Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

El Barça, obligat a remuntar l'1-0 del Chelsea de l'anada si vol ser a la final de Munic

Un partit dels que marquen una època

El Barça pot classificar-se per primer cop a la història per a una segona final de la Lliga de Campions de manera consecutiva. Els blaugranes, que mai han remuntat unes semifinals de Champions en què el primer capítol va acabar amb una derrota, necessiten trencar aquesta estadística i capgirar el resultat advers de l'anada amb el Chelsea (1-0) per ser a Munic.

Champions, Chelsea i remuntada. Amb aquests ingredients una nit històrica a l'estadi sembla assegurada, però la derrota amb el Madrid ha enterbolit una mica l'ambient, i Guardiola va haver de defensar ahir coses que es defensen per si soles, com l'encert golejador de Messi i el caràcter competitiu dels seus homes. "No tinc cap mena de dubte que serem a Munic", va dir ahir un Guardiola relaxat, amb un to totalment oposat al de les semifinals d'ara fa un any contra el Madrid. Guardiola, però, no es va estar d'estirar les orelles als que han criticat Tello i Thiago pel seu partit contra el Madrid, i va demanar que, posats a criticar, l'afectat sigui ell.

El tècnic de Santpedor insisteix un cop i un altre que avui en dia el crèdit un equip se'l guanya cada dia, ja que la paciència és un tresor difícil de trobar. Convertit en un espectacle per buidar el pap, ser irracional durant unes hores i arribar a triomfs que l'aficionat no podria ni imaginar a escala individual, per molts el futbol fa temps que va deixar de ser només un esport. Guardiola va recordar ahir que ell, abans de ser tècnic, va passar per la tribuna com a aficionat i coneix una afició que ha encaixat prou bé un fet inèdit en aquests últims anys: dues derrotes consecutives davant dos rivals de nivell, el Chelsea i el Madrid. Una tercera derrota, doncs, seria un escenari nou. Víctima del seu èxit, aquest Barça havia aconseguit que el barcelonista s'oblidés que la panxa es tanca i es nega a empassar menjar quan es perd amb el Madrid. La paraula derrota s'havia desterrat a una illa llunyana, però en realitat forma part d'aquest esport.

L'últim tren dels anglesos

La nit d'avui ho té tot per marcar una època. Sobretot per al Chelsea, ja que una derrota significaria segurament la fi d'una època. Amb l'equip amb greus problemes per classificar-se per a la Lliga de Campions (ocupa la sisena posició a la Premier), caure al Camp Nou significaria no disputar la Champions l'any que ve, cosa que no passa des de la temporada 2002/03. Amb una generació massa veterana, perdre avui seria acomiadar-se del somni de ser el primer club de Londres que guanya aquesta Copa. En canvi, si el Barça guanya seria la tercera final de Champions en quatre anys. La quarta en set temporades. I sembla que el projecte, amb Guardiola o sense ell, té fonaments molt sòlids. Avui l'únic cicle que pot acabar al Camp Nou és el dels anglesos, un rival que ara fa 15 anys era poca cosa a Europa i que ara s'ha convertit en un vell enemic, amb remuntades europees com aquell 5-1 del 2000, duels tensos com els de Rijkaard contra Mourinho i una última semifinal que va acabar quan Iniesta va decidir-ho.

El Chelsea hi té més a perdre que no pas un Barça que busca ser el primer club des del 1990 que guanya dues Champions de manera consecutiva. "Aquest equip es mereix més respecte per parlar de fi de cicle", deia ahir Piqué, que podria tornar a l'equip inicial. "El Barça és favorit", advertia el porter dels anglesos, Petr Cech.

El partit d'avui és una oportunitat immillorable per oblidar la derrota a la Lliga i somiar en Europa, en què la final podria ser perfectament contra el Madrid. Guardiola va aparèixer prou tranquil tot i aquests dies difícils, va defensar altre cop que es va jugar bé contra el Madrid i va assegurar que té un full de ruta clar, que sap quin camí cal seguir. "Passar la pilota, i després la resta. És la idea innegociable", va dir a un periodista italià ahir.

Satisfet pel joc del partit d'anada (24 xuts que no van trobar el gol), Guardiola segurament tornarà a apostar per una defensa de tres, amb Gerard Piqué al costat de Mascherano i Puyol. A dalt, Cesc també podria tornar a la titularitat, tot i que la idea d'apostar pel joc de bandes no és descartable i Pedro podria tenir la seva oportunitat. O Pedro o un Tello defensat amb contundència pel seu tècnic ahir. Messi, que no va entrenar-se diumenge per una indisposició gàstrica, jugarà en atac acompanyat d'un Alexis que ja s'ha convertit en titular indiscutible.

El Chelsea, amb el dubte d'un Drogba que ahir va entrenar-se bé, somia donar la sorpresa, tot i que és conscient que al partit d'anada va tenir prou sort de no rebre cap gol. Roberto Di Matteo va donar descans a vuit titulars en l'última jornada contra l'Arsenal i tornarà a apostar per un sistema defensiu amb Torres com a referència ofensiva. Més ràpid que Drogba, l'espanyol podria córrer amb llibertat en un estadi on solia marcar amb l'Atlètic. Per darrere seu, el sistema serà el mateix que a l'anada, amb Ivanovic, Ashley Cole, Ramires i Raul Meireles amb el risc de perdre's la final si veuen una groga, una amenaça que també comparteixen Puyol i Mascherano al Barça. Dos homes que, com deia Guardiola ahir, ni dubten que aquest Barça té nivell de sobres per ser a la final. "Aquests no fallen", va dir fa mesos el seu tècnic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT