Marc Márquez: “Estic gaudint a estones, depenc del pneumàtic davanter”

MontmelóMarc Márquez (Cervera, 1993) té acostumats els membres del seu equip i els seus aficionats a forçar la màquina al màxim durant els entrenaments lliures i els oficials amb l’objectiu de buscar el límit. Ahir ho va tornar a fer. Va caure fins a quatre cops i, segons ell, això li ha de servir per saber fins on pot forçar avui per acabar la cursa de casa, la de Montmeló, al podi.

Quatre caigudes en un sol dia... En són moltes?

Sí, són moltes caigudes. Però durant l’entrenament no podia sortir pensant en no caure, havia de sortir anant al cent per cent. Ho he fet i en la segona volta he caigut. He agafat la moto i he tornat a sortir, de nou al cent per cent. Soc un pilot que prefereixo sortir quart amb quatre caigudes que desè amb cap, ja em coneixeu. Això m’ajuda a entendre moltes coses de cara a la cursa.

Amb quines sensacions arribes a la cursa de casa, sobretot després dels problemes de Mugello?

Esclar que no són les millors, perquè ens agradaria arribar líders del campionat, però tenim la sensació que és un dels circuits bons, per l’afició que hi ha, per intentar capgirar la situació. Tinc la il·lusió de lluitar per la victòria. Crec que és factible lluitar pel podi. La qüestió és lluitar per la victòria. El Dani és un pilot molt fi i això li va a favor. Com sempre, caldrà fer una bona sortida i després veurem on som. Com deia, veig factible fer un segon o tercer, lluitar pel podi. Per guanyar cal quadrar moltes coses.

Que Maverick Viñales, líder del Mundial, hagi tingut problemes i arrenqui novè t’anima?

El Maverick no és el meu únic rival. Som quarts al Mundial, empatats amb el Dani [Pedrosa], així que no tinc un sol rival, en tinc molts. Veurem què passa durant la cursa.

Fa tot just una setmana del Gran Premi d’Itàlia. Hi ha hagut poc temps, però ¿heu fet alguna modificació de la moto? Porteu millores a Montmeló?

No, pràcticament tot és el mateix. Però la part positiva és que fa poc vam fer uns tests aquí [a finals de maig] i partim amb una base. Nosaltres, els divendres, durant els entrenaments lliures, patim molt. No ens passa com a les Yamaha, per exemple, que arriben a un circuit i divendres ja roden en temps de rècord. Vam arribar aquí i ja teníem tot això avançat gràcies al test del maig.

Després que la temporada no hagi començat de la millor manera, ets optimista, ara?

Soc optimista perquè això no ho perdo mai, però alguns d’aquests problemes els podem solucionar nosaltres, i d’altres, no. Amb la moto no estem al nivell que ens agradaria, però podem arribar a la solució per vies diferents. Fins i tot jo puc canviar el meu estil de pilotatge, però després, durant les curses, depenem molt dels neumàtics, sobretot del davanter, del qual s’està parlant tant.

Durant aquesta temporada ja porta 12 caigudes. Són conseqüència dels problemes amb els neumàtics?

Aquí, a Montmeló, una Honda va primera. La temperatura és molt alta i tothom pateix amb els neumàtics. Aquesta pista ja patina normalment, però el Dani, en aquestes condicions, és molt fi, pesa menys i força menys els neumàtics, i això fa que pugui mantenir un ritme molt constant i que el neumàtic davanter no es quedi tou. Les caigudes? Ho he provat, potser massa... Tot i que cal ser honest: potser si hagués anat més fi hauria anat més ràpid i sense tants riscos. He sortit molt motivat i ha passat el que ha passat. Però més val que passi durant els entrenaments que no el dia de la cursa.

Aquest cap de setmana tothom parla dels neumàtics. Maverick Viñales s’ha queixat, de nou.

