Arriba l’hora de la veritat per a Nova Zelanda i França
L’estadi Eden Park d’Auckland viurà la reedició de la final de la Copa del Món de 1987, amb els mateixos equips protagonistes i idèntic escenari
BarcelonaFa vint-i-quatre anys França i Nova Zelanda van enfrontar-se a l’estadi Eden Park d’Auckland en una final en què els All Blacks van proclamar-se campions del món per primera i única vegada a la seva gloriosa història en derrotar els gals per un contundent 29 a 9. Vint-i-quatre anys més tard, en la repetició calcada d’aquella primera final, tots els analistes apunten a una victòria neozelandesa en la final del “seu” mundial.
Com arriben totes dues seleccions
França arriba a aquesta final de la Copa del Món després de mostrar-se irregular a la fase de grups (en què va perdre contra la sorprenent Tonga i contra Nova Zelanda, que va acabar primera del seu grup) i va patir força per arribar a ser segona de grup. Al llarg de la fase eliminatòria un XV del gall molt discutit a l’hexàgon ha anat de menys a més i ha recuperat la seva millor versió per doblegar la potent selecció anglesa als quarts de final en un partit brillant, i la sorprenent selecció gal·lesa a les semifinals en un partit en què es va mostrar com un equip sòlid en defensa i efectiu de cara a pals.
Nova Zelanda arriba a la gran final d’aquesta Copa del Món en un gran moment de forma, després d’haver guanyat de forma convincent tots els rivals amb què s’ha enfrontat fins ara (inclosa la selecció francesa, a la qual va derrotar amb certa facilitat a la fase de grups per 37 a 17) i havent desplegat un joc ofensiu, ràpid i preciosista, molt atractiu visualment. Els All Blacks basen la seva superioritat en una davantera temible, capaç de doblegar qualsevol melé, i uns tres quarts que enamoren amb el seu joc a la mà, ple de poesia visual i efectivitat letal. A més a més, els amfitrions han superat sense gaires problemes les lesions d’alguns dels seus millors jugadors com Dan Carter, Muliania o Colin Slade, reemplaçats per homes que no han abaixat gens el nivell de la selecció.
Una final per a la història
En definitiva, aquesta serà una final plena de vells comptes pendents i ganes de revenja per ambdós bàndols, en què Nova Zelanda sembla sortir amb el lleuger avantatge que li suposa disputar aquest partit com a local, amb un estadi ple fins a la bandera que s’hi deixarà la veu animant els seus herois. Però per sobre de tot, esperem que aquesta final sigui una gran festa del rugbi, a l’alçada de la que segurament ha estat la millor Copa del Món de tota la història.
