Publicitat
Publicitat

ESPANYOL

El comiat de 'lo Pelat' va ser la traca final a un matx vibrant

12 minuts de futbol per a De la Peña

Tot i l'espectacle que van oferir Espanyol i Sevilla, a Cornellà-El Prat li van sobrar 78 minuts de partit, els que va trigar Iván de la Peña en sortir a jugar. Més que l'orgull de tancar la temporada amb una victòria davant un dels equips que acabarà en plaça europea, als jugadors els va motivar el seu futur i compartir amb lo Pelat l'últim partit de la seva carrera futbolística.

Sobre la gespa de l'estadi periquito va planar la sensació que molts dels desmarcatges d'Osvaldo, o les curses de Chica, o els remats d'Iván Alonso, serien els últims gestos tècnics que l'afició blanc-i-blava gaudiria dels seus cracs. Més enllà de l'adéu de De la Peña, ahir els periquitos sentien que s'acomiadaven de moltes coses més.

Va reforçar aquest distanciament el fet que, en la primera acció al minut dos, Negredo fes el 0-1. El Sevilla va deixar que l'Espanyol es desgastés amb pilota. Els de Pochettino van poder empatar abans del descans, però va ser Kanouté qui va ser efectiu per tancar el primer temps amb un rotund 0-2.

Osvaldo, a la represa, va escurçar diferències per animar el partit i va provocar els càntics d'una afició que li reclama que es quedi. Va fregar l'empat l'Espanyol, però el Sevilla va respondre amb un potent remat de Negredo, l'1-3. Verdú, a vint del final, va allargar l'emoció amb el segon gol local. Però el partit ja no era empatar o perdre. El partit ja era un etern quan . Quan sortiria a escalfar De la Peña. Al minut 68. Quan se'l podria ovacionar. Al 80. Quan se'l podria admirar. Des que va tocar la primera pilota, amb aquella classe. Quan se'l podria mantejar. Va ser al final. Va ser el final. Un mag penja les botes i l'Espanyol tanca una Lliga agredolça. I a la grada una pancarta que ho diu tot: "Direm que et vam veure jugar".

Més continguts de