La perspectiva privilegiada de Cristiano Ronaldo
Molts dels soferts ciutadans del castigat Regne d'Espanya van experimentar diumenge la mateixa sensació que els culers a la (segona) final de Wembley. I als italians se'ls va posar cara d'aficionats del United veient com la tempesta perfecta els queia a sobre. Rostres familiars, sistema de joc identificable, comportament exemplar. Només va faltar una sardana final per completar un ritual que aquí hem aplaudit 14 vegades en 4 anys.
Quan el món embogeix i els més militants es parapeten en trinxeres, sempre hi ha algú que manté el sentit comú. Enmig de la bogeria made in Mou , Del Bosque i Guardiola han cultivat una relació exquisida. S'han comunicat com a persones en un entorn on s'acomiada gent per parlar bé del Barça. Del Bosque es va plantar a Zuric un dels vespres de coronació de Messi per desfer-se en elogis a la feina del recordat Oriol Tort i al planter del Barça. Madridista incondicional, el Marquès no ha tingut problemes a potenciar la dinàmica que li arribava del Barça. Si tens la fortuna que els astres s'alineen i et regalen Xavi, Iniesta, Busquets i Cesc en un equip, en dinàmica guanyadora i acostumats a jugar d'una manera, el més sensat és no alterar gaire l'escenari on es mouen. Si les criatures estan acostumades a jugar amb fals 9 i Torres o Llorente no interpreten els espais que detecta el cervell privilegiat de Xavi, el més natural és aplicar a la selecció l'esquema Guardiola. Del Bosque assumeix peatges polítics situant Xabi Alonso al mig del camp però s'ho cobra blindant les condicions en les quals els artistes han creat. També és just reconèixer que aixecar la primera Eurocopa va catalitzar l'explosió de talent i confiança de Xavi i Iniesta.
La temptació truca a la porta. No han tardat a aparèixer els que intentaran escriure la història a la seva manera. Els que parlaran d'una selecció de llegenda que va canviar el futbol i de la qual, com una derivada menor, en va sorgir el Barça històric. Per algú deu ser més fàcil de pair interpretar-ho així. La millor estratègia per desactivar aquesta visió seria parlar amb Cristiano. Ell, que ha combatut i ha perdut contra aquests jugadors i aquest estil amb totes les samarretes possibles, pot certificar millor que ningú que La Masia n'és l'origen. Potser per això somicava injustícia en perdre la semifinal. Li deu semblar ben injust que companys seus a la batalla diària, com Casillas, Alonso i Ramos disfrutin de l'altre bàndol per uns dies.