L’any passat Michelin, que era nou, va voler tenir un neumàtic de base que anava bastant bé. Un cop el vam entendre tots els pilots, ja no hi havia tantes caigudes. I era simètric, és a dir, tenia el mateix compost a dreta i esquerra. Aquest any sempre porta neumàtics asimètrics, amb dos compostos, i l’has d’encertar. Però per exemple, aquí, a Catalunya, on hi ha 30 graus, no cal un neumàtic asimètric. Però ells creuen en això. I estan veient que els pilots s’estan queixant. Crec que ho volen fer tan bé, donar tanta seguretat als pilots, que ho desquadren una mica. Aquest cap de setmana estem parlant molt de neumàtics. Crec que el que cal és tornar a asfaltar tot el circuit. L’asfalt està gastat, per això es parla més dels neumàtics que de qualsevol altra cosa. És una conseqüència de la calor i de l’asfalt gastat. Ho hem demanat a la comissió de seguretat.

Això dels neumàtics sembla una loteria. Uns cops li passa a Honda, altres a Yamaha... Hi trobeu alguna lògica?

A Yamaha li va passar a Jerez, i a nosaltres ens ha passat en quatre curses, ja. És bastant complicat. Fins i tot a Austin, on vaig guanyar, vaig guanyar per molt poca distància, i m’atreveixo a dir que vaig guanyar perquè el Maverick [Viñales] va caure, però vaig acabar la cursa al límit, amb el neumàtic del davant destrossat. És allà on estem intentant buscar un compromís, perquè al final, si l’estil de neumàtic és aquest, no pots carregar només contra els neumàtics, sinó que pots adaptar la moto als neumàtics, que són els mateixos per a tothom.

Per als que no tenim la sort de rodar en circuits, explica’ns: per què un circuit com Austin s’adapta més a tu i Montmeló, per exemple, no? Quines diferències hi ha?

Per l’estil de pilotatge, l’estil dels revolts, l’adherència de la pista... Sobretot diria que per l’estil de revolts, però també el de les motos. Austin, per exemple, és un bon circuit per a mi i per a l’Honda. El Dani sempre hi va molt ràpid, també. Mugello, per exemple, és molt bo per a les Ducati. És difícil d’explicar, però és per l’estil de moto, de revolts que té el circuit.

Ha sigut un cap de setmana amb molts canvis de traçat. Primer la xicana nova, després la de F-1... Què en penses?

Jo crec que el traçat de la Fórmula 1 és segur, i s’ha vist aquest cap de setmana. L’hem canviat, hi vam córrer l’any passat després de l’accident del Luis [Salom], i també ho hem fet aquest any. És una cosa improvisada, però és segur. Tots els pilots vam demanar una xicana una mica abans per allunyar una mica el mur de la pista després del que va passar l’any passat. És una xicana, la nova, que rodant sol és segura, més que l’altra, però el problema ve quan cau algú, que queda al mig de la pista, com es va veure divendres durant els entrenaments lliures. Crec que el canvi és una decisió encertada, perquè sembla que no podem actuar fins que no passa res, i val més actuar abans que passi.

L’any 2015 també el vas començar amb problemes i Montmeló va ser un punt d’inflexió. Vas dir que tornaves a gaudir sobre la moto. Esperes que enguany passi el mateix?

La temporada 2015 vaig patir molt en les primeres curses i després va haver-hi un canvi. Aquest any la veritat és que estic gaudint a estones. Depèn molt del neumàtic davanter. Si m’agrada i em sento a gust, soc capaç d’anar molt ràpid i de lluitar per les victòries. Si no, pateixo una mica més. Sent sincer, potser no tinc la moto que m’agradaria a mi, la moto somiada, però crec que a Honda són els primers interessats a tenir la millor moto del Mundial. Quan veuen que passen coses com les de Mugello, que les Honda acaben tan enrere, són els primers que s’estiren els cabells. Va ser el nostre pitjor Gran Premi, però esperem que això canviï de cara al futur.