La plàcida tornada amb l’Osca envia avisos al planter del Barça

BarcelonaDesprés del 0-4 de l’anada, la visita de l’Osca ahir al Camp Nou era un dia perfecte per repartir minuts entre els jugadors menys habituals i acabar de resoldre l’eliminatòria de Copa del Rei per 8-1. I en aquest escenari, Pedro, amb un hat trick en 45 minuts, va ser qui més còmode es va sentir, en un partit que Luis Enrique va convertir en un examen als seus teòrics suplents. Va posar Iniesta i Mascherano com a líders espirituals i va aprofitar les ganes de Pedro, Rafinha i Bartra de seguir sent una alternativa real per encabir-hi la resta de peces residuals.

Aquí, el centre de les mirades va ser Montoya. El lateral, que a través del seu agent demana marxar al mercat d’hivern, va jugar una part a cada banda, va sumar-se a l’atac amb convenciment i va fallar alguna ocasió. No ho va fer Adriano, que va acabar d’extrem i va fer el sisè gol blaugrana. Douglas va estrenar-se al Camp Nou a la segona part, amb una actuació sense estridències que l’afició va seguir amb soroll.

De fet, ahir el tècnic asturià tenia més ganes d’aprofitar el partit per seguir donar rodatge al seu grup (entre els quals hi compta Samper, Munir i Sandro, protagonistes en altres cites del primer equip) que regalar minuts entre els joves del filial. Adama va ser l’únic nou amb participació i, poc després d’entrar, ja va deixar clar per què és un dels escollits del filial. Va inventar-se una jugada per fer el setè i exhibir el seu talent. Diagne es va quedar sense jugar.

“Un equip i no un aparador”

Oportunament, la tornada dels setzens va convertir-se en una estratègia indirecta per educar el filial, que en els últims dies ha viscut moments de tensió al vestidor. Després de perdre 1-3 al Miniestadi contra el Mirandés, Eusebio Sacristán va atacar la seva plantilla i la va acusar de falta de solidaritat, de poc compromís col·lectiu. “Hem de ser un equip i no ho som. Alguns comportaments no m’han agradat. Convido a sortir al mercat d’hivern el jugador que només pensi en aquest equip com un aparador”, va lamentar. El tècnic ja fa dies que es queixa d’actituds individualistes d’alguns dels seus homes.

L’èxit de Soriano

I es que el Barça B s’ha convertit en els últims anys en un dels millors escenaris per agafar projecció futbolística més enllà del Camp Nou. La sortida més sonada va ser la de Jonathan Soriano el 2011, i els seus gols a Salzburg, on l’estan blindant amb milions, tracen un possible camí a altres joves del planter que no encaixen al primer equip. Després dels adéus de Lombán, Muniesa o Espinosa, l’any passat va marxar un altre grup decidit a fer un següent pas professional. Sergi Gómez i Carles Planes juguen a Primera Divisió amb el Celta, en una experiència similar a la que busca Dani Nieto a l’Eibar. Al Munic 1860 de la Segona Divisió alemanya hi ha Ilie Sánchez i Edu Bedia, que comparteixen vestidor amb Rodri, un dels primers futbolistes per qui el club blaugrana va invertir 1,5 milions d’euros fa tres anys, dins la reactivada política de fitxatges per al segon equip de la casa.

Però les apostes no estan acabant de funcionar i són pocs els que fan el salt de manera solvent. De fet, ahir era un dia especial per a Masip i Sergi Roberto, pràcticament inèdits fins ara.

I és que, des de la presentació, Luis Enrique ha deixat clar que serà atrevit amb el filial però, alhora, serà especialment exigent. “Els joves han d’obrir-se pas, ells més que ningú han de demostrar que volen arribar a dalt”, els desafiava.

Però l’asturià no ho deia des de l’òptica del lluïment, sinó de l’entrega, del sacrifici defensiu, de l’esforç per al bé del grup, que és el que reclama Eusebio als seus homes. Munir i Sandro han encaixat en aquest esquema abans que Deulofeu, cedit al Sevilla després d’avisos públics del tècnic en pretemporada. Ahir la visita de l’Osca en Copa va servir per recordar-ho.