En quins escenaris encaixa un quart davanter?

Paco Alcácer ha sigut presentat aquest dijous al Camp Nou com a nou jugador del Barça, amb qui ja fa un parell de dies que s'entrena. El davanter valencià admet que arriba per jugar "allà on li digui Luis Enrique" i fins i tot assegura que no compra el rol residual que l'entorn li ha atorgat. Té clara la missió d'intentar "aprofitar cada oportunitat" que se li doni i espera respondre amb gols i esforç a la confiança del club.

La pregunta, però, és on jugarà Paco Alcácer? A quin membre del trident pot susbtituir? Hem dibuixat quatre possibles escenaris en què l'ex del València s'integraria millor.

En substitució de Luis Suárez

Paco Alcácer és, sobretot, un davanter centre, un jugador d’àrea. Rematador voraç, esmunyedís entre defenses, lluitador incansable. Pocs escenaris s’adiuen més al seu perfil que el d’atacant pel centre, allà on el Barça ja s’ha acostumat a tenir-hi Luis Suárez. Per això, la possibilitat més natural en què es creu que Alcácer tindrà minuts és com a substitut de l’uruguaià, ja sigui en els instants finals d’un partit, amb una titularitat per donar-li descans o en una hipotètica situació de sanció o lesió del sud-americà. S’espera d’ell que sigui igual de capaç de fixar els centrals i donar espai a la resta de futbolistes com d’ocupar posicions ofensives entre línies.

Per davant de Messi i a tocar de l’àrea

Imaginar dos davanters purs al Barça sempre acaba sent una fórmula que grinyola en la inèrcia d’un 4-3-3 molt arrelat, i tenint en compte que un lloc fix a l’onze serà gairebé sempre per a Leo Messi. Però hi ha alguns matisos en la manera com Luis Enrique manipula el dibuix blaugrana que farien sostenible la idea: una mena de 4-3-1-2 que, sense desfer l’estructura equilibrada d’un mig del camp amb migcentre i interiors que està funcionant a la perfecció, alimentés la versió més mitjapunta de l’argentí. I quan Messi interpreta aquest paper de deu necessita el màxim de jugadors possibles per davant d’ell, corrent cap a la porteria rival. S’han vist jugadors com Denis Suárez o Arda Turan atacant l’espai per caçar les seves assistències de gol, camins que serien molt més naturals per a Paco Alcácer. I així, l’exvalencianista podria conviure amb Luis Suárez però també amb Neymar.

De golejador camuflat a la banda

L’altre context lògic per a Paco Alcácer és que substitueixi algun altre membre del trident, ja sigui Neymar o Messi. Això, però, dibuixa un escenari que no queda tan pròxim a les habilitats mostrades pel valencià, a qui se l’ha vist molt sovint movent-se pels carrils exteriors de l’atac del seu equip, malgrat ser un davanter dinàmic. És capaç de ser profund i traçar diagonals, però prefereix fer-les néixer des del centre que no pas des de la banda. La tradició blaugrana, però, ha imaginat les adaptacions d’altres jugadors del seu perfil, com David Villa o Samuel Eto’o, que van acomodar-se als extrems per expressar-se com a davanters des de la banda. A estones ho ha intentat Arda, ara. Seria una possibilitat que permetria al Barça tenir dues referències en la punta d’atac.

Com a revulsiu d’emergència

Hi ha diverses possibilitats en què Alcácer podria actuar en el lloc d’un membre del trident, però encara hi ha una altra alternativa que fins i tot faria conviure els quatre davanters: un 4-2-3-1 que encaixés els homes gol en una mateixa alineació, com passava anys enrere amb Pedro a partir del minut 65 o 70. No sembla probable que Luis Enrique gasti aquest cartutx d’inici, però podria ser un recurs per als dies en què s’allargui un 0-0 o l’equip s’hagi encallat contra un rival molt endarrerit que li frena les opcions de remat. Més enllà de com es distribuirien els futbolistes al camp, Alcácer té a favor que ha demostrat ser un golejador espavilat, efectiu en moments de poca producció, idoni per als partits més desesperats.