OPINIÓ
Esports 14/05/2012

La primera pedra de l'èxit de París

Roger Grimau
2 min

Sí, ja sé que em direu que el partit d'ahir no serveix per a res ni té cap importància, no té transcendència. Hi estic d'acord, no seré jo com a jugador qui defensi un partit de consolació, però posats a haver-lo de jugar, crec que pot haver-hi algun estímul positiu, alguna cosa balsàmica. M'explico. Va ser un bon partit de Marcelinho Huertas, un home cridat a ser important en aquest Barça Regal: un partit com aquest el pot carregar de confiança per als pròxims compromisos blaugranes.

Els jugadors que disposen de menys minuts habitualment en la rotació, en poden jugar més i aprofitar per demostrar a l'entrenador que, si més endavant els necessita, ells estaran preparats. Cal, però, fer un partit molt seriós i de molta exigència individual. Fer un bon partit sempre ajuda! D'altra banda, tot i que la bomba Navarro hauria volgut desgastar-se i esgotar-se, haurà tingut un parell de dies molt bons de descans i tractaments que a les altures que estem no li aniran gens malament, encara més amb la quantitat de partits que porta a les cames.

A Berlín 2009 vam passar pel mateix tràngol. Tots teníem la confiança que ho podíem aconseguir. Semifinals contra el CSKA, un partit bastant bo, nostre fins que va aparèixer Siskauskas i el va trencar. Vam haver de jugar el partit que cap jugador vol disputar. Vam aconseguir el tercer lloc guanyant l'Olympiacos. Vam fer un partit molt seriós, ens vam preparar molt bé. Ells, tot el contrari. Sabeu què? L'any següent ens el vam trobar un altre cop, aquesta vegada, no obstant, a la gran final. Era París 2010, el resultat ja el sabeu. Alguns pensem que la primera pedra per portar la segona Eurolliga a Barcelona es va posar a Berlín.

Ah, i que gran que és aquest esport! Al pavelló de l'Olympiacos a la primera fase no hi havia ni mil espectadors. Ningú creia en ells. L'equip ha crescut i cregut tant que ahir va acabar donant la volta a un partit impossible.

stats