Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Un president de pagament

Al final ho han aconseguit. L’època més gloriosa de la història del Barça s’asseurà al banc dels acusats a l’Audiència Nacional després d’un dragon khan intern al jutjat gairebé increïble. El jutge no ho considera delicte, però el fiscal, que és un òrgan jeràrquic que en última instància està proposat pel govern espanyol a través del ministeri de Justícia, aconsegueix que la sala superior insti el jutge De la Mata a reconsiderar la seva posició. I, quan ho fa, no només accepta els arguments de la Fiscalia (insisteixo, un òrgan jeràrquic) sinó que hi afegeix dues tasses de caldo i inclou Josep Maria Bartomeu en la qüestió de la presumpta corrupció entre particulars i la presumpta estafa. Tot plegat, un guirigall en el qual hi ha molt de batalles personals entre sales de la mateixa Audiència Nacional però que acaben al cul del Barça com a institució i dels seus gestors passats i actuals. Com que els arguments de la suposada mà negra, de l’explicació basada en el moment polític Catalunya-Espanya i de la càrrega simbòlica del Barça ja estan esgotats, deixin-me que encari la qüestió des d’una altra perspectiva.

A aquestes altures es fa pràcticament impossible sostenir que el Barça va fer les coses del tot bé. Alguna cosa es va fer més de pressa del compte o pensant que s’era més espavilat que tots els altres. No es va fer “mossegant un boli” però tampoc es va dissenyar una estratègia com toca. Les coses es van executar malament en algun punt. I la majoria d’aquestes gestions que ara resulten judicialment tòxiques van ser realitzades per executius. Treballadors qualificats del club amb una fitxa (per parlar en termes esportius) elevada respecte al mercat laboral, que no surten a les informacions i que només en casos molt puntuals han hagut de comparèixer davant del jutge per donar explicacions.

Es produirà la circumstància que qui seurà davant del jutge seran persones elegides per la massa social del Barça. Gent que no ha cobrat ni un euro de fitxa i que, en canvi, assumeixen una responsabilitat enorme d’una entitat de gairebé 700 milions d’euros de pressupost i d’una infinitat de fronts oberts en matèria judicial. Ara que el president de la Federació Catalana passarà a cobrar un sou, és imprescindible que aquesta reflexió s’obri també al Barça. Sense demagògia. Al món de l’empresa i al món real, la responsabilitat en la gestió es cobra. Potser haurem de començar a pensar en un president del Barça que cobri a final de mes i al qual se li puguin exigir més responsabilitats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT