Les presses finals es paguen amb posicions de descens

Cornellà De LlobregatL’empenta final va acabar penalitzant un Espanyol que va desaprofitar un partit (0-2) que mai no va saber controlar, però en què va tenir molt a prop, com a mínim, un empat. Entregat a l’apatia durant 70 minuts, i a mans de l’atzar en el tram final, el conjunt de Quique Sánchez Flores va acabar veient com el Celta, en el temps afegit final, s’enduia els tres punts en el moment més dolorós.

L’Espanyol va apostar d’inici per una proposta conservadora, amb només un canvi respecte a l’onze de Pamplona. Amb Reyes per una banda i Roca, substitut d’Hernán, per l’altra, l’equip va formar amb dos dinamitzadors de joc apagats des de posicions exteriors, i dues peces de contenció més, Diop i Fuego, en posicions més centrades per frenar el joc interior dels gallecs. L’experiment només va sortir bé a mitges a l’entrenador madrileny, ja que encara que va aconseguir no patir en excés amb la mobilitat ofensiva dels de Vigo, tampoc els hi va posar difícil. Partit a partit, i fruit que hi ha més entesa i compenetració entre els defenses, l’Espanyol va millorant les seves prestacions defensives. El Celta va portar la iniciativa i, per moments, va evidenciar que és un equip més treballat que l’espanyolista, a qui encara queden molts mecanismes per polir. D’entrada, en la compenetració ofensiva.

Variants i rols

Mentre Bongonda, Wass i Pione es movien entre línies i intercanviaven posicions constantment, la línia atacant espanyolista es mantenia força rígida, amb Moreno i Baptistão sempre fixats com a referències. L’única variant del primer temps, la posició d’un Reyes que va exercir en alguns moments de tercer davanter i, en d’altres, de migcampista dret en una línia de quatre. L’Espanyol segueix vivint còmode des del rol d’equip que no ha de proposar primer, sinó que és quan respon que troba les eines per fer mal al rival. En atacs posicionals, cap dels dos puntes va originar problemes a una defensa que, en el joc aeri, no va patir per desfer-se de l’amenaça dels davanters espanyolistes. Amb metres per córrer, però, l’escenari canviava. Quan pot contraatacar, l’Espanyol es converteix en un autèntic maldecap. Baptistão és un corcó quan es tracta de llegir i atacar els espais a les esquenes de la defensa rival. El brasiler va tenir l’opció de firmar el primer al minut 26, però a diferència del que va passar a Pamplona, aquest cop Sergio Álvarez va reaccionar de forma providencial per aturar el primer clar remat entre pals local. El rumb del partit va posar a prova l’experiència espanyolista amb fins a tres canvis de guió.

En el primer, Roca va deixar el seu lloc al camp al sempre enèrgic Hernán, que va aportar un parell de marxes més per jugar a la contra. Pocs minuts després, l’Espanyol va perdre per lesió Baptistão i Reyes. Amb Caicedo i Jurado, el partit es va acabar de trencar, entregat més a l’atzar de l’encert que al futbol. Mentre que el Celta topava contra la rocosa defensa blanc-i-blava, l’Espanyol s’entrebancava amb les pròpies imprecisions.

Rossi i els gols

El Celta també va apostar per augmentar el seu repertori ofensiu amb Rossi i Pablo Hernández, que van contribuir a alimentar l’emoció d’un partit que va guanyar en vistositat, però va perdre en control. Empès per la caldera de Cornellà, i amb més cor que cap, l’Espanyol va intentar estirar-se a la recerca d’una diana que servís per completar la seva setmana perfecta. Amb un Celta còmode al contraatac, la valentia espanyolista va anar augmentant, però no ho va fer la capacitat per trobar l’àrea de Sergio Álvarez. Qui si que va trobar l’àrea va ser el Celta, que quan semblava donar per bo l’empat, va trobar-se amb una defensa entregada a la definició magistral de Rossi i Pione Sisto, botxins d’un Espanyol que cau a zona de descens.