Nova Zelanda supera una França sense ànima (37-17)
Els Kiwis es prenen la revenja del partit de quarts de final de fa quatre anys, quan França els va eliminar en un partit polèmic. Brillant partit dels All Blacks, molt superiors als seus rivals en tots els aspectes del joc.
BarcelonaHi ha partits de rugbi que són més que un simple partit. El matx entre França i Nova Zelanda, celebrat a l’Eden Park d’Aukland, és un d’aquests partits. Partits amb massa comptes pendents, com ara l’eliminació de Nova Zelanda al mundial de 2007 a mans franceses en aquell polèmic partit de quarts de final a Cardiff, o les semifinals de la Copa del Món de 1999, quan França va eliminar als neozelandesos en un altre partit amb polèmica. Els All Blacks tenien ganes de feia molts anys de tornar la moneda als francesos. Si a més l’equip presentat pel tècnic gal Lièvremont és poc més que una França “B”, la vendetta estava servida des d’abans de la xiulada inicial.
Inici explosiu dels All Blacks, que als primers vint minuts ja havien aconseguit tres assajos, gràcies a les penetracions de Adam Thompson, Cory Jane i Israel Dagg. El paquet davanter gal era lent, fluix i poc eficient, i perdia totes les agrupacions, melés i touches plantejades pels All Blacks. Per acabar-ho d’adobar, les possessions no duraven gaire al XV del Gal, i la sensació de perill dels francesos ha estat present durant els cinc primers minuts de joc, per després diluir-se com el sucre d’un cafè. Finalment els francesos han hagut de recórrer a l’inventiva i l’engany per anotar. En Yachivili, mig de melé francès, ha anat a buscar la mà d’un rival per posar-hi la galta i deixar-se caure com si d’un sac de patates es tractés, mentre que l’àrbitre ha caigut en el parany i ha xiulat falta a favor dels francesos. Gràcies a aquesta acció poc ortodoxa i gens esportiva, el mateix Yachivili ha transformat el seu xut a pals des d’uns quaranta metres i ha inaugurat el marcador francès. A la mitja part s’arribava amb un parcial de 19 a 3 a favor dels All Blacks.
La segona meitat ha començat amb idèntic guió. Al segon minut de joc, Israel Dagg ha assajat gràcies a una gran jugada personal de Carter, que després ha anotat la transformació per situar el marcador en 26 a 3. El mateix Carter ha anotat un xut a pals llunyà fruit d’una falta defensiva dels gals a quaranta metres de la seva zona de marca. Però avançat el segon temps, l’usapista Mermoz ha aprofitat l’única errada dels All Blacks en tot el partit i interceptava una passada llarga per anotar el primer assaig pels francesos, que en Yachivili ha transformat posteriorment, per situar el marcador en un 29 a 10.
El miratge gal ha durat poc més de tres minuts, fins que els All Blacks han tornat a aconseguir el control del partit. Durant el segon temps en Lièvremont ha donat entrada a Servat i Barcella, que han donat molta més consistència a la davantera gala, però els neozelandesos han trobat a la cama de Dan Carter un altre camí per obrir la defensa gala. El mateix Dan Carter ha anotat un impressionant drop en una bona jugada d’atac kiwi, ampliant la diferència al marcador fins a un 32 a 10. Els darrers deu minuts han estat una mica caòtics: assaig ridícul de Thrin-Duc, aprofitant una badada defensiva i la major errada arbitral que jo recordo a una Copa del Món a tres minuts del final, i la resposta kiwi tot just un minut després, quan en Sonny Bill Williams (SBW pels mitjans anglosaxons) ha anotat el darrer assaig del partit gràcies a la ràbia i l‘orgull ferit a la jugada anterior.
Resultat final de 37 a 17 per Nova Zelanda, que complirà amb l’objectiu de ser primera de grup (a quarts se les veurà amb Escòcia o Argentina) i compleix també amb les ganes de revenja d’aquella polèmica eliminació a Cardiff tot just fa quatre anys.
