Els penals somriuen a Itàlia
Itàlia va ensenyar als anglesos com es juga a l'esport que ells van inventar al segle XIX. Després d'un partit intens on només va faltar el gol, l'equip de Cesare Prandelli es va classificar per a les semifinals de l'Eurocopa, on espera una Alemanya llesta per venjar-se de les semifinals del Mundial del 2006. Una Alemanya que ja fa dos dies que descansa i que promet intentar robar-li la pilota a Itàlia. Una aspiració que Anglaterra ahir no va tenir en cap moment.
El primer partit sense gols de l'Eurocopa va seguir el guió previst. Itàlia proposa un estil en què vol fer seva la pilota, en què vol prendre decisions, imposar un ritme i atacar. Anglaterra, en canvi, viu tancada en defensa, deixant que sigui el rival qui decideixi si toca córrer o anar més lents, i buscant les seves oportunitats a les contres. Prandelli va fer jugar un mig del camp sense Motta i ple de jugadors de bon toc. Marchisio, Montolivo, De Rossi i un Andrea Pirlo que va firmar un partit antològic, meravellós. El geni de Brescia va ser sempre el far d'una Itàlia que ha descobert el plaer de guanyar jugant bé. Anglaterra, en canvi, perd després de ser garrepa. Abans perdia però era més valenta.
L'equip de Hodgson havia arribat a l'Eurocopa amb un munt de problemes, motiu pel qual se li ha permès abandonar el seu estil històric, ofensiu i vertical. Però davant d'una Itàlia plena de recursos tècnics no va poder fer gaire cosa per imposar la seva llei. Només la falta de punteria dels italians i les ajudes defensives de Terry i Lescott van permetre que el partit arribés als penals.
Ja a l'inici del partit, De Rossi, que està jugant una gran Eurocopa, va xutar al pal. Anglaterra va intentar evitar tancar-se massa en defensa després de veure com els rivals mossegaven quan eren a prop de l'àrea, i Buffon va evitar un gol clar de Welbeck durant uns primers minuts convertit en un intercanvi de cops preciós. Però a partir dels primers 30 minuts Pirlo va demanar la veu i el matx va esdevenir un monòleg en italià. Amb laterals de llarg recorregut i uns centrals suplents (Barzagli i Bonucci) deixant fora de combat Rooney, Itàlia va guanyar el crèdit que necessita el projecte de Prandelli. Crèdit guanyat amb patiment, ja que Itàlia es va fer un fart de fallar ocasions, sobretot als peus de Mario Balotelli, molt actiu però sense encert.
Un penal de Pirlo
A la segona part Itàlia va intensificar el domini, però sense punteria, que no va arribar fins a la pròrroga, quan Nocerino va fer l'únic gol del matx... en fora de joc. Prandelli ja havia fet llavors els seus tres canvis, tots ofensius, tots apostant per homes capacitats per mantenir el toc i el domini, com un Diamanti que va aliar-se amb Pirlo per evitar que Anglaterra aixequés el cap. Només Carroll, que havia entrat per Welbeck, semblava disposat a lluitar en atac per una Anglaterra que firmava arribar a la loteria dels penals.
I als penals, Anglaterra va sumar una nova decepció, ja que només ha guanyat una tanda de penals en la seva història, contra Espanya el 1996. Itàlia, condemnada a patir, va veure com Montolivo fallava el seu penal, però Buffon en va aturar un a Young i Pirlo es va inventar un gol de penal a l'estil Panenka que va canviar-ho tot. Diamanti no va fallar el cinquè i Itàlia jugarà merescudament les semifinals contra Alemanya.
