Publicitat
Publicitat

El partit de diumenge és com els toros

AJesulín de Ubrique, torero famós per haver estat casat amb Belén Esteban, tot li recordava un toro. De fet, li passava com a molts dels columnistes del nostre país amb Pep Guardiola i el seu discurs. L'explicació de qualsevol fenomen la podem trobar en la profunditat i complexitat de les seves paraules. Qualsevol discurs posterior -ja sigui al Saló de Cent o al Parlament de Catalunya- és una postil·la o una interpretació d'aquelles sàvies paraules. Jo, no sé si per tomasista o per perico, opto per la línia del d'Ubrique.

Aquest diumenge serà el segon consecutiu en què estaré sota sospita. El passat, a la Monumental, em vaig trobar responsables d'institucions culturals, representants polítics de l'esquerra transformadora, músics de l'OBC, productores de pel·lícules catalanes candidates als Oscars i directors de televisions públiques catalanes.

Altres cops hi he coincidit amb membres de l'actual govern o amb catedràtics compromesos. Tots plegats, mig d'incògnit.

Però el més destacable de la tarda va ser l'absurda lluita per demostrar la catalanitat dels toros. Per sort, aquest cop Serafín Marín va deixar la barretina a casa, però tots es van embolcallar sense descans amb la bandera catalana. La lluita és absurda, perquè els que entenen la identitat nacional com un tot homogeni no es deixaran convèncer per aquests pobres arguments. I els que l'entenem des de la contingència i el contracte social, no els necessitem.

Demà passat tornaré a estar sota sospita. El motiu principal és que no li tinc prou mania al Madrid. N'hi tinc força: diumenge aniré al camp, animaré el meu equip, xiularé la prepotència de l'equip contrari, protestaré les decisions arbitrals que, ben segur, ens perjudicaran i seré molt feliç si guanyem. Però segur que no és suficient. I ja he entrat en territori equivocat: el de la justificació. ¿Recordeu, amics culers, aquell pessigolleig a l'estómac quan veieu el Madrid al vostre camp? ¿Aquells sentiments inconfessables i antieducatius?

Jo els tindré el 8 de gener. Però no patiu: segurament ni la necessitat i el desig de guanyar un equip arrogant i antipàtic com el que ens visita diumenge, ni les baixes passions que em desperta el que ens visitarà el 8 de gener canviaran el resultat final: perdrem els dos partits, perquè la diferència de qualitat és tan gran que qualsevol suplent d'aquests equips és més bo que el nostre millor jugador.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT