Publicitat
Publicitat

Els russos incomoden el Barça amb una defensa espessa i solidària i múscul en atac

La pissara d'Emery torna a fregar el miracle

No se'n va amagar en roda de premsa: "Vinc a guanyar -va dir primer-. Prenc de referència els últims a guanyar al Camp Nou", va confessar, citant el Chelsea. Ahir, però, i com en les sis visites anteriors al feu blaugrana, Unai Emery va tornar a quedar-se a les portes de la victòria després d'un altre excel·lent plantejament tàctic basat en la màxima solidaritat defensiva i una clara vocació de contraatac. Com havia intentat amb el València i l'Almeria, amb l'Spartak de Moscou va tornar a plantar cara al Barça i, potser més que mai, va fregar la gesta de derrotar-lo gràcies a una exòtica fusió entre disciplina, talent i múscul.

Dibuixat en un 4-2-3-1 al més pur estil Emery, l'Spartak de Moscou va començar buscant les pessigolles al Barça, sent valent. Superada l'empenta inicial i ja sense control de la pilota, va fer un inevitable pas enrere, dominat pel Barça. Però, espès i solidari, l'equip rus va mantenir l'ordre, va fer pinya i va protegir el porter Dykan a la perfecció. La seva línia defensiva va condensar-se sobre la frontal de l'àrea i, per fora, si calia, eren els extrems els que ajudaven per cobrir la possible superioritat numèrica que intentaven provocar Alves i Adriano amb les seves incorporacions a l'atac.

Si el Barça tocava la pilota per dins, l'Spartak anava basculant disciplinadament per sortir a pressionar una miqueta Cesc, una miqueta Xavi, una miqueta Busquets. Una miqueta, només, sense perdre gaire la zona, sense regalar l'esquena, sense cedir espais. La conseqüència, com en moltes altres ocasions i contra rivals amb plantejaments idèntics, va ser un Barça sense forats per combinar, sense aire per respirar. Tello, el més actiu dels homes de dalt, va donar oxigen amb alguna aparició profunda o bons recursos en el desbordament. D'una jugada i un xut a l'estil Villa, va inventar l'1-0 i del seu atreviment contra el lateral Makeev va sorgir l'assistència del 2-2 a Messi.

La precipitació de Song

No va ser només el plantejament encertat d'Emery el que va incomodar al Barça. La lesió de Piqué al minut 10 va alterar els plans de Vilanova, que va haver d'improvisar amb Song a l'eix de la defensa. El camerunès, l'opció escollida per davant de Bartra per l'experiència i el físic, va patir per controlar la força d'Emenike en punta i la mobilitat d'Ari en banda. El nigerià i el brasiler eren les bales que el tècnic guipuscoà va reservar per a la fase ofensiva, reclamant-los màxima profunditat en cada transició defensa-atac. Song, mal situat, va viure sempre en inferioritat posicional, a mig camí entre l'anticipació i la temporització. Va fer un misto en l'1-1, un placatge en banda i alguns desajustos en la basculació que van fer trontollar la defensa blaugrana.

Vilanova va exagerar la profunditat de Cesc al segon temps per activar l'atac blaugrana i trencar la muralla russa. Amb l'1-2, el tècnic va moure l'equip traient Alexis per Alves per transformar-lo en un 3-4-3 desesperat en busca de la victòria. Agitat, contra rellotge, va aparèixer Messi per rematar dues centrades de Tello i Alexis, i capgirar el resultat. El 3-2 va permetre recuperar la defensa de quatre, amb Song i Busquets pel centre i Mascherano i Adriano de laterals.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT