A la policia de Rio de Janeiro se li acaba la paciència abans dels Jocs

Rio De Janeiro“Welcome to hell” [Benvinguts a l’infern]. Amb aquestes paraules, policies i bombers de Rio de Janeiro rebien la setmana passada a l’aeroport internacional de la ciutat tothom que arribava a la seu dels Jocs Olímpics, alhora que denunciaven en lletres més petites que “policies i bombers no cobren i, per tant, venir a Rio de Janeiro no és segur”.

Quan falta un mes exacte per a l’inici dels Jocs, el principal focus d’atenció ha deixat de ser el retard en l’entrega de les instal·lacions olímpiques -ja solucionat- o l’acabament del metro -obra clau per a la mobilitat i encara no acabada- i ha passat a ser la greu crisi econòmica que viu l’estat de Rio de Janeiro, en situació de “calamitat pública”, i les conseqüències que això pot tenir de cara als Jocs Olímpics. Si bé el govern federal ha preparat un ampli dispositiu de seguretat de cara als Jocs, amb uns 85.000 homes entre les forces armades, els diferents cossos de policia i la Força Nacional, així com un centre de control on oficials de 50 països s’encarregaran de supervisar totes les tasques de seguretat, la majoria dels “reforços” brasilers vindran d’altres parts del país, “cedits” i pagats pel govern federal. A Rio de Janeiro, les penúries econòmiques han acabat provocant que la policia amenaci de fer vaga per denunciar la situació que pateix el cos.

Precisament, l’amenaça de paralització de la policia ha encès totes les alarmes i ha fet reaccionar ràpidament el govern federal de l’interí Michel Temer, que, conscient del que s’hi juga, ha reaccionat ràpid donant 800 milions d’euros a Rio de Janeiro perquè siguin destinats només a seguretat i a pagar els salaris pendents, que, en alguns casos, arriben als 6 mesos. Malgrat que les penúries econòmiques també afecten la sanitat, l’educació i els transports dels 27 estats del país, el ministre de la Presidència, Eliseu Padilha, va justificar el privilegi concedit a Rio “perquè tots els ulls del món estan centrat en Rio” i no poden “fer cap ridícul mundial” amb els Jocs.

La situació de la policia carioca a 30 dies de la gran cita frega el ridícul. A la guerra diària que tenen amb el narcotràfic, que s’ha saldat amb 50 agents morts aquest any, cal afegir-hi la falta de material bàsic per poder fer la seva feina. El governador va admetre la setmana passada que no hi havia diners per pagar la gasolina dels cotxes patrulla. Els helicòpters del cos han deixat de volar per falta de manteniment. Sense diners per pagar hores extres, les patrulles s’han hagut de reduir, la qual cosa ha suposat un augment de la violència. Al maig, els assassinats van pujar un 6% respecte al mateix mes de l’any passat, amb 368 morts per causes violentes. En els primers cinc mesos de l’any, però, la xifra augmenta: són una mitjana de 428 homicidis al mes, 14 al dia.

“Les deficiències són materials, amb la reducció del combustible i sense diners per alimentar els presos, que moltes vegades acaben sortint de la butxaca dels mateixos agents”, explica Fabio Neira, president de la Federació de Policies de Rio de Janeiro. “A les comissaries falta aigua, paper higiènic i material de treball bàsic, com bolígrafs i fulls per imprimir les denúncies i els atestats. Les cel·les estan insalubres. Portem coses de casa nosaltres mateixos”, lamenta Neira.

La seguretat va quedar en evidència quan, a mitjan mes passat, una vintena de narcotraficants fortament armats van rescatar de l’hospital del centre de la ciutat destinat a atendre els turistes durant els Jocs Olímpics el seu líder, que havia sigut ferit greument en un tiroteig amb la policia i estava custodiat. L’acció, digna d’un film de Hollywood per la seva execució, va deixar un mort i dos ferits greus.

Divendres passat, un altre grup armat va assaltar el camió que transportava del port de la ciutat al barri olímpic els equips de les televisions alemanyes ARD i ZDF, valorats en uns 6 milions d’euros. Amb vaga de la policia carioca o no, els milers de militars i policies d’arreu del món que vigilaran la ciutat durant les dues setmanes que duraran els Jocs Olímpics la convertiran en un fortí, com ja va passar amb la Copa Confederacions del 2013 o el Mundial de futbol del 2014. El gran dubte és saber què passarà un cop s’acabin els Jocs, sense l’atenció mediàtica, amb un estat arruïnat i una policia cada cop més desmotivada i víctima del crim organitzat local.