El pitjor dia dels salvadors de la defensa
Enviat especial a ManchesterAquesta temporada s’havien convertit en els salvadors quan hi havia problemes a la defensa. Però a l’Etihad no van poder aturar l’equip de Pep Guardiola. Digne i Umtiti van patir de valent durant una segona part per oblidar en què es va demostrar la importància de jugadors com Piqué. Però la defensa va patir perquè el Barça es va fer un fart de perdre pilotes -el doble durant la segona part respecte a la primera-. “El futbol és un estat d’ànim”, deia Guardiola. I, certament, el City va despertar a la segona part i el resultat va ser el patiment de jugadors com Sergio Busquets, que es va trobar sol envoltat de rivals. “Hem buscat que Busquets pogués rebre la pilota i pressionar aquí. Si la pilota arriba a Messi o Neymar, ja no els pots aturar”, va admetre Guardiola, que va apostar per un joc més directe per superar Rakitic i Busquets. El City va esborrar del partit el migcampista de Badia i va arribar amb facilitat a una defensa d’emergència que pot fer la feina contra el Granada, però contra un City amb 11 homes no. “Portem poc temps jugant plegats, estem millorant”, deia Guardiola sobre els seus en paraules que es poden aplicar a la defensa blaugrana.
El partit va ser una partida d’escacs. Al primer temps el Barça va superar la pressió local buscant molt Sergi Roberto, i connectant de nou amb Rakitic i André Gomes més endavant. Però el reusenc, brillant durant 30 minuts, mai va aconseguir tornar al partit després de cometre l’errada del primer gol local. “Ha sigut una errada clara, greu”, va admetre Luis Enrique sobre la jugada del primer gol de Gündogan. El lateral, que tenia amics seus de Reus a la graderia, va abandonar la gespa amb la mirada perduda. Havia patit massa en una segona part en què el partit es va jugar gairebé sempre a la frontal de l’àrea barcelonista i va carregar de responsabilitat una defensa exigida. Sergi Roberto va perdre sis pilotes després d’uns partits en què gairebé no en perdia.
A la primera part, els jugadors del Barça sempre van arribar un segon abans. A la segona, aquells centímetres que marquen la diferència es van tenyir de blau. “Per un centímetre arribes o no a una pilota. Quan jugues contra un equip com el City, passa això. El que estigués millor pressionant, guanyaria. Hem perdonat i a la segona part han estat millor”. Els partits amb entrenadors com Guardiola i Luis Enrique se solen decidir per centímetres, per segons, per detalls. I a la segona part, aquests centímetres van posar contra les cordes uns jugadors que en els últims dies havien tret les castanyes del foc. Però a Manchester es van cremar.
Centrals canviats
Digne va patir ja a la primera part amb Sterling i va cometre tres faltes sobre l’internacional anglès d’arrels jamaicanes que haurien pogut provocar una amonestació que no va arribar. Llavors, però, la defensa no patia gaire més. Umtiti i Mascherano van començar amb el peu canviat, però entrat el partit Mascherano va passar a l’esquerra i Umtiti a la dreta, per seguir superant amb facilitat la pressió del City. “Hem canviat la pressió sobre els seus centrals, per fer dos contra dos, i hem millorat”, explicava Guardiola, que va veure com a la primera part Sergi Roberto aconseguia guanyar sempre els duels amb De Bruyne. Curiosament, quan el belga es va posar pel mig, el reusenc va començar a patir més. La defensa blaugrana va saber entendre el partit a la primera part, però a la segona no aturava la mobilitat de jugadors amb una gran capacitat per canviar de posició com De Bruyne, Gündogan i David Silva. En total, el Barça va rebre 10 xuts, sis dels quals entre els tres pals. La segona part semblava que no s’acabava mai. “No vull parlar de les baixes, no toca parlar dels jugadors que no hi són”, deia Luis Enrique, però les baixes de Piqué i Iniesta van ser claus. Tant ells com Jordi Alba van ser enyorats en un partit convertit en un suplici per als jugadors que fins ara eren salvadors.
