Publicitat
Publicitat

LA VOLTETA MÀGICA

El partit es juga a la banda

Ho sento per Esperanza Aguirre, però el partit d'avui en realitat no el rememorarà ningú per cap xiulada a cap himne ni per cap declaració extemporània. Passaran els anys i potser ni tan sols recordarem com va anar al partit del Vicente Calderón, qui va fer els gols contra l'Athletic de Bilbao, qui va tirar aquella pilota al pal. És fins i tot probable que no tinguem clar quin número ocupava aquesta Copa en la llarga llista de victòries d'un torneig cada vegada més absurd, víctima, per començar, del seu propi nom.

En canvi, el que és impossible que oblidem, el que filtrarà el temps, és que avui és l'últim partit de l'era Guardiola. Aquesta, i no cap altra, és l'autèntica transcendència del partit d'aquesta nit, el motiu pel qual figurarà en els llibres d'història com alguna cosa més que un resultat. Un cop fets els honors corresponents a l'elefant, i després de la preceptiva xiulada, caldrà no distreure's del que és essencial, que és seguir atentament la gestualitat a la banqueta del Barça. Pot semblar una exageració, però quan es marqui un gol, la repetició rellevant no serà la de la jugada, sinó la de l'abraçada amb Guardiola. Els que no tenim la sort d'anar al camp hem d'exigir al realitzador de televisió que, avui més que mai, tingui cura dels nostres sentiments: exigim una càmera a la banqueta que ens ajudi a seguir amb un detall mil·limètric què fa, què diu, què mira el Pep en el seu últim dia.

Per una vegada, les jugades més importants seran a la banda. Tots l'escrutarem, l'abraçarem, el perseguirem amb la mirada, per intentar interpretar-lo, per acompanyar-lo en la seva malenconia, potser fins i tot per veure si en aquest o aquell gest hi podem encara desxifrar una revelació final, un senyal que ens indiqui que sí, que potser un dia torna. I és que encara no se n'ha anat del tot i ja sabem del cert que la tornada de Guardiola serà un dels mites als quals recorrerà el barcelonisme de manera inevitable en els pròxims anys: el "Pep, torna" planarà per sempre més sobre els nostres caps.

El nostre heroi

Segur que a ell tot això l'incomoda, i segur que un dels motius de la marxa del club de la seva vida després d'aquests anys és que Pep està fart de Guardiola, que la persona ha de fugir del personatge que entre tots ens hem inventat. Però ell també haurà d'acabar assumint que és qui li ha tocat ser, que per molt que ho vulgui evitar el destí l'ha assenyalat definitivament com el nostre heroi. Com l'heroi del barcelonisme.

Per tot això, aquest divendres a les 10, a l'estadi Vicente Calderón de Madrid, no assistirem a cap final de cap torneig intranscendent. Avui es juga tan sols l'últim i solemne tribut a Josep Guardiola i Sala. És per ell, i per ningú més, que ens posarem tots drets.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT