Publicitat
Publicitat

DAKAR 2017

Isidre Esteve: "L'objectiu és acabar havent estat competitius i jo trobant-me bé"

Entrevista al pilot d'Oliana, que torna al Dakar vuit anys després de la seva última participació al volant d'un cotxe adaptat

Isidre Esteve (Oliana, 1972) fa vuit anys que va participar en el seu últim Dakar. Aquell 2009, quan va arribar a casa es pensava que no tornaria al ral·li. Però gràcies al desenvolupament del coixí intel·ligent i a la seva força, aquest 2017 tornarà a prendre la sortida del ral·li més dur del món.

Per fi torna al Dakar!

Hi tornem vuit anys després. L'última va ser el 2009 i tenia moltes ganes de tornar-hi! I més perquè després d'acabar la meva última participació, quan vaig tornar cap a aquí pensava que no hi tornaria mai més, perquè no era una cursa potser per a mi, o no adequada perquè jo la pogués aguantar. He lluitat moltíssim per tornar-hi i ara estic vivint una etapa realment especial.

Són vuit anys... què ha canviat perquè pugui tornar-hi?

Crec que hi ha un tema molt important, que és el coixí intel·ligent, i m'ha retornat la confiança. Ho vaig passar molt malament quan vaig tornar del meu últim Dakar per recuperar-me: vaig estar un any i mig inactiu i vaig pensar que no valia la pena tot l'esforç per participar en aquesta cursa. Però haver desenvolupat el coixí, que hagi pogut gaudir durant quatre anys al Campionat d'Espanya, veient que he pogut tornar a agafar-li el pols a les curses... tot això és el que m'ha animat! Vaig pensar: "Si n'estem convençuts, tornem-ho a provar". I aquí estem!

Dedueixo que el coixí li aporta tranquil·litat.

I tant. Aquest dispositiu és primordial, ja que amb ell puc estar assegut al volant totes les hores necessàries, sense patir danys a la pell com em va passar ara fa vuit anys amb les llagues als glutis.

Què recorda de l'edició del 2009, deixant de banda el patiment de la recuperació?

Era el primer any a l'Amèrica del Sud i el ral·li va ser realment dur. Les etapes eren molt llargues, el terreny es deteriorava molt i es feia gairebé impossible acabar totes les etapes. Jo recordo estar els primers quatre dies gairebé vint hores al volant cada dia per acabar les etapes! Ara crec que ha canviat força des de llavors, ara és un Dakar amb especials més curtes, on la navegació s'ha complicat força i on hi ha altres dificultats: abans hi havia el desert d'Atacama i ara hem canviat aquella dificultat per l'alçada de Bolívia. Aquest tema d'estar sis dies a 4.000 metres d'altura és un repte: per als pilots, per als motors... per a tots!

Per a vostè tornar-hi era un repte, una obsessió, una il·lusió...?

Un repte i una il·lusió, una barreja de les dues coses. Però una obsessió no! Mai havia estat impacient pensant que no vivia si no tornava al Dakar. Tornar-hi està molt bé i és molt important, però sempre que es donin les condicions per poder-hi anar. I ara es donen. El repte és anar a la cursa, acabar-la... sí, només acabar-la! I si l'acabem, estic segur que ho farem en una bona posició, i fent-ho bé.

Com s'ha preparat per afrontar el Dakar? Deia que ha fet el Campionat d'Espanya, però aquest campionat i el Dakar tenen poc a veure...

Res! El Campionat d'Espanya està bé per agafar la tensió a les especials i per fer quilòmetres, però hem planificat una temporada que ens permetés tenir-ho tot al més a punt possible. Hem participat en una cursa internacional a Portugal al juny, vam córrer la Baja Espanya-Aragó al juliol... i després hem estat una setmana fent tests al Marroc, ja que volíem provar el cotxe amb temperatures altes. Com que vam prendre a l'abril la decisió de participar-hi, hem pogut fer una bona planificació de curses i hem aconseguit que el cotxe s'adapti a nosaltres.

I vostè, com s'ha preparat?

Portem moltes hores treballant amb la Lídia, que és la meva parella i qui s'encarrega de la meva preparació física. Aquest últim mes hem treballat molt al CAR de Sant Cugat el tema de l'altura de Bolívia. Hem treballat amb uns aparells d'hipòxia per reproduir el que respirem a tanta altura... el que volíem és entrenar una mica el cos perquè quan hi arribem el cos s'hi acostumi de la manera més ràpida possible. La millor manera seria anar allà, estar-nos-hi una setmana a 3.000 metres, una altra a 4.000... però això al Dakar és impossible. Ara som aquí, menjant els torrons a casa, i al cap d'uns pocs dies som a 3.000 metres d'altura. Crec que al CAR hem treballat molt bé això i veurem els resultats.

Em dirà que no li fa por res... però respecte? Li fa respecte alguna cosa?

De respecte sempre n'hi ha, en el món de la competició! Però això no treu que tingui moltes ganes que comenci la cursa, de començar a fer quilòmetres, completar etapes...

El Marc Coma no els ha preparat un Dakar fàcil, pel que sembla.

El Marc ha complicat molt la cursa pel que fa a la navegació, amb les limitacions del GPS. Això es notarà moltíssim, caldrà veure com funciona. Amb aquests canvis de reglament preveig una cursa molt complicada. Hi ha un gruix de participants que no són tan experts que veurem com els afecta això. Però estic convençut que tots aquests canvis de reglament aportaran moltes sorpreses al Dakar, perquè serà realment difícil trobar aquests punts que s'han de validar, sobretot quan anem fora de pista.

Deia que l'objectiu és acabar. Però entenc que també té ganes de gaudir, no?

Al Dakar es gaudeix al final! [riu]. L'objectiu és acabar, havent estat competitius i jo trobant-me bé. Som molt conscients del cotxe que portem i del potencial que té davant dels Peugeot, Mitsubishi i Toyota. No podem estar al seu nivell perquè no tenim ni el coneixement ni l'estructura per estar-hi, però és el camí que hem de començar a fer.

Quin serà el dia a dia, un cop arribi al bivac?

Ho tenim tot preparat per no perdre gaire temps. Quan arribem, haurem de parlar una mica amb els mecànics per explicar-los el que ens ha passat durant el dia. En el meu cas, descansar al màxim, i en el cas del meu copilot, el Txema Villalobos, preparar l'etapa de l'endemà. I no perdre gaire temps fent coses que no ens pertoquin. Hem d'estar concentrats al cent per cent. Amb nosaltres ve la Lídia, i per al projecte del coixí intel·ligent ve també el Miquel Àngel Cos, que és la persona del CAR de Sant Cugat que coordina tot l'equip mèdic. Ell haurà d'estar alerta per controlar com està el meu cos, per veure que tot va bé en aquest sentit.

L'experiència del 2009 li ha servit per preparar tot el que necessita aquest any.

I tant! Ara sé perfectament el que és prioritari i el que no de cara al Dakar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT