Sud-àfrica imposa la seva autoritat en el derbi africà (87-0)

BarcelonaEncara queden equips petits. Ja no parlem dels que s'amagaven als tocs i melés, però la diferència entre jugadors de primer nivell i semiprofessionals o amateurs és encara molt gran. Al rugbi actual, preval una part física molt important, qualsevol equip pot plantar-li cara a un dels "grans" durant alguns minuts, però el desgast físic acaba passant factura (i de quina manera) als equips que no són de primer nivell internacional.

La rebel·lió dels petits (que pensen que, posats a perdre, volen donar una bona imatge) és un motiu per estar alegre. Un bon exemple d'un equip inferior disposat a morir donant la cara l'hem vist al derbi africà entre Sud-àfrica i Namíbia al North Harbour Stadium de la ciutat d'Auckland. Entre els dos equips hi ha un univers esportiu, però la diferència tècnica sovint es veu compensada per l'empenta i les ganes d'equips poc professionalitzats (com és el cas de Namíbia), que, això sí, dura tant com ho permeten les cames i els pulmons.

Els homes de Namíbia han plantejat un partit de davantera (cosa que és d'admirar, si tenim al davant els Springboks!), en què el paquet de davanters pressionava de valent totes les fases estàtiques al camp rival, mantenint una sorprenent quota de possessió i jugant força minuts al camp rival. Però un plantejament d'aquest estil (propi d'equips com Itàlia o Argentina) suposa assumir grans riscos defensius, ja que qualsevol pèrdua de pilota pot esdevenir fatal, ja que generes espais al teu darrere que els tres quarts rivals poden aprofitar fàcilment.

Precisament ha sigut aquest el guió del partit, amb una Namíbia molt voluntariosa que ha mort en les ràpides contres dels Springboks. Els ràpids centres Gio Aplon i Jaque Fourie i el llegendari Bryan Habana (tots ells jugadors dels Stormers de Ciutat del Cap) han aconseguit anotar assajos pels sud-africans, molt ben transformats pel xutador Morné Steyn, que al descans ja marxaven amb una distància còmoda al marcador: 31 a 0 al descans.

A la segona meitat els Springboks han controlat el partit al ritme que els interessava, sense tornar-se bojos ofensivament i endreçant la seva línia defensiva i ofensiva. Sud-àfrica ha optat per desgastar els rivals durant els primers vint minuts de joc proposant-los feixugues fases estàtiques de pick and go seguides de llargs desplaçaments de pilota a la zona ampla per cansar i trencar la defensa dels seus veïns africans. D'aquesta manera els Steyn (Frans i Morné Steyn, que malgrat que comparteixen cognom no són germans) han aconseguit entrar a la zona de marca rival durant els primers minuts de la segona meitat. L'encert de cara a pals de Morné Steyn encara ha fet més àmplia la diferència al marcador.

Però cap al minut seixanta de partit l'equip de Namíbia s'ha ensorrat físicament i els Springboks ho han aprofitat per ampliar el seu marcador, gràcies a les accions ofensives dels tres quarts Springboks, molt inspirats el dia d'avui, i que han tingut les coses fàcils contra un equip que ha llençat la tovallola a mitjans de la segona part. De Jongh, François Hougaard (mig de melé dels Blue Bulls que ha fet un gran partit i ha sigut autor de dos assajos), Dani Rossow (segona dels Blue Bulls) i Gio Aplon han destrossat els sistemes defensius dels seus veïns africans, absolutament ensorrats físicament i mentalment.

La defensa de Namíbia era un desastre durant els darrers minuts de joc. No es mantenia la pilota, la línea defensiva estava mal formada i els jugadors gairebé no podien córrer ni placar perseguint els sud-africans. Resultat final de 87 a 0 pels Springboks, que no han tingut pietat d'un dels equips més fluixos del Mundial, Namíbia, un equip pràcticament amateur. Amb aquest resultat, Sud-àfrica té gairebé assegurada la primera plaça del grup (i previsiblement haurà de jugar els quarts de final amb Austràlia o Irlanda), mentre que la segona plaça del grup es decidirà en el darrer partit de grup, quan s'enfrontin Gal·les i Fiji.