Publicitat
Publicitat

LA MASIA

Quan un futbolista de La Masia debuta al Camp Nou, la seva vida fa un gir esportiu i personal

El preu de fer el salt al primer equip

Les lesions que pateix el Barça han canviat la dinàmica del primer equip i, també, el dia a dia d'Isaac Cuenca i Cristian Tello. Els dos joves del filial viuen el millor moment de la seva carrera esportiva.

Tota mala notícia té una bona conseqüència. Les lesions que afecten la plantilla del Barça han precipitat el debut i la consolidació de joves com Isaac Cuenca i Cristian Tello, futbolistes amb un enorme talent que, en situacions normals, haurien trigat molt més a tenir l'oportunitat amb el primer equip de què ara estan gaudint. "Tenim moltes absències, però no passa res, per això hi són [els del filial], per ajudar-nos", comentava Guardiola en roda de premsa després de jugar contra la Reial Societat amb Cuenca, Tello i Dos Santos en l'onze titular. Aquesta experiència serveix als jugadors per ser "encara més savis i una mica millors" i a l'entitat "per fer-se més forta". "Si el club els vol tenir, ja els té i li han costat zero euros. I si algun dia no serveixen, doncs els vendrem i alguna cosa ens en donaran".

Aquesta filosofia d'apostar pel planter sobretot en situacions d'emergència la té molt clara Tello, que reconeix que això que està vivint "és un parèntesi", diu Francesc Valdivieso, el seu representant i membre del despatx de Josep Maria Orobitg. "El Cristian sap que ha d'aprofitar aquesta oportunitat al màxim i és conscient que té minuts ara perquè hi ha molts lesionats, però que encara és i serà un jugador del B quan això passi. El seu objectiu és respondre a la confiança del tècnic fent el que sap fer i això l'il·lusiona i l'omple de responsabilitat".

Res canvia i tot canvia

Valdivieso, que també és el representant d'Isaac Cuenca, diu que tots dos futbolistes estan vivint amb naturalitat aquests dies "d'ocupar la primera pàgina dels diaris" però que no els ha canviat el caràcter ni cal abaixar-los els fums perquè comparteixin vestidor, tot d'una, amb Messi, Xavi o Iniesta. "Són gent molt senzilla, molt humil i estan tan disciplinats que no s'adonen gaire del canvi de ser al primer equip o al filial". No canvia res? "Canvia el món mediàtic", diu Valdivieso.

José Luis Cuenca, pare de l'Isaac, també coincideix a destacar que el seu fill "segueix sent un noi normal" amb el matís que ara ha de vigilar una mica més quan surt al carrer, "sobretot a Reus, on tothom el coneix". "El veiem molt menys perquè juga cada tres dies i té una rutina molt professional. Quan estem prenent alguna cosa, se li apropa algú i li demanen de fer-se una fotografia". Són aquestes situacions les que el fan sentir més orgullós, assegura, i les que el fan adonar-se de la situació nova que viu el seu fill i, de retruc, tota la seva família. "Jo segueixo amb la meva rutina de sempre, amb la diferència que ara no sóc qui era abans sinó que he passat a ser el pare del Cuenca . He perdut la identitat en aquest sentit -explica-. Quan ho penso fredament i m'adono que l'Isaac està jugant al Barça no m'ho acabo de creure. No és fàcil assumir que el teu fill és famós".

L'aparició dels representants

Els primers passos en la carrera esportiva d'un futbolista passen pels seus pares, però a mesura que pugen esglaons i s'apropen a l'esfera professional, es necessita assessorament extern. Aquí entren en joc especialistes com Esteve Calzada, expert en màrqueting i representant, que els ajuden a gestionar la fama, entendre les dinàmiques d'uns entorns més mediatitzats i sondejar les opcions reals d'ascendir al primer equip. Un cop fa el salt, el jugador hi té coses guanyades i també coses perdudes. "Quan debutes, tens al teu favor l'experiència d'haver après i conviscut amb estrelles, reps més ingressos i guanyes projecció internacional. Per contra, saps que disposaràs de menys minuts i que el teu pes específic dins l'equip serà inferior al que tenies", explica Calzada. Valdivieso afegeix que la funció dels representants és ajudar el jugador perquè no es desviï del camí i continuï tocant de peus a terra. "Els hem de recordar que han d'anar de mica en mica. Després d'un gran partit, els felicitem i els encoratgem a seguir treballant. Tant el Tello com el Cuenca saben que el seu llistó ha de pujar cada dia més amunt. El Cristian té molt clar que, quan torni al B, no només no l'ha de baixar si no que ha de fer-ho més bé que mai".

L'exigència per mantenir-se a dalt és total i, de fet, és el més difícil d'aconseguir. "L'Isaac sempre ha sigut molt treballador. El seu camí ha sigut més dur del que la gent s'imagina- confessa el seu pare-. Ara no puc estar relaxat ni gaudeixo dels partits del Barça com abans perquè pateixo per si ell ho fa bé, per si li surten les coses". És l'obsessió de l'entorn del futbolista, que res no sigui flor d'un dia, i que el somni s'allargui. "És el més gran que et pot passar com a pare, veure que el teu fill se'n surt, que està triomfant. Quanta gent voldria viure això que estem vivint?"

La feina, el talent i les casualitats han donat a Tello i Cuenca un lloc al primer equip i, també, seran factors que determinaran si segueixen o no. En el pitjor dels casos, saben que han jugat al millor aparador possible, el Camp Nou, on tot acaba i tot comença.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT