Els nous fitxatges són un terç de l’actual Barça

BarcelonaDesprés de tancar un any amb l’únic títol de la Supercopa d’Espanya a les vitrines, es reclamaven canvis importants al primer equip del Barça. Va arribar Luis Enrique per suplir Gerardo Martino i es va executar una renovació profunda de la plantilla durant l’estiu.

A les baixes deliberades de Carles Puyol, Víctor Valdés i José Manuel Pinto van sumar-s’hi els adéus de Cesc Fàbregas i Alexis Sánchez i les cessions d’homes de poc pes com Alex Song, Cristian Tello i Gerard Deulofeu. Es van fitxar dos porters (Claudio Bravo i Marc-André ter Stegen), dos centrals (Jérémy Mathieu i Thomas Vermaelen), un lateral dret (Douglas), un migcampista (Ivan Rakitic) i un davanter (Luis Suárez). Es va recuperar un segon migcampista (Rafinha) que estava cedit i va obrir-se la porta des del filial a un tercer porter (Jordi Masip). També des del B s’ha colat un jove talent (Munir), que s’ha entrenat des del primer dia amb els grans i ja funciona com un d’ells. En total, deu cares noves habituals.

Després de mig curs superat, el pes en minuts dels nous futbolistes suposa el 30,41% del total disputat per l’equip. Però aquesta dada és desigual i cal analitzar cas per cas per veure la influència que està tenint cadascú en l’actual rendiment del col·lectiu. Rakitic, Bravo i Mathieu són els tres fitxatges que formen part de la columna vertebral de l’equip, amb més del 60% dels minuts totals disputats. I Suárez, des de la sanció, n’ha jugat el 89%.

IVAN RAKITIC

Peça bàsica en el dia a dia però absent en grans cites

L’encaix d’Ivan Rakitic al Barça va ser perfecte, gairebé idíl·lic, des del primer dia. El croat va arrencar el curs com un dels fixos de Luis Enrique i el seu rendiment ben aviat va ser aplaudit pel Camp Nou, que celebrava l’equilibri que donava al mig del camp, el seu recorregut, la dosi de força física i tècnica que aportava. Però el seu protagonisme va anar minvant després de la primera derrota a París en Champions i va ser suplent en les grans cites posteriors: al Bernabéu, a Mestalla i contra el PSG. Tot i així, i sense comptar-hi Bravo, Rakitic és el fitxatge amb més minuts: 1.484. Això suposa el 66,22% del total, una dada especialment alta en Lliga, on frega el 73%.

La seva influència en el joc és també destacada i, malgrat que amb la possessió no sempre convenç, és l’interior que més passades fa per partit (64,1), per davant de Xavi (63,8) i Iniesta (61,3). La seva capacitat d’encert, però, és menor i té un 90,5% de precisió. Els seus quatre gols, a més, el comencen a destapar com un dels homes del mig del camp amb més arribada, motiu pel qual també se’l va fitxar.

CLAUDIO BRAVO

Titular en Lliga, va estar 755 minuts imbatut

La temporada va començar amb un punt de mira especialment clar: la porteria. La baixa de Valdés elevava un mur immens sota pals al Camp Nou però les urgències les van tapar de seguida els nous fitxatges. L’interrogant segueix sent qui hauria començat de titular si Ter Stegen no s’arriba a lesionar a l’agost. En qualsevol cas, el xilè va assumir el rol quan no hi era l’alemany i ho va fer amb contundència: d’una tirada va estar 755 minuts sense encaixar cap gol, fins al penal de Cristiano Ronaldo al Bernabéu. El Barça és l’equip menys golejat del campionat, amb actuacions notables de Bravo, especialment decisiu contra el València. La seva participació en la competició estatal el situa amb el 66,62% dels minuts totals de l’equip.

JÉRÉMY MATHIEU

Va començar sent més titular que Piqué a l’eix

La seva arribada no il·lusionava gaire i el seu preu, 20 milions d’euros, semblava car tractant-se d’un jugador de 31 anys, però Mathieu ha posat velocitat i talls agressius per silenciar les crítiques. El defensa central és indiscutible en Lliga, on ha jugat el 74% dels minuts. És el central que més pilotes intercepta (2,5 per partit), seguit de Bartra (2,2) i Piqué (1,8), i, amb el de Sant Jaume dels Domenys, és el segon que més refusa (2,8), per darrere de Piqué (3,5). La seva fiabilitat són les seves cames en la correcció. “Sap jugar amb molts metres al darrere. Té sortida de pilota, contundència i qualitat. És intens i s’adapta perfectament a la defensa de tres”, destacava d’ell Andoni Zubizarreta en la roda de premsa de la seva presentació.

