La nova perla de l’arbitratge català

L’estadi Las Gaunas acollia el 21 d’agost el debut de Víctor Garcia Verdura com a àrbitre de Segona B en el duel entre el Logronyès i el Leioa. Amb 22 anys acabats de fer, aquest jove de Sant Iscle de Vallalta (Maresme) és el tercer col·legiat més jove dels 120 àrbitres de la categoria de bronze i el més petit dels 10 catalans que són a 2B.

La seva carrera està sent meteòrica: va començar xiulant prebenjamins amb 15 anys i en només tres anys ja era a Tercera Catalana. En aquesta divisió només hi va estar fins al gener, quan va passar a Segona i la següent temporada ja era a Primera Catalana gràcies a un programa de joves talents del Comitè Tècnic d’Àrbitres que li va permetre assolir dues categories en una temporada. Els requisits són que arribin a Tercera Catalana abans dels dinou anys, que treguin un 8,5 en els exàmens tècnics i que superin unes proves físiques molt exigents que posen l’accent en la velocitat i la resistència. Xavier Moreno, director del comitè català d’àrbitres, remarca que la fita no és fàcil perquè “després els avaluem al camp per analitzar la seva solvència i només vuit o nou opten a aconseguir-ho”. Després de signar una brillant actuació a Tercera, enguany ha fet el salt a 2B, en superar les diferents proves de selecció trencant tots els registres perquè la mitjana d’edat d’aquesta categoria frega la trentena. “El cas d’en Víctor és excepcional amb el valor afegit que a Catalunya hi ha més categories que en altres comunitats on de Regional passes a Tercera en dos anys, aquí en necessites dos més”, assenyala Moreno, que va debutar a 2B amb 27 anys i a Primera amb 33.

La jove promesa revela: “Dos amics eren àrbitres i em van recomanar que ho provés”. A partir d’aquí cada trimestre feia exàmens per pujar fins a arribar a Quarta Catalana, d’on va obtenir una de les 75 places per xiular a Tercera Catalana a les quals optaven 200 àrbitres: “Aquí ja et consideren un àrbitre professional”, anota l’isclenc, que recorda que es va estrenar a Santa Eulàlia de Ronçana. Més present té el debut a Tercera a Terrassa: “Es nota un gran canvi, el joc és més ràpid, els equips estan més treballats i sents més pressió per la presència de càmeres, vaig aprendre molt en aquesta categoria”. Tot i la seva joventut, Garcia, que ara no pot arbitrar equips catalans, remarca que els jugadors el respecten: “No em puc queixar, sí que em proven perquè sóc jove, volen saber si ets tou, però si et mostres ferm i no dubtes, t’imposes”. Ell, de fet, mai defuig el diàleg: “Sempre s’ha de parlar, però la conversa no es pot allargar, el missatge ha de ser curt i clar. No he tingut cap incident, cada partit és un món, hi ha partits calents amb moltes grogues, però només he expulsat dos jugadors i no he xiulat cap penal en contra de l’equip local a l’últim minut”, afirma rient.

Moreno considera que una de les seves virtuts és que “és tranquil i no perd mai els papers”. “La seva entrega és exemplar i se sap col·locar. No ha comès errades greus... errors sí... però Messi també falla quatre gols i en marca 40”. L’exjutge creu que ho té tot per triomfar: “Per l’edat i el seu potencial físic és un ferm candidat a pujar a Segona. Apunta alt perquè competeix amb àrbitres molt bons”. Amb tot, adverteix que “és més fàcil baixar que pujar a 2B perquè en baixen 20 a Tercera i en pugen només dos, que poden ser quatre, perquè si un àrbitre de 2A té 40 anys no pot seguir. A Primera hi poden ser fins als 45”. Ell prefereix no córrer, però de moment ja ha fet de quart àrbitre a Segona en un Mallorca-Oviedo: “Veus la recompensa del teu esforç i et sents orgullós”, afirma Garcia, que revela que els seus referents són els catalans Xavi Estrada i Alfons Álvarez Izquierdo i el navarrès Alberto Undiano Mallenco, que ostenta el rècord de ser l’àrbitre més jove a pujar a Primera amb 26 anys. Té cinc anys per igualar o superar la gesta.