El Sis Nacions més obert dels darrers anys alça el teló
El torneig més tradicional del món del rugbi es posa en marxa fins al 19 de març amb les seleccions mirant de reüll el Mundial del proper estiu.
BarcelonaSense favorit clar, el torneig aixeca la passió de sempre, tot i que les sis seleccions participant no poden deixar de pensar que aquests partits seran una bona oportunitat per millorar de cara al Mundial del proper estiu, a Noza Zelanda. Ara mateix, les grans potències d'Europa saben que són lluny de poder plantar cara a Nova Zelanda, Austràlia i Sud-àfrica, com es va veure en els darrers tests de tardor.
La selecció francesa defensarà el Grand Slam conquerit el 2010 - quan va guanyar tots els partits- i buscarà la seva sisena victòria en dotze edicions celebrades amb el nou format de sis seleccions (Itàlia va incorporar-se ara fa una dècada). Els homes de Marc Lievremont sempre rendeixen bé aquest torneig i un nou triomf els serviria per arribar a Nova Zelanda com el rival a batre de l'Hemisferi Nord. Però precisament els rivals del Sud han deixat amb dubtes al "XV del gall". La dolorosa derrota a l'Stade de France davant dels "wallabies" australians (16-59) i aquelles davant de Sud-àfrica i l'Argentina de l'estiu han deixat clar que França pot manar a Europa, però quan toqui viatjar a Nova Zelanda no serà aspirant al ceptre mundial.
Però, del talent del 'XV del Gall' sempre es pot esperar el millor, tot i que com sol passar, el calendari pot ser clau. Si l'any passat França va guanyar va ser en part perquè dos partits claus (Anglaterra i Irlanda), els va jugar com a local. Enguany en canvi, visitarà Dublin i Twickenham. El tècnic francès segueix sense trobar la tecla del mig d'obertura, però compta amb jugadors claus com el medi melé Morgan Parra, Thierry Dusautoir, Julien Bonnaire o Imanol Harinordoquy.
No queda clar qui hauria de ser el principal rival de França, però Anglaterra vol ser-ho. El 'XV de la Rosa', sempre pressionat per una premsa i afició que vol el títol, té la pressió de no guanyar des de el 2003. Els test de tardor tampoc van generar massa eufòria, amb derrotes davant de Noza Zelanda i Sud-àfrica a casa, i un triomf sobre els australians. El tècnic anglès, el llegendari ex jugador Martin Johnson, sap que pot ser clau el primer partit, dissabte al Millenium Stadium de Cardiff. Guanyar als gal·lesos a casa seva situaria els anglesos com a candidats, però una derrota els deixaria molt pressionats. Anglaterra de fet, no guanya a Cardiff des de el 2003. Els locals però, tenen les baixes de Gethin Jenkins i Adam Jones. L'anglès Toby Flood per la seva part, serà l'encarregat de jugar com a "10" deixant a Johnny Wilkinson com a suplent.
Irlanda, experimentada
Com a alternativa a francesos i anglesos es presenta la selecció d'Irlanda, que estrenarà escenari per als seus partits al Aviva Stadium, l'estadi que s'aixeca on hi havia el tradicional Lansdowne Road. El 'XV del Trèvol' està pressionat per les lesions, però va ser el campió fa dos anys i espera poder optar al triomf, emparat per un calendari que la farà rebre davant el seu públic als de Marc Lievremont i als de Martin Johnson, i aquests darrers en l'última jornada. Irlanda segueix buscant relleus a O’Gara o O’Driscoll, i malgrat jugar amb un bloc massa veterà, ha guanyat els tests a Samoa i l'Argentina i va fer patir de valent a Sud-àfrica.
El País de Gal·les guanyadora el 2008, ho té una mica més complicat que els irlandesos, sobretot perquè la seva tardor no ha estat gens bo (només un empat en set partits), però Warrent Gatland és optimista i sap que tot pot passar per la seva estrena davant Anglaterra .
Finalment, com és habitual en els últims anys, Escòcia i Itàlia semblen les destinades a lluitar per evitar la 'cullera de fusta' al pitjor equip, 'honor' que s'han repartit en deu de les onze edicions del Sis Nacions, amb menció especial per a la 'azzurra'.
De tota manera, el 'XV del Card' ha estat capaç de batre a Sud-àfrica al novembre, èxit contrarestat per la dura derrota davant Nova Zelanda (49-3), i ha de millorar la seva part ofensiva. La defensa escocesa però, ha fet un pas endavant amb el nou tècnic Andy Robinson.
Mentre, els italians de Nick Mallet s'emparen en el retorn de Sergio Paresse i l'aparició del jove Édouard Gori, encara que té les baixes de Mauro Bergamasco i Craig Gower, el que posaran difícil que guanyi dos partits en el torneig, cosa que només ha fet en una ocasió en onze participacions. Itàlia arriba als 10 anys al 6 nacions, però no pateix. Sap que França va trigar 50 anys en guanyar per primer cop. Mica en mica, Itàlia va millorant.
La primera jornada:
Divendres 4 de febrer
20.45 h. Gal·les - Anglaterra (Millenium Stadium, Cardiff). Canal + Deportes
Dissabte 5 de febrer
15.30 h. Itàlia - Irlanda (Estadi Flaminio, Roma). Canal + Deportes
18.00 h. França - Escòcia (Stade de France, París). Canal +