LUIS SUÁREZ

Cada cop més adaptat, comença a fer gols

Va passar-se quatre mesos apartat del futbol per la sanció de la FIFA que li impedia jugar però va estrenar-se contra el Reial Madrid al Santiago Bernabéu. Ho va fer amb una assistència i una actuació que, malgrat la derrota, anunciaven una adaptació ràpida i fàcil. De fet, des que ha pogut jugar, l’uruguaià és un dels intocables de Luis Enrique. Des del 25 d’octubre al clàssic, el golejador ha participat en el 83,6% dels minuts en Lliga i el 94,6% en Champions. Va trigar sis partits a veure porteria però ara ja ha celebrat dos gols a Europa i un en Lliga.

“La relació amb Messi és genial i cada cop estem més còmodes”, admetia l’uruguaià a principis de mes en una entrevista a Catalunya Ràdio. L’ex del Liverpool va començar ocupant una punta de l’atac per la banda dreta, amb Messi en punta, però en els últims dies ja s’ha consolidat entre els centrals com a home de referència. Però fins ara està destacant més per la seva mobilitat que per la seva producció directa amb la pilota. Té una discreta mitjana de 2,1 xuts per partit, lluny dels 4,8 de Messi o els 3,1 de Neymar. Tampoc és qui més dribla els atacants però, juntament amb Messi, és qui millor assisteix. Al final de temporada, els seus minuts faran créixer la dada general d’influència dels fitxatges.

RAFINHA ALCÁNTARA

Les lesions li han tallat la possible continuïtat

Quan l’ha tingut al 100%, Luis Enrique li ha donat galons i últimament, i ja sense molèsties musculars, Rafinha ha començat a destapar-se, a ensenyar tots els recursos tècnics i físics que té i que van convèncer l’asturià per recuperar-lo per al primer equip blaugrana després de la seva cessió al Celta. Però el brasiler encara no ha pogut acabar de tancar un partit prou complet i a Nicòsia, després de 70 minuts d’exhibir-se, va ser expulsat per dues faltes per excés d’intensitat. Fruit dels seus 21 anys. Malgrat tot, frega el 28% dels minuts totals de l’equip. La Copa del Rei, en aquestes rondes inicials, ha de ser el seu millor aparador per fer-se un lloc entre els millors. Luis Enrique l’inclou en els seus plans -de fet, va començar sent titular en les dues primeres jornades contra l’Elx i el Vila-real- i li té reservat un espai important en l’esquema col·lectiu.

TER STEGEN

Va presentant les seves qualitats a la Champions

A l’estiu, quan començava la competició, una inoportuna lesió a la zona lumbar durant un entrenament el va apartar de les travesses amb Bravo per ser el nou porter titular del Barça, i Marc-André ter Stegen va acabar acceptant la Lliga de Campions com el seu aparador. Va treure una mà per conservar l’1-0 contra l’Apoel però va encaixar tres gols a París que van marcar-lo. Bravo estava sent una paret en Lliga i ell no havia pogut aturar Pastore i companyia. Però el convenciment dels tècnics, meravellats amb el seu rendiment en cada sessió a Sant Joan Despí, va donar-li la continuïtat que li ha permès anar presentant el seu estil com a porter. El seu deliciós i precís joc amb els dos peus és el que més se li ha destacat.

MUNIR

Va aprofitar la sanció de Suárez per fer-se un lloc

Van dir d’ell que era el Pedro de Luis Enrique. Munir va ser el recurs del filial que va inventar-se el tècnic asturià per cobrir la baixa de Suárez mentre durava la sanció de la FIFA i el jove blaugrana porta a les cames el 30,7% dels minuts de l’equip, que li van valer fins i tot la convocatòria amb la selecció espanyola absoluta. Luis Enrique el protegeix del focus mediàtic després d’un boom inicial que s’ha anat diluint en favor, fins i tot, del seu company al Miniestadi Sandro.

DOUGLAS

Anecdòtics minuts a la Rosaleda i en Copa

El club segueix defensant el seu fitxatge, enfocant-lo al futur, però la presència de Douglas està sent testimonial. Va ser titular en el 0-0 a Màlaga i, des de llavors, només ha jugat contra l’Osca. En total, 167 minuts.

JORDI MASIP

La tercera opció, va debutar contra l’Osca

Va pujar del B sabent que tindria poques opcions i ha jugat en la Supercopa Catalana i contra l’Osca a la Copa del Rei. Garanteix competència als entrenaments.

THOMAS VERMAELEN

Inèdit fins ara i KO per una operació muscular

Va arribar lesionat i amb un historial preocupant i, després de moltes setmanes d’entrenar-se al marge i estar gairebé a punt, va recaure i va haver de passar per quiròfan per acabar amb la lesió muscular que arrossega. Se l’espera al final de temporada.