Alexandre Dimitri Song Billong (Douala, Camerun, 1987), poc abans d'un partit contra el Chelsea l'any 2009, declarava: "Tant de bo el meu pare fos aquí per veure'm jugar". Amb 22 anys, el jugador africà estava disputant la seva primera campanya com a titular a l'Arsenal i se sentia realitzat. La seva infància no havia sigut fàcil: Song havia perdut el seu pare als 3 anys i s'havia traslladat a París als 8. A França, el jove Alex va viure sota la protecció de l'internacional camerunès Rigobert Song, que s'acabaria convertint en una font d'inspiració per a ell. Ben aviat, Alex va decidir que volia ser futbolista com Rigobert, a qui considerava el seu tiet, i no va parar fins a aconseguir-ho.
Evolució constant
Quan l'entrenador de l'Arsenal Arsène Wenger es va fixar en ell per primer cop, Alex Song només era un adolescent imberbe que encara jugava a França, a l'SC Bastia. Amb el seu ull clínic, Wenger va reconèixer ràpidament el potencial del jugador i va preguntar per ell al club cors. Després d'un any de cessió, Wenger es va assegurar la propietat del camerunès per un milió de lliures l'estiu del 2006. Des d'aleshores, la seva evolució ha sigut constant: la marxa de Flamini al Milan li va obrir les portes de la titularitat l'any 2008, i la de Cesc Fàbregas el va convertir en la peça clau del mig del camp gunner tres anys després.
Va ser precisament el fitxatge de Cesc pel Barça el que va permetre a Song assumir responsabilitats creatives. El migcampista camerunès va fer-se'n càrrec amb naturalitat: el seu nou rol li permetia una llibertat més gran i la possibilitat de demostrar totes les seves qualitats. Posseïdor d'una bona tècnica i capaç d'utilitzar totes dues cames, Song sorprenia el contrincant amb poderoses conduccions, superava les línies rivals i es plantava a l'àrea contrària amb facilitat. Durant la temporada passada, el camerunès va establir una relació molt fructífera amb el davanter Robin van Persie: Song recuperava o rebia al centre del camp, aixecava la pilota per damunt dels defenses i permetia al punta holandès rebre sol dins l'àrea rival. De fet, Song va comptabilitzar fins a 14 assistències de gol en 46 partits l'any passat, unes xifres excepcionals per a un migcampista teòricament defensiu. Fins i tot Javier Clemente, seleccionador del Camerun, en reconeixia les qualitats fa pocs dies: "És un jugador diferent, molt millor ofensivament que en la defensa", explicava Clemente, gat vell del món del futbol.
Ràpida adaptació
En la figura del basc Javi Martínez, d'un preu aparentment prohibitiu, el Barça buscava un futbolista capaç d'assumir un rol al mig del camp i també a l'eix de la defensa. Per a Wenger, col·locar Song de central ha sigut un recurs molt puntual i de resultat dubtós: si bé el camerunès va desenvolupar aquest rol precisament contra el Barça als quarts de final de la Champions 2009/10, els resultats no van ser gaire positius. Zlatan Ibrahimovic va saber aprofitar-se de la inseguretat de Song en la posició per signar un gran gol en un partit que va acabar sent dels millors d'aquella competició. Els jugadors que coneixen Song, però, no descarten res: "Al principi li costarà, però s'adaptarà ràpidament al futbol del Barça perquè s'assembla al de l'Arsenal", explica Fran Mèrida, actualment a l'Hèrcules, sobre el seu excompany a l'equip gunner . "Song és com Touré Yaya però amb més responsabilitat, té mobilitat i passa bé la pilota. És un jugador complet", conclou Carlos Kameni, exporter de l'Espanyol i col·lega de Song al combinat nacional camerunès.
Amb l'aval de tots els seus companys, el nebot de Rigobert, el migcampista que va aprendre a atacar a Londres, podria convertir-se en un jugador total a Barcelona.
