Iniesta, somni i flagell del Madrid
BarcelonaQuan era petit, Iniesta respirava madridisme a la seva casa de Fuentealbilla. El Madrid, com passava en tantes llars d’aquesta població, era el club més estimat. Però va ser el Barça qui va descobrir el talent d’un jugador destinat a canviar la història del futbol espanyol. Iniesta va acabar de blaugrana i els seus familiars, que cantaven els gols de la Quinta del Buitre, es van trobar celebrant un 2-6 al Bernabéu. El partit del geni de Fuentealbilla dissabte va ser prodigiós, tant, que el mateix Luis Enrique el va definir com a “Patrimoni de la Humanitat”.
Iniesta hauria pogut acabar al Madrid en diferents moments, ja que els observadors del club blanc el van seguir i Juan Palacios, durant les eleccions del 2006, va afirmar que el portaria al Bernabéu si aconseguia derrotar Ramón Calderón. Palacios, però, va perdre i mai es va saber si deia la veritat. Aquell any 2006 Iniesta ja feia quatre anys que havia debutat amb el primer equip blaugrana, un octubre del 2002 a Bruges, i encara no era titular en un Barça entrenat per Frank Rijkaard. L’holandès, per exemple, no l’havia posat a l’equip titular de la final de la Lliga de Campions de París d’aquell mateix any contra l’Arsenal. Una final que va canviar un cop Iniesta va entrar per Edmílson al descans de la final, amb el Barça perdent.
Una revolució
Iniesta va debutar en un Barça decadent, amb Van Gaal a la banqueta abans de donar pas a Antic. Però era al lloc ideal en el moment oportú, llest per participar en una revolució futbolística començada per Rijkaard i convertida en una obra d’art amb Guardiola. El tècnic de Santpedor, de fet, mai va dubtar d’Iniesta. El volia sempre sobre la gespa, encara que li busqués diferents posicions. Iniesta ha protagonitzat una revolució al futbol espanyol, ja que quan va debutar el Madrid anava molt per davant del Barça. Des del seu debut, en canvi, el Barça ha guanyat 17 vegades el Madrid, amb 10 empats i 12 derrotes. Ell ha participat en el 5-0, el 2-6 i el 0-4. És a dir, quan Iniesta va debutar, el Madrid liderava l’historial del clàssic en partits oficials, amb 80 triomfs, sis més que els 74 triomfs del Barça. Ara el Madrid ha guanyat 92 clàssics i el Barça, si guanya el partit de tornada al Camp Nou, ja els empatarà.
Elogis universals
“Iniesta és el jugador més sublim de tots”, deia l’anglès Gary Lineker sobre un jugador que va ser capaç de marxar del Bernabéu entre els aplaudiments d’una part dels aficionats blancs, tal com li va passar a Ronaldinho una dècada abans. “Fa uns anys ningú hauria pensat que el Barça podria jugar com els àngels sense Xavi, però Iniesta s’ha encarregat de mantenir alt el nivell. És un futbolista extraordinari”, deia a Itàlia Giuseppe Bergomi, exjugador de l’Inter i comentarista de televisió. “Iniesta és poesia”, deixava anar l’argentí Diego Latorre.
Iniesta, als 31 anys, viu anys de maduresa. Xavi ja no hi és, però ell defensa l’estil sobre la gespa, liderant exhibicions contra un club, el Madrid, que s’ha quedat sense gaudir del fill d’un madridista. A casa dels Iniesta ara és respira barcelonisme.
