El professor d’història Messi

BarcelonaMessi és el gran baluard de la memòria històrica barcelonista. Ell s’ha encarregat de recuperar el passat, traient la pols d’algunes de les figures més llegendàries d’un club -i de la història del futbol en general- que avança a ritme trepidant sense temps ni per aturar-se moltes vegades a retre homenatge a les seves grans icones. Messi devora rècords mentre revisita el futbol del segle XX, honrant tots aquells grans noms que sonen a blanc i negre per als més menuts. Durant la seva carrera, a través d’infinits gestos tècnics i registres inigualables -la majoria instintius i gens premeditats-, l’argentí ha aconseguit acostar la història d’aquest esport a les noves generacions, avesades al culte efímer, desconeixedores dels orígens.

Messi ja no és només Maradona, una comparativa que només resisteix a l’Argentina, on al futbolista del Barça encara se li reclama la glòria amb l’ albiceleste. Messi ha sigut Cruyff i Di Stéfano. S’ha erigit com a César i Zarra. Ha revisitat Laudrup i ha engrandit Kubala. Ha rememorat Ronaldinho i homenatjat Müller.

Una revisió moderna

Diumenge contra el Celta, el professor Messi va donar l’última lliçó d’història, recuperant el penal que Johan Cruyff i Jesper Olsen havien universalitzat l’any 1982, contra el Helmond Sport, a la lliga holandesa.

Des de la genialitat que van bastir Messi i Neymar, verdader destinatari del penal indirecte que va acabar aprofitant Luis Suárez, el món del futbol ha recuperat la jugada d’aquell Ajax, en l’última temporada de l’holandès volador a De Meer. També ha tret el cap enmig de la voràgine canviant d’avui dia l’inventor real d’aquesta acció, el belga Rik Coppens, que va protagonitzar el primer penal amb èxit a dos tocs, l’any 1957, en una golejada 8-3 de Bèlgica contra la selecció d’Islàndia.

El Messi maradonià

La faceta plagiadora de Messi va iniciar-se el 2007, quan en pocs mesos, i amb només 19 anys, el jugador del Barça es va vestir amb les millors gales del seu referent futbolístic, Diego Armando Maradona, l’home amb qui ha hagut de patir sempre una costant -i per moments asfixiant- comparativa. L’abril del 2007, a la Copa i contra el Getafe, Messi va emular la carrera del Pelusa sobre la gespa de l’Estadi Azteca de Ciutat de Mèxic l’any 1986. Els Hoddle, Reid, Sansom, Butcher, Fenwick i Shilton es van convertir dues dècades més tard en els Paredes, Nacho, Alexis, Belenguer i García. Un calc que va dinamitar les comparatives entre els dos menuts esquerrans argentins.

Dos mesos després d’aquell eslàlom Messi, murri, tornava a recuperar Maradona, colpejant amb la mà la pilota per simular una rematada de cap que va servir per superar l’espanyolista Carlos Kameni. Va ser la versió 2.0 de la coneguda mà de Déu que va donar la victòria a l’Argentina contra Anglaterra al Mundial del 86.

També contra el Getafe, aquest 2015, el futbolista de Rosario va convertir-se en un dels inacabables emuladors d’Antonín Panenka, el mític futbolista txec que va donar nom a un penal en la final de l’Eurocopa del 1976 contra l’Alemanya Federal. El davanter blaugrana també té un panenka al seu historial.

Amb la samarreta albiceleste Messi també ha imitat algun dels més grans. En aquest cas, en un partit contra l’Uruguai va fer passar la pilota per sota de la tanca, recuperant el gol de Ronaldinho contra el Werder Bremen, a la Champions de l’any 2006.

Contra el Saragossa, a la Romareda, l’any 2010, va fer recordar la carrera potent i imparable de Ronaldo contra el Compostel·la l’octubre del 1996.

En una falta contra l’Almeria alguns hi van veure l’efecte que imprimia als seus llançaments Roberto Carlos; un colpejant amb l’exterior, l’altre amb l’interior, tots dos buscant el gir impossible de la pilota per trobar la xarxa.

Messi ha recordat Michael Laudrup amb les seves assistències, la seva posició de fals nou i les seves croquetes, un recurs que Andrés Iniesta va fer seu des del principi per homenatjar el danès. L’argentí ha estilitzat la definició de Dennis Bergkamp, picant amb suavitat la pilota amb l’empenya exterior quan el porter se li planta davant. El davanter blaugrana ha recuperat del túnel de la història algunes de les accions més memorables de la història del futbol. Però, alhora, Messi ha tret de l’oblit molts jugadors de llegenda després d’haver polvoritzat els seus records. Al llarg de la seva carrera, Messi ha rememorat les figures de César Rodríguez i Paulino Alcántara, els dos màxims golejadors de la història del Barça. El lleonès va marcar 232 gols oficials, mentre que el davanter d’origen filipí n’havia celebrat 369 abans que s’iniciés la Lliga. Uns registres que queden enrere quan sorgeix Messi, com també els 85 gols que havia marcat Gerd Müller el 1972, el rècord de dianes en un any natural que va dinamitar l’argentí el 2012, amb 91. També va desempolsar la figura de Telmo Zarra, el davanter de l’Athletic Club que va ostentar durant molts anys l’honor de ser el màxim golejador de la història de la Lliga.

Michel Platini, Marco van Basten i el mateix Cruyff també van recuperar el focus gràcies a Messi, quan l’argentí els va superar amb quatre Pilotes d’Or, una fita que ha engrandit aquest mateix curs.

Kubala i Di Stéfano

Una de les grans virtuts de Messi és la seva regularitat, un tret distintiu que manté fins i tot a les grans cites. D’aquesta manera, va convertir-se en el màxim golejador dels clàssics contra el Reial Madrid, i va superar així Alfredo Di Stéfano. L’emblema blanc, de fet, ha sigut un dels grans jugadors que han establert un diàleg permanent amb Messi. El futbolista blaugrana sap llegir el futbol com ningú, erigint-se en un migcampista més en la majoria dels partits. L’argentí apareix per tot el camp, creant superioritat i recuperant el concepte de “tocampista ”que tenia Di Stéfano durant el seu llarg regnat als anys 50 i 60.

Diumenge passat, dues hores abans que Messi versionés el penal indirecte de Johan Cruyff amb l’Ajax, un soci del Barça explicava a un aficionat anglès qui era i què representava la figura que s’erigeix al bell mig de l’esplanada del Camp Nou. “Abans el Barça tenia el camp a les Corts i van fer el nou estadi per ell”, argumentava davant de l’estàtua de Ladislao Kubala, símbol d’una època daurada del Barça que Messi ha redimensionat gràcies al seu futbol. Els gols de Messi, el seu llegat, fan més per Kubala que qualsevol altre gest de l’entitat per recuperar la memòria de l’hongarès.