Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Stamford Bridge, un escenari prou conegut, viu avui un partit clau per somiar a ser a Munic

Un nou repte on tot va començar

Cesc Fàbregas parlava en roda de premsa a Stamford Bridge quan Josep Guardiola va arribar a la sala. Es va posar just al darrere de la premsa, xerrant amb Manel Estiarte, fent broma amb algun periodista que s'adonava de la seva presència i escoltant el seu jugador. De molt bon humor, el tècnic de Santpedor va fer prou bromes durant la seva roda de premsa i va deixar clar que malgrat que s'espera una eliminatòria més dura que el 2009, avui toca "gaudir d'un fet difícil de repetir". El Barça juga l'anada de la cinquena semifinal de la Lliga de Campions consecutiva (20.45 h / TV3) contra un vell conegut al mateix escenari on un gol d'Iniesta va demostrar que aquest equip és especial.

El Chelsea busca desesperadament guanyar la seva primera Champions i per aconseguir-ho no ha dubtat a refer les seves passes, fent fora Villas-Boas i apostant per Di Matteo. El Barça, per la seva banda, aspira a ser el primer equip des del 1990 que en guanya dues de manera consecutiva. Convertit en un clàssic postmodern, el duel entre l'equip de l'oest de Londres i el Barça enfronta dos estils oposats, amb un Chelsea que ha retornat al vell full de ruta del contraatac i un Barça que només pensa a jugar la pilota. Un duel entre clubs que han transitat per camins oposats, que tenen estils que no s'assemblen i que viuen períodes històrics, però que sempre es troben. "Cal admetre que ens fem grans i s'acaben les oportunitats", deia ahir Lampard. "Somio a guanyar la Champions amb el Barça", deia Cesc, més jove però amb el mateix objectiu.

Tots dos equips tenen motius per estar preocupats. David Luiz no es va entrenar amb el Chelsea per lesió i homes claus en defensa com Ivanovic, Ashley Cole i Meireles es perdran la tornada si veuen una groga. Al Barça, Puyol i Mascherano també estan amenaçats de sanció per afrontar el partit contra un equip que ho aposta tot al joc físic i els atacs verticals amb espais. Guardiola, que s'ha trobat de nou molt a gust treballant amb temps i calma a Londres -ha repetit la fórmula de la final de Wembley, concentrant l'equip a Anglaterra-, no dubtarà a posar sobre la gespa un equip de gala amb defensa de quatre i molt de talent per dominar el partit. El Chelsea, en canvi, presenta més incògnites, ja que Di Matteo no para de fer rotacions. La idea, però, és la mateixa tant si juga Drogba com Fernando Torres. Tant si juga Malouda com Sturridge.

Stamford Bridge presentarà el seu millor aspecte en un partit que pot canviar moltes coses. Un triomf blaugrana pot posar punt i final a una època a l'oest de Londres. Un triomf anglès l'allargaria. El Barça, en canvi, viu més tranquil, conscient que encara que Guardiola no hagi renovat hi ha una aposta de futur que els londinencs no tenen. Un equip competitiu, el Barça va entrenar-se ahir alegre. Cesc tornava a la seva estimada Londres, Guardiola respirava futbol per tot arreu i els jugadors notaven les pessigolles dels grans dies. Un somriure dels que precedeixen les cares serioses dels dies en què cal estar concentrats per evitar que una sola errada doni ales al Chelsea. Els anglesos, en canvi, van parlar seriosos en roda de premsa. Els toca fer el paper de paios durs, són els que juguen posant la cama i pressionant i els que tenen l'espasa de Damòcles del temps al coll. Saben que el Barça sempre ha patit a Stamford Bridge. Sempre. Però també coneixen prou bé el rival. Davant tenen el millor equip del món.

Més continguts de