Publicitat
Publicitat

PROTAGONISTA AL BERNABÉU

Guardiola va tornar a lloar la feina del malià, un futbolista per qui sent predilecció

Els petits èxits de Seydou Keita

"En Seydou ens ha donat la vida", deia Guardiola després de guanyar al Bernabéu. En una nit en què els elogis se'ls va endur Messi, l'africà va guanyar-se una miqueta més el respecte dels seus companys.

Al final del partit al Santiago Bernabéu, Seydou Keita va tapar-se el rostre amb la samarreta. Acte seguit, la va retirar per elevar la mirada al cel de Madrid agraint en una petita pregària a Déu haver pogut formar part d'un partit com aquest. Amb les mans elevades i una rialla tan pura i sincera com les de tants africans, Keita va celebrar la victòria durant uns segons en solitari. Acte seguit, com a bon home d'equip, va unir-se amb els companys per agrair el suport de l'afició blaugrana.

Sempre en un segon o tercer pla, Seydou Keita encarna a la perfecció la figura del protagonista secundari de l'època de Guardiola al Barça. De fet, ell va ser el primer fitxatge fet pel tècnic de Santpedor. Arribava per ocupar teòricament la baixa de Deco, però la irrupció de Sergio Busquets el va eclipsar. I a l'ombra, Keita va seguir treballant amb una manera de ser que s'ha guanyat el cor i el respecte de tota la gent del club. Autocrític, s'assenyala a si mateix com a culpable quan ha d'explicar els seus primers dies al Barça, quan li va costar trobar el seu lloc.

Home de poques paraules, Keita va arribar a admetre en el seu moment que no parlava amb Guardiola. El diàleg es limitava a les indicacions del tècnic de Santpedor sobre com havia de jugar. I com si fos un nen, passats els 30 anys Keita ha escoltat, ha après i ha millorat fins a convertir-se en aquest dotzè home tan necessari. Ni tan sols l'arribada de Mascherano ha aconseguit arraconar un Keita que va ser sobre la gespa sent tot caràcter, plantant cara al joc físic del Madrid. Quan Guardiola creu que cal fer-ho, parla a Keita. I ell escolta i es deixa la pell per intentar estar a l'altura del que espera d'ell l'home que va demanar que se'l fitxés del Sevilla. "Amb un jugador com ell tot és senzill. És un dels futbolistes més fiables que tenim", va dir després del partit contra el Mallorca Guardiola. Aquell dia, de fet, el tècnic de Santpedor ja havia lloat la intensitat, agressivitat i capacitat per guanyar pilotes dividides del malià, com a Madrid dimecres.

De Nigèria a Madrid

Amb 31 anys, Keita somia portar a Bamako una altra Lliga de Campions, com ja va fer amb la que van guanyar a Roma el 2009. Després d'haver deixat el seu país amb 17 anys, quan el va fitxar l'Olympique de Marsella, Keita ha construït una carrera sòlida en què va començar a cridar l'atenció de tothom quan va guanyar el premi al millor jugador del Mundial juvenil del 1999, un torneig que va guanyar Espanya amb Xavi Hernández sobre la gespa. Xavi, de fet, va marcar l'últim gol de les semifinals, en què Espanya va eliminar els malians.

Dotze anys més tard, Xavi i Keita juguen junts al Barça i caminen cap a la segona final de la Lliga de Campions que jugaran plegats en tres anys. Xavi ho fa consolidat als ulls de tothom i Keita ho fa consolidat especialment dins d'un vestuari que ha après a estimar un home introvertit, molt religiós i poc amic dels problemes. Excepte quan toca posar intensitat al centre del camp, com al Bernabéu.

Més continguts de