Publicitat
Publicitat

El puto amo és Leo Messi

Contra la barbàrie, futbol. Contra les mentides i les rodes de premsa, els fets del joc. Contra la malaltia de Mourinho, el millor jugador del món. La tàctica desesperada del portuguès va quedar definitivament enterrada en la carrera antològica de Messi en el segon gol: una cavalcada que passarà a la història, una doble diagonal, la primera a l'esquerra i la segona a la dreta, en la qual es va anar desfent de tots els jugadors que li sortien al pas i va acabar amb el teatre de fira de l'entrenador portuguès.

El Barça havia començat de manera calcada a dissabte passat, i el xoc corria el risc de convertir-se en un bucle, com un malson etern. Per uns moments semblava que jugaríem per sempre més el mateix partit. No hi va faltar res, ni tan sols l'habitual expulsió del Madrid, que en lloc de subratllar els errors arbitrals, com voldria Mourinho, el que fa és posar en evidència que el portuguès només sap jugar fora del reglament. I just quan semblava que tot continuaria igual, una jugada extraordinària d'Afellay per la banda dreta va donar el primer gol a Messi. De sobte, la realitat va tornar a aparèixer resplendent i sense matisos: si es tracta de futbol, la diferència entre els dos equips és abismal. Només un equip dels dos té Messi i Xavi, que ahir van coronar una actuació meravellosa. La resta són històries.

Vist en perspectiva, encara sembla més decisiva la gran roda de premsa de Guardiola el dia abans del partit. Va punxar el globus de Mourinho i va alliberar l'equip de tota la pressió. El Barça es va presentar al Bernabéu amb l'orgull ferit, i els noranta minuts es van convertir en una demostració de dignitat. La derrota desemmascara el Madrid i Mourinho queda penjant d'un fil: és possible que la Copa ens faci el favor de deixar-lo continuar un any més. El seu fitxatge, al cap i a la fi, ha estat la motivació que necessitava el Barça per arribar un any més a dalt de tot. La patètica roda de premsa de Mourinho d'ahir semblava directament un gag del Crackòvia. L'entrenador portuguès ha muntat una obra de teatre grotesca per dissimular que és inferior i que el seu equip està buit per dins. Ha intentat treure el futbol del camp, però al final tot és més senzill. Dins del rectangle verd, el puto amo és Messi, i prou. Wembley espera el millor equip.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT