01/04/2012

El mestre i el deixeble

2 min
Marcelo Bielsa observant el partit des de la seva àrea tècnica en la seva posició preferida. Darrere seu, Pep Guardiola.

El Camp Nou va viure ahir un partit de veritat, sense trampes ni enganys. Un partit amb dos equips que tenen clar que la seva prioritat és jugar a futbol, sense cap altra parafernàlia que el respecte profund per aquest joc. Per alguna cosa són dos dels clubs més antics del món: cada vegada que s'enfronten el partit té sempre un aire solemne.

Tal com es preveia, l'Atheltic no va ser un d'aquests visitants porucs i garrepes que tan sovint arriben al Camp Nou a practicar un d'aquests típics i infames exercicis especulatius. El Barça li va passar per sobre, bàsicament perquè quan està bé no hi ha cap equip al món que li pugui discutir el domini, però l'Athletic va mantenir la dignitat tota la nit. El Barça es va trobar davant potser l'equip més noble que hi ha, que sempre va intentar jugar la pilota en els pocs moments que no la perseguia. Els de Bielsa van ser superats, però sempre van intentar jugar la pilota al peu i per baix.

El toc de Bielsa

I és que Bielsa ha mantingut els valors tradicionals de l'Athletic, però hi ha afegit un culte al toc que aquest club no tenia. Els seus jugadors van lluitar al límit i s'hi van deixar la pell, amb el mèrit afegit que no havien tingut temps material per descansar. Hi ha molts equips amb millors jugadors que aquest Athletic, però es poden comptar amb els dits d'una mà els que tenen les idees tan clares com els de Bielsa. Sobre el partit planava una mena d'estranya nostàlgia, com si ja estiguéssim veient l'entrenador que vindria si passés el que ningú vol que passi.

Si és veritat que el club té una llista de possibles substituts de Guardiola en el cas que no continuï, és evident que Marcelo Bielsa, declarat mestre pel seu deixeble, és el millor candidat: té autoritat i prestigi sense ser un arrogant, sap respectar la idiosincràsia dels llocs on va i per sobre de tot sap que la idea d'un projecte ha d'estar per sobre de tot, fins i tot del resultat.

Però tant de bo mai passi de ser un candidat i no sigui res més que una manera de fer passar l'estona mentre esperem que el Barça guanyi un dels grans títols d'aquesta temporada, que no és un altre que la renovació de Guardiola. Mentre no arriba, la vida, encara que sembli mentida, continua, i l'equip segueix traçant un joc cada vegada més sòlid.

Ahir el Barça va aconseguir una victòria molt treballada i, el que és més important, mirant de reüll tota l'estona al partit de dimecres al Camp Nou contra el Milan. Aquest era el missatge encriptat del partit, i es podia llegir en l'alineació i també en els canvis: aquest any la prioritat és la Champions.

stats