La normalitat sense Messi

BarcelonaNo té res a veure amb la sanció amb què la FIFA ha castigat Leo Messi amb la seva selecció, però l’argentí, que ahir ja va exercitar-se amb la resta de companys a Sant Joan Despí, ja sap des de fa dies que no haurà de viatjar a Granada demà per acumulació de targetes. En els minuts finals del partit contra el València, Messi va veure la cinquena groga que el farà descansar demà al Nuevo Los Cármenes. L’estratègia d’arribar net a les pròximes jornades, sobretot les complicades contra el Sevilla, la Reial Societat i el Reial Madrid, obligarà Luis Enrique a pensar alternatives que feia mesos que no havia de plantejar-se. Des del novembre, concretament, que va ser l’últim cop -sense comptar l’eliminatòria de setzens de final de la Copa del Rei- que el Barça va arrencar un partit sense el crac de Rosario.

La situació podria provocar, de fet, que el tècnic blaugrana aparqués momentàniament el 3-4-3 del pla general -i que, en bona part, va néixer per intentar reactivar Messi davant certs plantejaments del rival- i rescatés el manual del 4-3-3 per enfrontar-se al conjunt andalús, una decisió que, de passada, li permetria repartir alguns descansos i premiar futbolistes que amb el nou esquema tàctic han perdut pes, com Jordi Alba i Denis Suárez. Qui segur que no podrà aprofitar l’ocasió per tenir minuts és Arda Turan, que va tornar lesionat de l’estada amb Turquia i que havia sigut un dels preferits per omplir el buit de Messi en altres situacions.

Sis casos i tres candidats

En total, són vuit les vegades que en l’alineació d’aquesta temporada no hi havia el nom de Messi. Si es manté al marge l’esmentat doble compromís contra l’Hèrcules a la primera ronda de la Copa, la dada baixa fins a 6 partits sense Messi aquesta temporada, amb un bagatge de dues derrotes, un empat i tres victòries, quinze gols a favor i set en contra. En dues ocasions, l’argentí va acabar tenint minuts en l’última mitja hora, tant contra l’Alabès -on, a més, hi havia necessitat de remuntar un marcador desfavorable- com contra el Deportivo. En el primer cas, Luis Enrique va ubicar Turan a l’extrem dret i la fórmula no va funcionar, en part, perquè tampoc hi havia Luis Suárez. Malgrat el desgast que acumuli l’uruguaià pel virus FIFA, tot apunta que sortirà d’inici demà. Si més no, és temptador intentar aprofitar l’energia que encara pugui guardar de la temporada passada, quan un hat trick seu a Granada va sentenciar la Lliga per al Barça. En el cas dels gallecs, l’escollit va ser Rafinha.

La tria en favor del brasiler sembla la més segura. És, si més no, la que s’ha repetit més vegades: tres. I, a més, coincideix que Rafinha ha sigut qui més cops ha ocupat la banda dreta en l’últim mes de competició i, pel perfil de la plantilla, qui més s’ajusta a posicions ofensives.

L’altra alternativa utilitzada en Lliga ha sigut alinear junts Paco Alcácer i Arda Turan, una possibilitat que ja està descartada per la baixa del turc. Però que sigui l’exvalencianista el candidat a completar el trio d’atac al costat de Suárez i Neymar és l’altra combinació probable i que ja es va provar a la Champions contra el Borussia Mönchengladbach, amb un resultat no gaire convincent malgrat la victòria aconseguida pels blaugranes, en la segona meitat i ja sense el valencià a la gespa. Costa imaginar-se Alcácer al carril exterior dins un 4-3-3 tradicional però no s’ha de descartar l’encaix del davanter en un sistema que pogués repensar la figura de Neymar com a llançador per darrere de dues referències com podrien ser Suárez i Alcácer. Al cap i a la fi, és el dibuix que adopta l’equip en fase defensiva.

Un joc terrenal

Perquè, de fet, el dilema no serà tant qui ocuparà la posició de Messi com quins comportaments tindrà l’equip, acostumat a ajustar-se als moviments de l’argentí a la zona dreta del camp. La fórmula coneguda de la temporada passada és bolcar el joc a la banda esquerra perquè sigui Neymar qui s’agafi les llibertats habituals del 10, ocupant espais per dins i canalitzant tot el pes de l’atac blaugrana. Però tampoc serà el brasiler qui més notarà l’absència de Messi, per molt que perdi el seu principal soci en les combinacions vertiginoses prop de l’àrea. Seran els ocupants de la banda dreta els que hauran d’alterar més les seves decisions habituals. “No és fàcil jugar d’interior dret”, admetia fa mesos Denis Suárez, per intentar explicar el munt de coses que ha de valorar el jugador que actua en aquell sector per no solapar-se amb l’espai interior que assumeix Messi, més migcampista que extrem. L’obligació d’haver d’aportar la profunditat o l’amplitud que necessita l’equip per progressar omple de feina bruta la tasca de l’interior dret, imprescindible però amagat dels elogis.

En aquest context puntual de viure un dia sense Messi, hi ha un nom que guanya pes: el de Rakitic. El croat, a qui l’aficionat barcelonista recordava més pels gols al Sevilla que per les cobertures defensives, és qui més s’ha hagut de sacrificar per adaptar-se a l’onze titular, renunciant a la seva versió més natural. Sense comptar amb Rafinha i Arda, que han participat en posicions més avançades, és el migcampista amb més gol, una característica que podria veure-se-li més davant d’un Granada que probablement s’atrinxerarà prop de la seva àrea. De tota manera, no és segur que Rakitic, que va ser dels primers a reincorporar-se als entrenaments després de l’aturada, jugui d’inici, perquè només ha sigut titular en tres dels sis partits jugats sense Messi. La sort de Luis Enrique és que serà un maldecap passatger.