Publicitat
Publicitat

El millor final per a un relat irrepetible

La final de Copa serà l'última escena d'un capítol de la història del Barça que mai hauríem imaginat viure. Només els més atrevits ho haurien somiat. Encara que tothom pot dir-hi la seva, només el barcelonisme sap què ha sentit aquests quatre anys. Per això, quan alguns insisteixen a restar valor a aquest relat, no s'adonen que només fan pessigolles on ells busquen ferides. El Barça de Guardiola és etern i ha aconseguit aquest estat a través del joc. Sí, ho és perquè ha guanyat molts títols, però sempre ha competit respectant uns principis futbolístics innegociables que l'han fet ser tan admirat pels neutrals com envejat pels rivals.

La Copa decidirà si s'han guanyat 14 de 19 títols, ciència-ficció convertida en realitat. Tot i això, el gran patrimoni són els codis, les respostes als perquès que planteja el joc, els fonaments convertits en conviccions. Guardiola ha evolucionat una personalitat futbolística de la qual el barcelonisme se sent orgullós. Una prova indiscutible és que el Camp Nou ha aplaudit que un córner a favor acabés en Valdés quan fa 25 anys se censurava que Bakero passés una pilota enrere.

La final és el millor marc per tancar aquest capítol perquè s'enfronten els dos equips més transparents del món en un terreny de joc. Tots dos tècnics rescaten l'essència que fa que els nens vulguin jugar-hi al pati: desitjar tenir la pilota per expressar-se amb ella i atacar, voler recuperar-la quan la té el rival. Sense concessions a l'estratègia en sacrifici de l'esperit més lúdic, sense contaminació, sense deixar respirar el rival.

Això sí, Guardiola i Bielsa no coincideixen en els vehicles per arribar al mateix destí. El Barça viu en zona, pensa en zona i busca superioritats numèriques en tots els sectors del camp per relacionar-se amb la pilota; l'Athletic planteja onze duels individuals per tot el camp per viure de l'intercanvi de cops. El Barça vol pausa per controlar el partit i l'Athletic vol màxima intensitat, velocitat i verticalitat per anar i tornar. Aquest guió posa a prova el manual blaugrana des de la sortida, ja que l'home a home li impedeix tenir superioritats numèriques d'origen i obliga a utilitzar el dríbling i la passada per eliminar rivals en zones de risc si es vol conservar la personalitat. Es tracta d'un dia per al desequilibri individual com a punt de partida per reconèixer després la millor presa de decisions en avantatge.

Un escenari incòmode per a un equip irrepetible. Un duel màgic per a l'adéu d'un tècnic irrepetible. L'encant del futbol elevat a la màxima potència per a una final irrepetible. La millor final en el paper del millor final d'un relat irrepetible.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT