Publicitat
Publicitat

Un Osasuna molt combatiu porta al límit un Barça que falla infinites ocasions de gol

La pissarra de Mendilibar frega l'èxit

Messi al rescat. Després d'hivernar durant més d'una hora de partit, l'argentí va deixar d'anar a peu per passar al trot (tampoc a esprint) i salvar tres punts al Reyno de Navarra (1-2) en un partit estrany, incòmode i estressant per a un Barça poc fi però extremadament competitiu. Innocent en el remat, tou en defensa i nerviós (i aparentment inexpert) en la gestió emocional del marcador en contra, l'equip de Tito Vilanova va patir moltíssim per superar un Osasuna brillant, que va acabar frustrat i sense premi després de l'admirable posada en escena del plantejament del seu tècnic.

Mendilibar va situar la línia defensiva força lluny de l'àrea per mantenir l'equip agrupat en pocs metres i limitar les opcions de combinació de Messi amb Iniesta i Cesc, per obligar-los a rebre per davant del doble pivot i a arriscar amb conduccions o amb passades a l'espai. L'escenari del partit va donar molt de protagonisme a la verticalitat d'Alexis i Tello, que van fer-se un fart de córrer en profunditat a l'esquena dels defenses, més obert el català i més pel centre el xilè. Només la falta d'encert en les seves rematades (o les ocasions derivades de la seva mobilitat) va impedir que el Barça remuntés el gol de Llorente (que havia evidenciat una pèssima coordinació en el marcatge entre Piqué i Jordi Alba) abans del descans. El Barça va generar múltiples ocasions de gol però en va fallar de tots colors. L'equip blaugrana va saber trobar l'equilibri entre el joc ràpid que els espais a camp contrari oferien sense caure en una anada i tornada que mai el beneficia, malgrat trobar a faltar Xavi en el control del joc: ni Cesc ni Iniesta, útils en l'última passada, van saber fer d'ell i al final va fer falta recórrer al de Terrassa.

L'Osasuna, còmode amb aquest replegament atrevit, va pressionar amb agressivitat i, sense entretenir-se després de la recuperació, mirava de construir els seus contraatacs per la banda a l'esquena d'Alves i Jordi Alba, aprofitant el buit que deixaven els laterals darrere. El seu atreviment no va ser l'arma ofensiva que s'esperava, sinó un forat que Lamah i Cejudo, perills constants, van saber aprofitar per treure els colors a Piqué i Puyol en cada contracop. Els navarresos van explotar el poder aeri de Llorente carregant l'àrea de centrades laterals i van estar a punt d'obtenir-ne recompensa. Al final, un agònic triomf d'un Barça que, amb sort, hauria golejat i, sense, hauria sortit escaldat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT