Publicitat
Publicitat

El pròxim Ferrari serà molt bo

Però aquest, el d'ara, de moment, no ho és. A Maranello han treballat molt per millorar-lo, i no se n'han sortit. Després de Turquia, els tifossi van agafar-se la cursa de Catalunya amb la il·lusió de veure un cotxe remodelat de cap a peus, amb poques peces sense modificar, com va reconèixer Alonso en arribar a Montmeló.

Van canviar el morro, van substituir el fons pla, van calcar els escapaments bufats dels Red Bull, van imitar la part del darrere del McLaren, fins i tot van idear de collita pròpia un aleró posterior amb una solució il·legal que els comissaris els van obligar a treure després del primer dia d'entrenaments. Tot, perquè el cotxe que havia de servir per commemorar el cent cinquantè aniversari de la unificació italiana pogués acostar-se mínimament als vehicles de la competència. Però ni l'esperit de Cavour ni les mans d'Alonso, autor d'una sortida sensacional, van servir per evitar que el primer dels dos Ferrari acabés sent doblat pels quatre primers, a més d'un minut del guanyador, i que el segon s'ofegués en un mar de graveta per culpa del canvi de marxes trencat. Una desferra sense precedents, un escàner concís de com està aquest 150 Itàlia, una radiografia exacta i precisa del que diferencia Ferrari dels McLaren i, sobretot, dels Red Bull.

Que els quatre cotxes de les dues escuderies rivals et doblin, deu ser molt dur. Que un d'ells el piloti Hamilton, demolidor.

Vettel ha guanyat quatre de les cinc curses disputades, i a la que no ho ha aconseguit -a la Xina- va quedar segon: un 80 per cent d'èxit. L'alemany ha sumat 118 dels 125 punts que hi ha hagut en joc: un 94,4 per cent d'eficàcia. I té el millor cotxe, i la solidesa de ser l'actual campió: un 100 per cent de genialitat.

Al Circuit de Catalunya, quan Sebastian Vettel va doblar ahir Michael Schumacher, el seu heroi de la infància, l'amo de l'univers, el rei de Montmeló (6 victòries, 7 poles , i 12 podis a la pista catalana) vam assistir en directe a la fi d'una generació, a un canvi de cicle inexorable que ni els més nostàlgics poden negar. Ara toca Vettel.

Però la processó és llarga, i el ciri és molt curt. Només s'han disputat 5 de 20 curses, si finalment recuperen la de Bahrein, com sembla. Vettel domina, però Hamilton està a l'aguait, sense fallar. Té cotxe per plantar cara, i temps i esma per fer-ho. D'altres ja han de pensar en l'any vinent.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT