Publicitat
Publicitat

FÓRMULA 1

Una jornada intensa que només es viu un cop l'any

Un dia a Montmeló

A Montmeló els aficionats s'apropen a veure monoplaces que van a 300 km/h amb tranquil·litat. Més de set hores al sol tenen el seu premi a partir de les dues de la tarda

A Montmeló els aficionats van a veure velocitat. Curses en què els monoplaces passen a més de 300 quilòmetres per hora. Però per anar-hi, cal prendre-s'ho amb calma, sobretot si es va a la pelouse. Les portes del Circuit obren a les set del matí de diumenge i no és fins les dues que comença la cursa. Molts són els aficionats que a primera hora del matí estan a la porta, esperant que obrin. És com als concerts: el primer que entra corre per agafar el millor lloc. I és que la pelouse no està numerada i, per tant, qui primer arriba és qui pot escollir des d'on veurà la cursa.

Set hores pel davant que, tot i que hi hagi moviment a la pista -hi ha curses com ara la GP2 (Dani Clos ha aconseguit ser segon en la cursa d'avui) o la GP3, entre d'altres-, es fan llargues sota el sol que brilla al cel de Montmeló i que no dóna treva als seguidors. Molts aficionats remullen les seves gorres per intentar refrescar-se una mica i miren al cel buscant algun núvol inexistent que faci una mica d'ombra. Res. El sol s'imposa al cel igual que Vettel sobre la pista, de manera incontestable, i el kit per fer-li front és un pot de crema solar, ulleres de sol i gorra.

Si bé abans ja era habitual, des que Fernando Alonso va arribar a Ferrari, encara predomina més el color vermell de Ferrari. Tot i això, al Circuit es barregen els colors vermells amb els blaus: Ferrari va apostar per fer algunes samarretes de color blau cel per fer que els asturians poguessin lluir els seu color i, cada cop més, el blau fosc de Red Bull treu el nas i es deixa veure.

I és que, tot i que Fernando Alonso és el pilot amb més seguidors a Montmeló, el jove Vettel, campió del món amb només 23 anys, cau simpàtic i la gent aposta cada cop més per ell. I més després de veure'l fer curses com la d'avui.

Sonen els primers motors i la gent es posa en alerta. Els aficionats que han fet samarretes especials per al dia d'avui (molts grups de seguidors porten samarretes on es pot llegir, a lletra per samarreta, el nom d'Alonso), o d'altres que simulen ser els mecànics d'Alonso i porten fins i tot la mànega de benzina, busquen cridar l'atenció dels càmeres i sortir per les pantalles que es poden veure des de tots els punts del Circuit. D'altres prefereixen prendre el sol per agafar el primer moreno de la temporada. I d'altres es mosseguen les ungles impacients esperant veure els primers cotxes a la pista.

Tothom es posa dempeus per veure la sortida. No és per a menys. S'encenen els semàfors i a molts se'ls talla la respiració. Són uns segons vitals per al futur de la cursa. Alonso es posa primer i els tifosi esclaten d'alegria. Els aficionats aplaudeixen i criden al seu pas. Compte, primer pit-stop! Tothom atent a les pantalles per veure què està passant. Els seguidors de Vettel creuen els dits per veure el seu pilot al davant. I quan el veuen, els aficionats de Red Bull esclaten! Ara és el seu moment! I això, fins el final. Estan ben acostumats a les celebracions aquesta temporada.

Després de la pujada d'adrenalina de la cursa i del final, toca tornar cap a casa. I novament toca buscar la paciència a tot arreu. Paciència per trobar el teu cotxe entre una munió de cotxes que bullen després d'estar-se tot el dia al sol, i paciència per arribar a l'estació de Montmeló, en un passeig d'uns vint minutets, si l'aposta és venir al Circuit en tren.

S'acaba un dia intens, que aquí a Montmeló només es pot viure un cop l'any.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT