, del peu d'un desconegut Piri Weepu, han fallat un parell de xuts a pals que els podien haver donat cert avantatge al marcador, i els tres quarts neozelandesos no han estat tan encertats a l'hora de crear bones jugades ofensives amb possibilitats reals de penetrar la zona d'assaig francesa.

El primer temps ha continuat amb un predomini físic i tàctic que ha fet certs trams del joc una mica avorrits a ulls de l'espectador, ja que les qualitats individuals dels jugadors dels dos equips es veien diluïdes en les prioritats tàctiques dels dos tècnics, més preocupats en no perdre el partit que no pas en buscar-lo de forma directe i ofensiva.

Abans de concloure el primer temps encara hem vist com els dos obertures titulars de tots dos equips han hagut de retirar-se lesionats a causa de la duresa de l'Eden Park. En Morgan Parra ha estat substituït per en François Trinh-Duc pel bàndol gal, i en Aaron Cruden ha estat reemplaçat per Stephen Donald pel cantó All Black.

Una Nova Zelanda desconeguda

La segona meitat ha començat amb una França molt més agressiva, que ha buscat durant més temps la possessió i les jugades d'atac, intentant tancar els All Blacks a la seva meitat del camp, allà on no són tan perillosos. En Yachivili ha estat a punt de transformar un cop de càstig comés per en Richie McCaw que podria haver canviat la història del partit al primer minut del segon temps, però el seu xut ha marxat llepant el pal defensat pels All Blacks.

França ha apostat per ajuntar molt les seves línies i jugar amb el paquet de davanters molt junt, molt compacte, per tal de frenar la totpoderosa davantera kiwi, a priori més potent que no pas la dels neozelandesos. Fruit de la pressió dels davanters gals el XV del Gall ha guanyat diverses fases estàtiques del joc. Però quan millor estaven treballant els davanters gals, un error en l'agrupament ha significat un cop de càstig que en Stephen Donald ha passat entre pals, deixant el marcador en un 8 a 0 al minut quaranta-quatre de partit.

Sense temps per pair-ho, els All Blacks han rebut un gerro d'aigua freda tot just un minut després. Una errada greu en el mig del camp d'en Piri Weepu ha habilitat els davanters gals per iniciar una jugada d'atac que ha culminat en Dusatoir al minut quaranta-cinc de joc. En Trinh-Duc s'ha encarregat de convertir els dos punts addicionals amb un bon xut, deixant el marcador en un ajustadíssim 8 a 7.

A partir d'aquest moment, i després d'un començament tan explosiu, tots dos equips han intentat especular amb el resultat, sense apostar decididament per atacar el rival a la zona ample, porucs de córrer riscos que podrien esdevenir fatals a aquestes alçades del partit. De fet, cap dels dos equips ha aconseguit imposar clarament el seu joc de tres quarts a l'obert, i pràcticament tot el joc ha estat monopolitzat per les davanteres dels dos bàndols.

Arribats a aquest punt, els davanters gals han sorprès a propis i estranys amb un joc molt agressiu i compacte, que ha discutit (i de quina manera) als temibles davanters neozelandesos. De fet, el XV del Gall ha guanyat moltes agrupacions espontànies als All Blacks, i els ha tancat al seu propi camp, impedint que el rival generés el seu habitual joc de tres quarts, i inutilitzant bona part dels mecanismes ofensius neozelandesos (cosa que fins a la data només Argentina havia aconseguit fer durant seixanta minuts).

Els darrers minuts han estat d'infart, amb una Nova Zelanda que ha intentat mantenir la possessió de l'oval (sense fer falta defensiva que signifiqués l'opció d'un xut a pals pel rival) i una selecció francesa que ha intentat recuperar la pilota i muntar un darrer atac que els donés una darrera opció per guanyar el partit.

El partit ha acabat amb l'ajustat 8 a 7 pels locals, que s'han endut el "seu" mundial per la porta petita, amb un estil desconegut i poc brillant al qual ens té molt poc acostumats, però igualment efectiu i pràctic. Quantes vegades hem vist a Nova Zelanda ser superior al rival i perdre el partit (com als quarts de final del darrer mundial)? Avui Nova Zelanda ha estat molt menys vistosa, i durant una estona ens hem pessigat per creure'ns el que vèiem sobre la gespa, però finalment la història posa als All Blacks a l'alçada de les altres dues seleccions de l'hemisferi sud (Austràlia i Sud-àfrica) amb dos mundials al seu palmarès.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT