Publicitat
Publicitat

DAKAR A2017

Els àngels de la guarda del Dakar

El servei mèdic del Dakar està integrat per 60 persones que vetllen per la seguretat de tota la caravana del ral·li

L'aventura de córrer el Dakar comporta riscos. Les caigudes dels pilots de motos i quads, els accidents dels de la categoria de cotxes i camions, el mal d'altura que afecta la majoria dels integrants de la caravana quan aquesta entra a Bolívia... ja sigui un mal de cap insistent o un accident que requereixi una intervenció urgent i el possible trasllat a l'hospital, el servei mèdic del Dakar ha de reaccionar amb celeritat per donar assistència a tots els participants que així ho requereixin. En total, 60 persones integren aquest servei mèdic d'àngels de la guarda capitanejat per la doctora Florence Pommerie des del 2007.

Ella va viure l'últim a l'Àfrica i tots els d'Amèrica del Sud i n'ha vist de tots colors. "Recordo amb molta estima el nostre pas per Uyuni el 2016, un hospital petit però molt colorit i amb un ambient molt simpàtic. Va ser un treball en equip, amb un equip mixt juntament amb els bolivians amb els que ens vam entendre de manera fenomenal", reconeix Pommerie que, d'altra banda, recorda amb pesar quan ha de "donar notícies dolentes".

700 persones

En l'etapa d'Uyuni de l'any passat, el servei mèdic va haver d'atendre 700 persones en 48 hores

Treballant en aquest equip hi ha poques hores de descans. En total, durant els 15 dies del Dakar de l'any passat, es van atendre unes 1.500 incidències. "És complicat dir una xifra de mitjana al dia. Podria dir unes 30 al dia, però per exemple, a l'etapa d'Uyuni de l'any passat, vam atendre 700 persones en 48 hores", recorda.

Uns perfils idonis

Durant la resta de l'any, a banda de ser la responsable del servei mèdic del Dakar i del Tour de França, la doctora Pommerie treballa al servei d'emergències mèdiques de París. "El que més m'agrada d'aquesta feina és que és un treball dinàmic, variat, que implica molta gestió de personal i també una part de logística. Cal tenir ànima logística però també saber gestionar un equip humà", assegura. Ella és l'encarregada de seleccionar la gent que integra el servei mèdic, alguns d'ells, dels països pels que passa el Dakar. "Busquem gent que treballa habitualment en els serveis d'emergències mèdiques, gent que està acostumada a sortir de l'hospital, amb experiència d'urgència i teràpia intensiva", comenta la responsable del servei mèdic. Pommerie afegeix: "A més, és molt important que sàpiguen viure en comunitat, ja que passem moltes hores junts en un ambient multinacional on és important saber relacionar-se i conviure de la millor manera". Per últim, un requisit indispensable: "No han de tenir por a treballar en condicions extremes".

Perseguint la caravana

60 persones

L'equip del servei mèdic del Dakar està integrat per 60 persones

Durant 15 dies, els 60 integrants del servei mèdic van perseguint la caravana del Dakar. Hi ha un hospital fix de 26 persones que "es mou tots els dies" en dos camions: " Movem 12 tones de material cada dia". I quan arriben al bivac, toca muntar-ho tot: "Consisteix en diverses carpes unides que ofereixen diversos serveis: radiologia, traumatologia... triguem dues hores a muntar-ho tot", explica Florence Pommerie. A banda, com la responsable del servei mèdic indica, "hi ha un equip mòbil amb set helicòpters, a més de deu cotxes medicalitzats amb personal mèdic a bord i un metge a cada camió escombra".

Arribar en menys de 20 minuts

Quan hi ha una emergència, el servei mèdic triga entre 15 i 20 minuts a arribar al lloc de l'incident

Quan un pilot ha tingut un accident, ho comunica per l''iritrack' (l'element que els permet avisar a l'organització) i la senyal arriba al moment al lloc de coordinació operativa de la cursa de París. "París mesura i confirma la importància de l'alerta i nosaltres anem enviant un helicòpter per prevenció. Per dir-ho d'alguna manera, París s'encarrega de llançar l'alerta i nosaltres posem els mitjans. Quan arriba l'helicòpter, valorem la gravetat de la situació. Si no és greu, el portem a la sortida de l'especial, als llocs medicalitzats intermedis o al bivac. I si és greu, anem directes a l'hospital", explica Pommerie, que destaca que triguen "15 o 20 minuts a arribar, mai més de 20".

Com sempre, a banda de donar el millor servei, l'objectiu ha de ser rebaixar el temps de reacció. "Això s'aconsegueix amb experiència i amb una gran tasca de prevenció i comunicació", diu Pommerie.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT