Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

La parella de ball

Em fascina aquesta fotografia. Me'ls imagino com una parella de ball enmig de la pista, en el moment que comencen a sonar les lentes. Un, com ha fet sempre, prova d'arrambar passant la mà per darrere del clatell. L'altre intenta frenar-li l'ímpetu i separar-se'n com pot. Sap que tothom els està mirant i que en públic la seva relació no pot ser la mateixa d'abans. Ja no són Sandro Rosell i Florentino Pérez, empresaris i amics personals. Són el president del Barça i el del Reial Madrid. I ara no toca. Més que amics, ara els correspon ser amants i guardar-se els gestos més efusius per a la intimitat.

Aquest setembre van sopar junts a casa del Conde de Godó en una trobada d'empresaris de Madrid i de Barcelona amb Mariano Rajoy, allò que Toni Soler va definir sàviament com la Santa Aliança. A l'hora de la foto de família, però, Sandro Rosell es va col·locar prudentment tres graons per darrere de Florentino Pérez. Prou lluny i prou a prop.

Tots dos estan molt ben connectats amb el poder i saben moure els fils des de l'ombra, però hi ha una diferència substancial: Florentino és l'ésser superior a qui tothom ha d'adular i Sandro un soci més a qui es critica quan cal (i a vegades, quan no cal), que té la virtut d'abraçar els penyistes com si cada diumenge agafés l'autobús amb ells per anar a la llotja. I com que, abans que president, Sandro Rosell és un gran barcelonista, ningú no li ha hagut d'explicar que els culers no li perdonarien grans escenificacions de la seva amistat amb el president del Madrid. I menys amb Mourinho d'entrenador. L'amistat en temps de Mourinho, quin joc d'equilibris tan difícil. Amenaço de trencar relacions, però no ho faig ni quan el portuguès posa el dit a l'ull de Tito Vilanova. Nedar i guardar la roba. Enfadar-se i mantenir les formes, perquè Sandro Rosell i també Florentino Pérez són homes que mai les han perdut en públic. Saben que un dia deixaran de ser presidents, però dubto que deixin de ser amics.

Aquí els tenim, doncs: dos presidents poderosos, educats i eficients, que lideren més de cara endins que cap enfora, i que, per bé i per mal, estan lligats de mans i peus pels seus entrenadors. Aquesta setmana, els companys d'esports de l'ARA s'han proposat buscar les diferències entre Barça i Madrid. Mourinho i Guardiola. Cristiano Ronaldo i Messi. La caverna mediàtica i l'entorn. La possessió diabòlica i el contraatac letal.

Qui sap si el més semblant que tenen aquests dos clubs són els seus presidents. Però que no ho sembli, sisplau.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT