Publicitat
Publicitat

Valdés és el corrector que el Barça buscava

Un partit calculat al minut des dels detalls

Un tant per cent del partit s'amagava en l'alineació (les alineacions) de Guardiola. El tècnic del Barça va optar per l'onze de més toc que podia fer jugar, situant Busquets com a central, assegurant-se l'ordre i la classe en la sortida de pilota, donant galons al talent de Thiago al mig del camp per inventar jugades, combinant amb un Iniesta que es va ubicar inicialment en un extrem de l'atac. A efectes pràctics, però, el de Fuentealbilla va jugar entre línies, abandonant la banda per jugar per dins, reclamant participar i influir en el joc de creació. La proposta era clara: la batalla de la pilota seria blaugrana.

Ho va ser durant tot el partit, amb el 67% de la possessió. Tot i això, el Vila-real, amb ràpides sortides al contracop, va ser l'equip que va crear millors ocasions en el primer temps i sort va tenir-ne el Barça de trobar en Valdés el defensa lliure més efectiu. El de Sant Boi, jugant al límit de la frontal, va ser l'escombra que, en absència de la velocitat i correcció d'Abidal i Puyol en l'eix de la defensa, solucionava les accions a l'espai de Rossi, Marco Rubén (Nilmar després), mil·limètricament assistits per un Cazorla molt hàbil.

Ja se sabia que l'aposta de Busquets de central era un risc si tocava córrer enrere i Guardiola, sobre la marxa, ho va haver de corregir amb alguns moments de marcatge gairebé individual, persecutori, de Mascherano a Rossi, per evitar que l'italià fes mal amb les caigudes a l'esquena. En alguns moments, la defensa blaugrana va semblar que jugava a fer caure els groguets en fora de joc, no replegant i comprimint la pressió entre una línia defensiva que s'avançava i uns migcampistes que es recollien de pressa. El Barça va sortir viu d'aquesta imprudència defensiva i va poder calmar el partit.

I és que, ofensivament, el Barça, tot i no tenir Xavi, va dominar el temps i el ritme del partit. Li van faltar ocasions, perquè el Vila-real va saber prendre-li els espais, l'aire, que necessita l'atac blaugrana. Villa va estar desatès en els primers 45 minuts, malgrat que va proposar desmarcatges en ruptura molt interessants i Afellay va rebre massa obert, sense opcions de fer mal.

Redibuix amb Messi

Ahir al Madrigal va semblar que Guardiola tenia un guió previst, un pla de partit, calculat minut a minut i pautat com el millor dels viatges: el que havia de transportar el Barça a sentenciar la Lliga. Així, el tècnic va moure les peces per primer cop al minut vint de joc. Aleshores va radicalitzar la permuta entre Mascherano i Busquets en sortida de pilota, redibuixant l'equip per atacar amb una defensa de tres homes i acumulant-ne cinc al centre del camp. Va ser quan el Vila-real es va desgastar més, corrent moltíssim darrere la pilota.

El següent moviment va ser introduir Messi després de cinc minuts d'haver començat el segon temps en substitució de Keita. L'argentí es va col·locar no de fals nou, sinó de fals deu, que és del que juga últimament, i que el fa ser la punta més ofensiva d'un rombe perillosíssim al mig del camp. Iniesta i Thiago van trobar en ell la peça que culminava les parets del primer temps.

El tercer i últim moviment estava previst per a quan el partit estigués encarrilat; eren els canvis pensant en la Champions i en el futur. Va entrar Bojan, per seguir rodant-lo per al tram final, per Villa, més perillós en els seus minuts a la banda que al centre, i Jonathan per Afellay.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT